wòlof

Aquest llibre representa una passa més cap a l'obtenció de les traduccions africanes de Le Petit Prince. En aquest cas la llengua és el wòlof. És la llengua més parlada del Senegal, després del francès. Té aproximadament uns 13 milions de parlants, i és coneguda o parlada per més del 80% de la població total del Senegal. De manera més minoritària, el wòlof és parlat també a Mauritània i Gàmbia.

La situació del wòlof és curiosa. El Senegal reconeix fins a 25 llengües com a idiomes nacionals. Entre aquests 25 s'hi troba el wòlof. Ara bé, tot i aquest reconeixement estatal, l'única llengua d'ensenyament a aquest país africà, és el francès. Això posa en relleu com aquesta amplíssima diversitat lingüística, tot i les aparences, està en una situació de desigualtat institucional i social i arriba a tal punt que fins i tot aquestes llengües estan prohibides en determinats àmbits.

La llengua wòlof es concentra especialment al territori que havia estat, des del segle XIII fins l'any 1900, l'imperi Wòlof. Aquest país africà fou un regne medieval del qual al segle XV els portuguesos ja en tenien bona constància. A partir del segle XVII els francesos començaren a mantenir-hi tractes comercials i, de mica en mica, a anar fent-se primer amb la costa i més tard amb els recursos del país fins que al segle XIX, en plena època colonial, els francesos tenien la zona completament dominada i n'aboliren el regne l'any 1900, deu anys després que els governants wòlof que quedaven al regne claudiquessin i acceptessin sotmetre's sota el protectorat francès.

L'últim monarca wòlof fou Buuna Al-Buuri Ma-Jigeñ Njay.