« À Léon Werth.

Je demande pardon aux enfants d'avoir dédié ce livre à une grande personne. J'ai une excuse sérieuse : cette grande personne est le meilleur ami que j'ai au monde. J'ai une autre excuse : cette grande personne peut tout comprendre, même les livres pour enfants. J'ai une troisième excuse : cette grande personne habite la France où elle a faim et froid. Elle a besoin d'être consolée. Si toutes ces excuses ne suffisent pas, je veux bien dédier ce livre à l'enfant qu'a été autrefois cette grande personne. Toutes les grandes personnes ont d'abord été des enfants. (Mais peu d'entre elles s'en souviennent.) Je corrige donc ma dédicace :

À Léon Werth quand il était petit garçon »

— Antoine de Saint Exupéry, Le Petit Prince

D’abord parce qu’il est un des meilleurs amis que j’aie au monde, mais aussi à cause d’une dette spirituelle car bien avant de le connaître je le lisais - et il ne sait pas combien je luis dois. Avec mon affectuese tendresse.

— Antoine de Saint Exupéry, Terre des Hommes

Léon Werth sovint és conegut per ser el protagonista de la dedicatòria que Saint-Exupéry li escrigué a l'inici de Le petit prince. D'ell en diu que "és el millor amic que tinc al món" i que "ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens." Per això acaba de manera ben concisa i el dedica a Werth "quan era petit".

Però qui era Léon Werth?

Nasqué el 17 de febrer de 1878 a un llogarret de Lorena anomenat Remiremont en el si d'una família jueva. Fou conegut com a novel·lista, assagista, crític d'art i periodista. Tot i així sovint se'l qualifica també com a anarquista llibertari, antimilitarista i anticolonialista, tots ells atributs poc corrents a la França d'entreguerres.

El 1914 s'enrolà a l'exèrcit francès i va estar a primera línia a les trinxeres durant 15 mesos. La Guerra el marcà notablement a ell i a les seves novel·les, sovint amb una pàtina pessimista i amb trames violentes i anti-bèl·liques. El 1919 publicà dues novel·les que crearen controvèrsia sota els títols: Clavel Soldat i Clavel chez les Majors. En aquestes obres, Clavel és la portaveu de les impressions i les idees de Werth, tant al front com als hospitals. Actualment són llegits més aviat com a documents històrics que no pas com a literatura.

Werth amb la seva ploma àcida es dedicà a escriure durant el període d'entre guerres tant en contra del Colonialisme (Cochin, 1926) com també en contra de la política imperialista de França. Rajà també molta tinta en contra de l'estalinisme i mostrà una gran preocupació davant l'avanç del feixisme i molt especialment del nazisme. Va ser durant aquesta etapa en la que Saint-Exupéry i Werth es conegueren.

Quan França va ser ocupada pels alemanys i les forces de Hitler entraven a París, Saint-Exupéry escrigué aquestes paraules des d'Amèrica:

(…) Qui aquesta nit m'obsessiona la memòria té cinquanta anys. Està malalt. I és jueu. Com sobreviurà al terror alemany? Per imaginar-me que encara respira he de creure que, refugiat en secret pel meravellós mur de de silenci dels veïns del seu llogarret, l'invasor l'ha ignorat. Tansols llavors crec que ell encara és viu. És només en aquest instant que puc deambular a la distància per l'imperi de la seva amistat -que no té fronteres- i no sentir-me emigrant, sinó viatger. El desert no és allà on un es pensa.

Durant aquesta època Werth hagué d'amagar-se de la persecució dels nazis i es va refugiar al Jura, Borgonya. D'aquest període és la dedicatòria d'Antoine de Saint-Exupéry en la que diu que el seu amic "viu a França, on passa gana i fred". Acabada la Guerra Werth comentà en diverses ocasions que "la pau, sense Antoine, no era plenament pau".

Cinc anys després de la mort del seu amic pilot Werth publicà Saint-Exupéry — Tel que je l'ai connu