Durant l’any que acabem de deixar, multitud de periodistes, locutors de ràdio, conferenciants, editors, etc., ens han venut el producte “Orwell”. Els seus llibres s'han exhaurit i reeditat, i, fins i tot, s'han traduït al català. A la televisió hem vist la ‘"Revolta Animal” en dibuixos i a tot color (qui recorda aquella comèdia musical estrenada el 1976 a Barcelona, i amb el mateix nom!). Al cinema es projecta la pel·lícula “1984”, que tothom troba excessivament “pessimista”, “lenta”, “inaguantable”...

Malgrat tot això, i malgrat que Orwell sigui utilitzat políticament en funció d’uns o d’altres interessos, la seva obra desperta, per a qualsevol que vulgui descobrir l’experiència vital, densa i lúcida d’un anglès d’aquest segle, uns atractius indefugibles. 

Nascut a l’Índia (Notihari, Bengala, 1903) Eric Arthur Blair (aquest era el seu autèntic nom) esdevingué un escriptor compromès amb el seu temps. La seva vida és pròpia d’un aventurer inquiet: de jove estudiant a Anglaterra passa a enrolar-se a la Policia Imperial de l’Índia, la qual cosa el convertirà en un home marcadament antiimperialista. Participa, mès tard, a la guerra civil espanyola de la mà del P.O.U.M. Aquesta experiència el refermarà en les seves tesis antiestalinistes. Les impressions de la guerra les reflectirà en un llibre excel·lent: Homenatge a Catalunya. Després escriurà The animal farm (La Revolta dels animals), una de les seves millors obres, la qual constitueix un llibre tan corrosiu i irònic contra el desenvolupament de la inicial Revolució Russa com mai se n’hagi escrit cap.

El “boom” Orwell, però, saltà als mitjans de comunicació a través de la novel·la Nineteen Eighty-four (1984). “Mil nou-cents vuitanta-quatre” no és una obra de ciència-ficció. Encara, a hores d’ara, hom intenta esbrinar quines diferències hi ha entre el 1984 d’Orwell i Pany que ens ha precedit. Així, hem sentit comentaris com: “l’Orwell es va equivocar”, o “aquest món no s’assembla o aquest món no s'assembla gens al que descriu Eric Blair" ...

No descobrim res quan diem que 1984 no és altra cosa que 1948, però amb un petit canvi de número. I precisament és aquest any quan s’escriu la novel·la. Per això Orwell no es va equivocar... No va pretendre fer altra cosa que una critica social, i portar fins les darreres conseqüències allò que ell observava en la realitat. Pessimisme, potser sí. Millor, en tot cas, crítica, lucidesa, intuïció.

Voldria ressaltar a continuació uns quants aspectes d’aquesta obra que considero d’especial interès, tot treballant-los a tall de reflexió. El marc global del qual hem de partir no és altra que el de la societat que ens descriu Orwell en la seva novel·la: una societat totalitària, on l’individu desapareix com a ser amb llibertat i passa a ser una mena d’“espècie” absolutament controlada i programada.El primer aspecte que cal remarcar és el concepte de la Història. Whinston Smith, el protagonista, és un treballador del “Ministeri de la Veritat”. La seva feina diària no és altra que canviar la història. El seu drama personal és el d’un home que lluita per no perdre la seva identitat, per no perdre la seva memòria. No es resigna a oblidar els seus records d’infantesa: es nega a creure que tot, sempre, hagi estat com ara ho veuen els seus ulls.

Això pot semblar insignificant però no ho és. Tots tenim tendència a creure que les coses han estat sempre com les coneixem. El que ja “ha passat” pertany a un món més o menys tenebrós, del qual ningú n’està segur. I el que és mès greu, políticament i socialment, hom sempre vol justificar el present; i adequar el passat històric a les necessitats i interessos del moment. No és que hi hagi una única “veritat històrica” (popularment hom diu: “Això és Història”, sinònim de veritat), però, en tot cas, cal saber en funció de qui o de què s’interpreten, s’amaguen o es manipulen, els esdeveniments passats.

EI segon aspecte podria ser el de la Llengua. Malgrat que l’autor hi dediqui poques pàgines, la seva “pinzellada” en aquest tema és del tot interessant. Una societat totalitària ha de crear un llenguatge que s’adeqüi a les seves necessitats. Llenguatge i pensament són dos conceptes que difícilment podrem separar. Així, cal reduir al màxim les paraules que puguin portar algun tipus de problema. Eliminant les paraules, eliminarem els conceptes, i evitarem que la gent s’acostumi a pensar.

Podríem parlar de molts més aspectes de l’obra: el paper de la guerra, el sexe, l’exaltació del líder, la negació de la individualitats.

Hem de conduir, però considerant el Mil nou-cents noranta-quatre d’Orwell com el producte d’una època i d’un home que ha vist com els anhels revolucionaris es convertien en no-res. Fruit de l’experiència d’una curta vida, i en el marc d’una Europa que, al 1948, era poca cosa més que un munt de runes, Orwell aixeca un edifici que s’anomena 1984. En el seu si hom pot trobar algunes de les claus per entendre el nostre passat recent, i saber, si més no, cap on no hem d’anar.

JOSEP M. CROSAS I MALLEU

BIBLIOGRAFIA SOBRE ORWELL

Sense pretensions d'exhaustivitat, podem citar els següents articles i llibres:

1. L'article de Pelai Pagès: George Orwell, Catalunya 1984 a L'AVENÇ n.° 71, pp 26’34, Barcelona, Maig 1984.

     També és interessant de llegir la conversa de Pelai Pagés i Susanna Tavera amb Bernard Crick; George Orwell: Una Vida, a L'AVENÇ 7 6, pp 78-80, Novembre 1984.

2. Hi ha un recull de treballs d’escriptors i historiadors de l'Estat Espanyol que porta per titol Orwell: 1984. Reflexiones desde 1984. Hi podrem trobar els treballs de gent com Julia Escobar, Juan Pablo Fusi, Eduardo Subirats, etc. El podreu trobar editat per Selecciones Austral n.° 131 — Espasa Calpe—U.N.E.D., 318 p.

3. Un llibre petitet sobre Orwell és el de Tr. Fyvel: George Orwell, vida y literatura, Barcelona, ED. Alfa.

4. En català tenim l'estudi, discutible, de Miquel Berga: 1984. Radiografia d’un malson, a llibres a L'Abast, Barcelona 1984.

 LLIBRES D-ORWELL, TRADUÏTS AL CATALÀ

 La Revolta dels Animals (‘The animal Farm”), Llibres a mà, n.° 7.

 Homenatge a Catalunya ("Homenage to Catalonia”), Ed. Ariel. Traducció de Ramon Folch i Camarasa.

 Mil nou-cents vuitanta-quatre (“Nineteen eighty-four") Llibres a mà, 1.

 La filla del clergue, traducció recent, també a Llibres a mà, n.° 17.

Article publicat a la revista SOM-HI! de febrer de 1985, núm. 88. Pàgina 18. Vegeu el text original aquí

He respectat íntegrament el text. Pel que fa a la bibliografia,  caldria afegir-hi:

"Per què escric" (1946) que el podeu trobar en català al recull d'articles del mateix títol d'Edicions de 1984, a cura de Pau Dito Tubau

"La guerra d'Espanya en retrospectiva" (1942) també traduït sencer a la recent edició d'Homenatge a Catalunya (2023), a càrrec de Penguin Random House, amb traducció de Jordi Ainaud i pròleg de Miquel Berga.

Podeu també consultar l'article que he publicat sobre el documental Orwell:2+2=5, de Raoul Peck (2026)