Al final d'aquestes línies trobareu una sèrie d'enllaços que us portaran a diversos articles, vídeos i entrevistes relacionades amb el documental i amb George Orwell. El que segueix no vol ser ben bé una crítica cinematogràfica sinó més aviat un conjunt de reflexions sobre un documental que em va colpir i que m'ha estimulat a rellegir algunes de les obres que ja em van impactar en el seu moment i continuen fent-ho.
El cinema com a instrument
Encara que amb l'etiqueta de "documental" Orwell: 2+2=5 és una obra cinematogràfica que no té res a envejar a qualsevol bona pel·lícula: un bon guió, una producció impecable, unes imatges "reals" que superen qualsevol "ficció" i sobretot un muntatge que és el que li dona força i coherència. Com el mateix director ha declarat, la seva intenció no ha estat fer un reportatge periodístic sobre Orwell, ni tampoc una biografia de l'autor d'Homenatge a Catalunya, La revolta dels animals o 1984, entre d'altres. L'activista i cineasta Raoul Peck (Lumumba, Am Not Your Negro, El jove Karl Marx) utilitza Orwell per al seu propi discurs, un discurs carregat d'intencionalitat que el director no amaga des del minut u.
Un documental contra el totalitarisme
Orwell: 2+2=5 és sobretot un documental contra el totalitarisme. La pel·lícula s'estructura en tres nivells. D'una banda tenim alguns aspectes biogràfics de la vida d'Orwell, dic alguns perquè el director opta per explicar-nos determinats detalls importants que lliguen amb discurs que ens vol fer: el seu origen familiar, la seva activitat juvenil a Birmània, la seva malaltia final, la retirada a l'illa escocesa de Jura per escriure 1984, etc. i n'obvia d'altres.
En un altre nivell ens trobem amb imatges de diverses pel·lícules basades en llibres d'Orwell (La revolta dels Animals i 1984) agrupades en tres capítols temàtics, que coincideixen amb les tres consignes del Ministeri de la Veritat a l'obra 1984: "La guerra és pau", "La llibertat és esclavitud", "La ignorància és força" A cadascuna d'aquestes màximes el director hi lliga també imatges històriques o recents d'una actualitat esfereïdora. Més endavant repassarem algunes de les escenes que el director situa en cadascun dels capítols esmentats.
El tercer nivell que anunciàvem correspondria a dues escenes en què un actor fa d'Orwell parlant amb un nen que representa que és el seu fill. En aquestes escenes, curtes, que actuen pràcticament com un pròleg i un epíleg del documental, el pare Orwell adverteix al seu fill que ni se li acudeixi fer-se escriptor i que no es deixi mai entabanar, que malgrat el que diguin o li vulguin imposar 2+2 no fan 5.
Un guió basat en les paraules d'Orwell
Les paraules d'Orwell que sentim com a veu en off van lligant el documental. Són paraules extretes de diversos articles i llibres. Articles com "Per què escric" (1946) que el podeu trobar en català al recull d'articles del mateix títol d'Edicions de 1984, a cura de Pau Dito Tubau; o "La guerra d'Espanya en retrospectiva" (1942) també traduït sencer a la recent edició d'Homenatge a Catalunya (2023), a càrrec de Penguin Random House, amb traducció de Jordi Ainaud i pròleg de Miquel Berga. Les paraules d'Orwell tenen una extraordinària vigència i fa feredat pensar que van ser escrites, com 1984, fa més de setanta-cinc anys.
Caràcter premonitori?
El documental sembla destacar el caràcter premonitori de l'obra d'Orwell, però jo no hi acabo d'estar d'acord. Orwell no escrivia pensant en el futur. Li interessava més aviat el present, intercedir-hi, denunciar-lo. Algú pot considerar que es va anticipar a no-sé-què. Però no es tracta d'anticipació. Es tracta que els seus textos, el que denuncien els seus textos, continua tenint una gran vigència. La història no es repeteix. Però els totalitarismes, que adopten formes diferents, continuen existint. Les societats, al llarg dels anys, han anat canviant. La societat espanyola d'avui no és la mateixa que la de 1936. I el món d'avui, tampoc. Però és evident que els tics totalitaris que el documental denuncia, amb Putin, Trump i companyia, són reals i els podem veure cada dia. Raoul Peck ens els mostra i això ens provoca una considerable sacsejada.
Les consignes del ministeri de la veritat
Peck ens mostra com La guerra és pau, per exemple amb les declaracions del president Busch (recordeu la Guerra d'Iraq i les armes de destrucció massiva?), o el genocidi de Gaza, o la guerra d'Ucraïna. Per parlar-nos de La llibertat és l'esclavitud ens mostra imatges de desfilades militars, il·lustracions de La revolta dels animals a càrrec de Ralph Steadman (1985), imatges de tortura, o de pel·lícules de Ken Loach com ara Riff Raf (1990), o Jo, Daniel Blake (2016) o Tierra y Libertad (1995), etc. En el capítol dedicat a La ignorància és la força prenen especial rellevància les escenes de l'assalt del capitoli a Washington D. C. (2021) per part de sectors propers a Trump, o les prohibicions de llibres arreu del món al llarg de diferents èpoques.
La neollengua
Partint d'una de les idees potents d'Orwell, en què afirma que si el pensament pot corrompre el llenguatge i que el llenguatge pot acabar també corrompent el pensament, el director ens mostra una relació de paraules i expressions que sovint sentim als mitjans i que parlen per elles mateixes. "Operació militar especial"= Invasió d'Ucraïna, "Pacificació"=Eliminació dels elements no fiables, "Ús legal de la força"=Violència policial, "Clandestins"=Refugiats, "Antisemitisme 2024"= Terme per silenciar les crítiques a les accions militars d'Israel, "Retallades"=Reduccions pressupostades de programes socials, "Austeritat"=Privatització econòmica forçosa", "Creixement econòmic"=augment de la producció malgrat el cost social, "Optimització fiscal"=Evasió legal d'impostos, "Financiaçament electoral"=Corrupció generalitzada, etc.
El valor del documental
La força principal del documental rau en la capacitat que té el director i guionista de construir un artefacte cinematogràfic en el qual vincula un conjunt de textos d'Orwell amb una sèrie de fets i esdeveniments que ni el mateix Orwell podria imaginar que passarien, tot això lligant-ho amb els darrers anys de l'autor mentre escriu la redacció final de 1984 i l'ús de la correspondència entre Orwell i la seva família, cosa que li dona encara més versemblança i valor afegit a tot plegat. La recerca de documentació visual i escrita és bestial. Només cal que us entretingueu a mirar la quantitat de fonts i arxius consultats. Però, no ho oblidem: estem davant d'un artefacte creat amb unes determinades intencions, que el director no amaga, però que sens dubte hi són presents. On és la veritat?
La veritat per davant de les ideologies
Llegint Orwell trobem moltes referències al concepte de "veritat històrica". Sens dubte, hi ha sempre molts punts de vista, però no podem deixar de denunciar aquelles veritats que sovint els estats totalitaris volen amagar. L'experiència d'Orwell a la Guerra Civil espanyola l'any 1937 el marca molt en aquest sentit. Observa que la gent es creu o no determinades atrocitats depenent de les preferències polítiques de cadascú. A La revolta dels animals o a 1984 ens mostra com és el líder el que crea la història. Si el líder diu que tal o tal fet mai va ocórrer, aleshores no va ocórrer. Si el lider diu que dos i dos fan cinc, doncs fan cinc. El documental també o sobretot va d'això: de veritats i de mentides. Hi trobareu molts personatges coneguts, com ara diversos magnats actuals de la tecnologia, que ha esdevingut la menys controlada de les indústries. També hi trobareu, en relació amb el concepte de veritat, una crítica explícita a la docilitat de molts mitjans periodístics, tal com denunciava Orwell als anys quaranta del segle XX.
Esperança
N'hi ha, d'esperança? Al final el director busca alguna frase d'Orwell perquè l'espectador surti del cinema (o de la butaca de casa seva, el film el trobareu a Aple TV), amb una mica d'esperança. Li fa dir: "La meva principal esperança per al futur és que la gent normal i corrent no abandoni mai els seus valors morals" i ens mostra imatges de fets que poden aportar alguna esperança al futur de la humanitat: Les protestes per la mort de Nashia Amini a l'Iran de 2022, la multitudinària presència de gent a Moscou per la mort d'Aleksei Navalni (2024), les protestes del Black Lives Matte contra el racisme i la violència policial a Philadelphia (2020), etc.
Orwell es mor i al seu diari deixa escrit: "Tot el que importa ja ha estat escrit". Doncs això!
Altres pel·lícules del director
Lumumba (2000). Es pot trobar el Youtube
I Am Not Your Negro (2016). Filmin
El jove Karl Marx (2017). Filmin.cat
Articles, vídeos, entrevistes
Fitxa d'Orwell:2+2=5 (https://blocs.mesvilaweb.cat/vador/)
Declaracions i crítiques (https://blocs.mesvilaweb.cat/vador/)
Entrevista a Miquel Berga (CCCB Dia Orwell). Podeu consultar les diverses edicions del dia Orwell al web del CCCB
Curs "Orwell: un quixot en bicicleta, de Miquel Berga". 4 àudios.