Aquest mòdul pretén donar a conèixer quins són els punts de referència a entitats existents, per aprofitar-los i dibuixar-ne de noves. Alhora, també es presentaran les aplicacions amb els forçats ortogonals i les utilitats del zero absolut.
Per dur a terme el dibuix, entre els punts de referència tenim:
Forçat a quadrícula
Extrems
Punt mig
Centre
En l'entitat
A una distància de l'extrem
Interseccions
Forçats ortogonals
El zero absolut
En aquesta pràctica es llisten tots el modes de forçat que es poden activar per ajudar-vos a posicionar el cursor del ratolí en una posició exacta. Per a la majoria de les construccions i modificacions en CAD és necessari especificar les coordenades de punts de referència, punts inicials, punts finals, centres o altres punts d'identificació.
Per tal de poder situar posicions exactes definides per entitats dibuixades prèviament o per la quadrícula, LibreCAD disposa d'un conjunt de modes de forçat d'objectes. La barra d'eines que ofereixen aquests modes és la de la figura següent, i es mostra automàticament quan es poden utilitzar els modes de forçat d'objectes.
Aquesta barra d'eines normalment la tindreu a sota en horitzontal. Us la he posat en vertical per explicar-la.
Les barres d'eines es poden moure al lloc que més us convingui
Forçament lliure
Barra d'eines CAD: Lliure
Descripció: Permet a l'usuari especificar qualsevol coordenada utilitzant el ratolí.
Nota: És la manera menys recomanada de treballar amb coordenades en un sistema CAD.
Força a la quadrícula
Barra d'eines CAD: Força - quadrícula
Ordre: quadrícula
Descripció: Força als punts de la quadrícula.
Força als extrems
Barra d'eines CAD: Força - Extrems
Ordre: extrems
Descripció: Força als extrems de les línies, als arcs i als punts.
Figur 41: Extrems trobats per l'eina força.
Força a punt en l'entitat
Barra d'eines CAD:
En entitat
Descripció: Força al punt més proper en una entitat.
Figura 42:'En entitat' força a qualsevol punt de l'entitat.
Força als centres
Barra d'eines CAD: Força - Centre
Ordre: centre, cen
Descripció: Força als centres de línies, als arcs i als punts.
Figura 43: Centres trobats per l'eina força.
Força a punt mig
Barra d'eines CAD: Força - Mig
Ordre: mig
Descripció: Força al punt mig de línies, als arcs i als punts.
El punt mig d'un arc és a la meitat de la línia de l'arc, mentre que el centre és el centre de l'arc.
Figura 44: Punts mitjos trobats per l'eina força.
Força a una distància
Barra d'eines CAD: Força – Distància des d'un extrem
Ordre: distancia, dist
Barra d'eines Opcions:
Descripció: Força als punts amb una distància donada des dels extrems. Aquesta distància es pot ajustar a la barra d'eines Opcions.
Figura 45: Exemple de forçat de punt per "Distància des d'un extrem".
Força a interseccions
Barra d'eines CAD: Força - Intersecció
Ordre: intersecció, int
Descripció: Força a les interseccions entre entitats.
Figura 46: Interseccions visibles.
Força restriccions
A més a més de les funcions de forçat descrites, LibreCADpot fer restriccions de la posició del ratolí ortogonalment a la posició del punt zero relatiu.
El punt de forçat és el punt que l'usuari vol especificar. És el punt de la línia inferior de la forma que té la mateixa coordenada X que el centre del cercle sencer.
El cursor del ratolí es troba en la línia del centre. Ja queLibreCAD està en mode “Força als centres”, el centre d'un cercle serà normalment el punt de forçat. Un petit rombe ressalta aquest punt (punt de forçat). Amb la “Restricció horitzontal” activada, LibreCAD força al punt en la posició horitzontal del punt zero relatiu (punt de forçat).
Restricció ortogonal.
Barra d'eines CAD: Restricció ortogonal
Descripció: Restringeix ortogonalment al punt zero relatiu.
Restricció horitzontal
Barra d'eines CAD: Restricció horitzontal
Descripció: Restringeix horitzontalment al punt zero relatiu.
Restricció vertical
Barra d'eines CAD: Restricció vertical
Descripció: Restringeix verticalment al punt zero relatiu.
Hi ha un punt zero relatiu a cada dibuix. Es representa per un petit cercle vermell amb una línia en creu. És el punt de referència per a les coordenades relatives que introduïu en la línia d'ordres i per forçar restriccions.
Normalment el punt zero relatiu es mou pel dibuix automàticament. Si esteu dibuixant una seqüència de línies, el punt zero relatiu es mou al darrer punt que heu entrat. El proper punt de la seqüència pot ser definit en coordenades relatives a aquest últim punt. De vegades, això no és convenient i potser voleu definir el punt zero relatiu en una altra posició o bloquejar-la, i així s'atura el seu moviment automàticament. La barra d'eines Força ofereix 2 eines per fer això:
Moure el punt zero relatiu
Barra d'eines CAD: Mou el zero relatiu
Descripció: Us permet especificar una nova ubicació per al punt zero relatiu.
(Des)bloquejar el zero relatiu
Barra d'eines CAD:
(Des)bloqueja el zero relatiu
Descripció: Activat, aquest commutador bloqueja la posició del punt zero relatiu, és a dir, ja no es mou automàticament. Ara bé, podeu moure'l manualment amb l'eina anterior.
En aquesta pràctica utilitzareu exclusivament l'ordre línia, i diversos modes de referència.
Obriu el dibuix següent: referències.dxf, descarrega'l i seguiu les instruccions:
Primer quadre:
Força als extrems
Segon quadre:
Força a la intersecció.
Tercer quadre:
Força als punts 1 , 2 per ler la línia de 2 punts. Des del punt 3 fixa Força a la entitat sobre la línia.
Quart quadre:
Força al punt mig i Tangent de cercle a cercle per les línies exteriors.
Cinquè quadre:
Força als extrems per fer el primer quadrat seguint els números i després al Centre per fer la resta.
Sisè quadre:
Força als extrems seguint la numeració
Desa l'arxiu com M31referènciesNomicognom.dxf
continuareu i acabareu dos noves propostes que se us fan.
Obriu el dibuix següent: referències1.dxf
Dibuixeu les línies que se us demanen, fins deixar el dibuix com aquest:
Farem servir:
Extrems
Intersecció
Ortogonal a l'extrem
Ortogonal a la línia A i passant pel Punt 1
Figura 49: Dibuix referències1.dxf
Desa l'arxiu com M32referències1Nomicognom.dxf
Acabeu el dibuix proposat, amb les ordres línia i cercle:
Obriu el dibuix següent: referències2.dxf
Seguiu les pautes, fins deixar el dibuix com aquest:
Farem servir:
Línia ortogonal, referència a la línia dibuixada i després al punt final seleccionant el punt.
Punt mig
Línies Tangents
Figura 50: Dibuix referències2.dxf
Desa l'arxiu com M33referències2Nomicognom.dxf
En aquesta pràctica treballareu les ordres rectangle i polígons, així com modes de referència i coordenades relatives.
L'ordre rectangle és una drecera per no haver de dibuixar 4 línies quan coneixeu les mesures.
Partint d'un dibuix nou, sense acotar-lo, arribeu al següent:
En aquesta pràctica continuareu amb l'ordre línia i ja passareu a l'ordre arc. També utilitzareu alguns dels modes de referència. L'objectiu és aconseguir uns dibuixos com aquests (A sota teniu els mateixos dibuixos amb les mides i també vídeos de com es fa):
Figura 52: Dibuix arcs1.dxf
Desa l'arxiu amb el nom M35arcs1Nomicognom.dxf
En aquesta pràctica passareu a l'ordre El·lipse i Corba - arc d'el·lipse. També utilitzareu alguns dels modes de referència. L'objectiu és aconseguir uns dibuixos com aquests (de moment, sense eixos ni cotes):
Figura 53: Dibuix el·lipses2.dxf
Desa l'arxiu amb el nom M36elipseNomicognom.dxf
Trobeu el baricentre del triangle que formen els punts
A: (40,140)
B: (100,240)
C: (140,180) Aquestes són les coordenades dels vèrtex del triangle
Poseu-hi també el nom dels vèrtexs amb l'eina de text.
Recordeu que el Baricentre és el punt on es creuen les línies que van des de els vèrtex fins al punt mig de l'aresta oposada.
Deseu el dibuix amb el nom E31NomiCognoms.dxf
Dibuixeu la mediatriu del segment AB.
Recordeu que la mediatriu és una línia perpendicular a un segment que passa pel seu punt mig.
Per dibuixar-la podeu dibuixar dues circumferències iguales de radi qualsevol amb centre als dos extrems del segment. La mediatriu del segment s'obtindrà unint els punts on es tallin les dues circumferències.
A: (63,182)
B: (145,145)
Deseu el dibuix amb el nom E32NomiCognoms.dxf
En aquesta pràctica, utilitzareu les ordres següents:
Traça: Línies i cercles.
Referència: Força a la quadrícula.
Dibuixeu la peça següent sense les cotes:
Figura 55: Dibuix exercici 33.
Les circumferències han de quedar centrades.
En acabar, deseu el dibuix amb el nom E33NomiCognoms.dxf
En aquesta pràctica, utilitzareu les ordres següents:
Traça: Línies.
Referència: Força als extrems.
Dibuixeu la peça següent sense les cotes:
Figura 56: Dibuix exercici 34.
Per dibuixar la part superior de la peça (en què hi ha mesures que no són múltiples de 10), podeu apropar la visualització fins deixar la quadrícula a 1 unitat.
En acabar, deseu el dibuix amb el nom E34NomiCognoms.dxf
En aquesta pràctica, utilitzareu les ordres següents:
Traça: Línies i arcs.
Referència: Força a la quadrícula.
Dibuix d'un retolador (sense la reixeta):
Figura 57: Dibuix exercici 35.
Per realitzar aquesta pràctica apropeu la visualització, amb ajut del ratolí, fins aconseguir que la reixeta es vegi a 1 punt (en comptes de a 10). Això facilitarà el dibuix, ja que podreu treballar amb el forçat de quadrícula, en lloc de fer-ho amb coordenades relatives o absolutes.
Aquí teniu un exemple del procés del dibuix:
Figura 58: Dibuix seqüenciat exercici 35.
En acabar, deseu el dibuix amb el nom E35NomiCognoms.dxf
Augmentant el grau de dificultat proveu de dibuixar, sense cotes, l'aixeta següent:
Figura 59: Dibuix exercici 36.
Per facilitar la feina, tots els arcs són de 90º. Entre les ordres a emprar, teniu:
Ordres de Traça: Línia i arc.
Referències a força: Als extrems, al centre.
En acabar, deseu el dibuix amb el nom E36NomiCognoms.dxf
Continuant amb el mateix grau de dificultat, i amb les mateixes pautes que en l'aixeta, intenteu dibuixar, sense acotar, la copa següent:
Figura 60: Dibuix exercici 37.
Suggeriment de treball: dibuixeu primer un perfil, després l'altre i acabeu en la línia horitzontal superior.
En acabar, deseu el dibuix amb el nom E37NomiCognoms.dxf
Intenta fer als següents dibuixos:
Entrega els fitxers com Extra1Nomicognoms.dxf i/o Extra2NomiCognoms.dxf.