Quàntica en bata. 

Preguntes, preguntes i més preguntes. Quan les fem, posem automàticament en marxa el misteriós mecanisme d'esdeveniments perquè s'elabori una resposta. De vegades encertada i meditada, d'altres força inventada perquè tenim una gran necessitat i pressa de respondre-les sigui com sigui.

Aquest llibre és un divertiment a la vegada que un exercici d'actualització en temes que sempre m'han fascinat, però als quals no hi he dedicat el temps que hagués volgut. Us animo a acompanyar-me si voleu fer un tastet de pensaments confusos, reflexions i aprenentatge. Fem-ho de forma distesa, un xic desendreçada i tranquil·la, tot i que hi ha conceptes tècnics que s'han de conèixer de forma bàsica, per poder entendre d’altres més profunds.

La Sincronicitat, definida per Carl Gustav Jung (metge, psiquiatra i psicòleg) “és la coincidència temporal de fenòmens no relacionats causalment”. Algunes coincidències poden tenir un significat més enllà de l'atzar. Segons Jung, hi ha “coincidències” que reben el nom d'atzar o casualitat, perquè la seva causalitat no s'ha descobert encara. Diguem que del concepte de casualitat, passem a causalitat, quan tenim més informació.

Més enllà d'un àtom, hi ha tot un món de subpartícules i energies amb característiques molt especials i fent coses estranyes, que si s'apliquessin a les nostres mides, podríem dir que la màgia existeix. Lluny de creure que és una novetat, aquesta branca de la física porta ja més de cent anys existint i plantejant reptes a les ments més espavilades del planeta. No ha estat fins als darrers anys, però, que ha agafat popularitat entre la resta de pensadors “en bata d'estar per casa”. Sembla que “flotava en l'ambient”.

He pensat a crear un nou concepte per diversió, si és que no existeix ja, però encara no m'he decidit si dir-li hiperidea (pensant en la inspiració que transcendeix el temps i apareix en altres ments), sincronognosi (coneixement simultani), o sintonicitat (sintonia entre persones separades en el temps i/o l'espai), per definir aquesta sensació de raonar paral·lelament amb altres persones desconnectades del nostre present i del nostre entorn natural. Una convergència d'idees o una connexió intel·lectual no causal. I ara que disposem de la física quàntica, ens podem preguntar, quanta influència d'aquesta ciència hi ha en la creació d'hiperidees o en la sitonicitat? Quant de quàntic tenim al nostre dia a dia, que provoqui una sincronognosi? Com es manifesten les característiques subatòmiques en la nostra dimensió humana?