LA BARCELONA DE 1500
LA BARCELONA DE 1500
Embedded Files
Des de mitjans del segle XIV Barcelona i Catalunya viu una crisi demogràfica motivada per les pestes que van delmar la població els anys 1348, 1362 i 1371, el pogrom anti jueu de 1391 i la llarga guerra civil dels anys 1462 a 1472. La Barcelona de 1500 abrigava una població diversa, amb uns 30.000 habitants, amb aproximadament el 10% de la població d'esclaus. La ciutat era una comunitat activa amb habitants que procedien de diferents estaments socials i forta emigració rural. El Consell de Cent, creat per Jaume I el Conqueridor l'any 1249, era la assemblea representativa dels sectors socials, constituïa l'estructura política de la ciutat, assegurant una certa participació ciutadana en la presa de decisions. La Generalitat, des de l'any 1359, era l'altra gran institució amb seu a la ciutat. Era l'òrgan de govern del principat de Catalunya i té el seu origen en les diputacions generals permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts.
La ciutat portava les cicatrius dels 10 anys de Guerra Civil Catalana, aquest conflicte havia deixat marques profundes en la societat i l'economia. D'altra banda, l'arribada al poder dels Trastàmara, després del compromís de Casp (1412), va relegar a Barcelona com a centre polític de la Corona d'Aragó. El rei Alfons el Magnànim (va regnar des de 1416 fins a 1458 ) va fixar la cort a Nàpols, allunyant-se dels interessos peninsulars i iniciant una política imperialista situada molt per sobre de les seves possibilitats, que va agreujar la crisi. Tot i aixó, Barcelona era un punt crucial pel comerç Mediterrani. Amb el seu port, un dels més importants de la regió, la ciutat era un nexe comercial vital. Les mercaderies fluïen des de terres llunyanes fins als mercats locals. Teixits, vins i altres productes s'intercanviaven, contribuint a una economia cada cop més dinàmica que s'anava recuperant de mica en mica .
1 Les Drassanes, originàries del segle XIII, es va construir el 1571 la Galera Reial de Joan d'Àustria, vaixell insígnia a la batalla de Lepant. 2 Tram de muralla construït a principis del segle XV. 3 Tram de muralla de finals del segle XIV. 4 Trams de muralla construïts a mitjans del segle XIV. 5 El Rec Comtal proveïa d'aigua del riu Besòs des del segle X. 6 Dic iniciat el 1439. 7 Continua l'avanç de la línia de costa, integrant l'antiga illa de Maials a la ciutat, per formar, 300 anys més tard, l'actual Barceloneta. 8 Moll del port iniciat el 1477. 9 Mur acabat el 1438. 10 Part central de la Muralla de Mar no va ser acabada fins a mitjans del segle XVI, amb la construcció del Portal del Mar el 1559. 11 Tram de muralla acabat el 1454 i deteriorat per les tempestes de 1495. 12 La muralla romana continuava envoltant l'antic nucli de Bàrcino, seu de les principals institucions polítiques i religioses de Barcelona i Catalunya. 13 Primer tram de la muralla medieval, iniciat a finals del segle XIII, seguia el curs de la riera de Sant Miquel. Actualment, coneixem aquest tram com Les Rambles. 14 El carrer Hospital travessava tot el barri del Raval fins al Portal de Sant Antoni.
L'evolució de les muralles
A partir del segle XI Barcelona va iniciar una etapa d'expansió urbana al voltant de l'antic nucli romà. Seguint els camins que conduïen a la ciutat, van aparèixer petites àrees amb cases. Al segle XIII aquestes àrees havien crescut formant-se un teixit urbà gairebé continu. Es va fer necessari fortificar aquests nous barris amb una muralla nova. La construcció de tots els trams es va allargar fins al segle XVI amb el tancament de tot el perímetre amb la muralla de mar.
Amb la derrota de Catalunya a la guerra de Successió Espanyola (1714) les autoritats Borbòniques van decidir construir una ciutadella amb la intenció de reprimir els barcelonins. La construcció de la fortalesa i una zona de seguretat al seu voltant va provocar la destrucció d'una part important del barri de la Ribera, així com un canvi del traçat del Rec Comtal.
Es va projectar traslladar els habitants de les cases enderrocades als terrenys guanyats al mar amb la construcció del port. Però no fou fins a l'any 1753, gairebé 40 anys més tard, que s'inicià la construcció d'aquest nou barri anomenat La Barceloneta.
La Ciutadella va ser enderrocada a mitjans del segle XIX i al seu solar es va construir el recinte de la Exposició Universal de 1888, l'actual parc de la Ciutadella.
Evolució de les muralles de Barcelona
La muralla Romana
La primera muralla fundacional de la ciutat es va començar a construir al voltant de l'any 10 aC. Tenia poques torres, només als angles i a les 4 portes del perímetre. Consistia en un mur de 2 metres de gruix i una alçada aproximada de 9 metres.
L'Ampliació del segle III
A partir del segle III, coincidint amb un període de gran inestabilitat política i econòmica a tot l'Imperi va caldre reforçar
la muralla original. Es va construir una segona capa adossada a la primera, d'uns 10 metres d'alçada i 4 d'amplada, amb 76 torres de 18 metres, compartint gairebé el mateix traçat.
Les muralles Medievals
La muralla medieval no només era un límit físic, també era un símbol que demostrava la força i la independència política i jurídica de la ciutat. Comptava amb un fossat exterior i portes fortificades amb torres de disseny irregular de 20 a 30 metres d'alçada. La muralla en si podia assolir fins a 15 metres.
A l'edat moderna
L'evolució de les armes de foc, canons i bombardes, va modificar les fortificacions al segle XVI. Es va fer necessari la construcció de baluards i reductes fortificats, situats generalment a les cantonades i les portes. Les torres s'enderroquen o s'escapcen per no ser blanc fàcil de les armes.
El centre del poder
El barri Gòtic, envoltat de les muralles romanes, concentrava el poder civil, militar i religiós de Barcelona i Catalunya. Aquesta àrea, el cor històric, amb una trama de carrers estrets i empedrats es caracteritzava per edificis de pedra amb façanes impressionants que s'alcen al cel, recordant una època medieval. Els carrers estaven plens de vida, amb botigues, tavernes i tallers.
El centre econòmic
La Ribera, ubicada a prop del port, respirava activitat marítima i comercial, amb carrers plens de mercaderies, mariners i comerciants.
Al barri es concentraven la major part dels oficis de la ciutat de Barcelona, com ho demostra la toponímia (Mirallers, Agullers, Esparteria... ) i alguns serveis bàsics de la infraestructura urbana com escorxadors i molins.
Els símbols de la ciutat
Barcelona, cap i casal del Comtat de Barcelona i el principat de Catalunya, i com a tal ostenta els símbols més representatius de la ciutat i del país.
La creu de
Sant Jordi
La creu no és exclusiva del Consell de Cent, també serà la senyal triada com a representació de la Diputació del General o Generalitat i així apareix a molts escuts de la institució en la època medieval.
La senyera cuatribarrada
El seu origen prové del símbol heràldic del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual se'n té constància des de l'any 1150. Amb el pas del temps, va passar a ser símbol d'identitat de la nació catalana.
L'escut de la ciutat
L'escut quarterat de la ciutat de Barcelona és una combinació de la creu de Sant Jordi i les del Casal o Comtes de Barcelona.
La creu, com a senyal distintiva de la ciutat, ja es troba en un segell de 1288.
La bandera de Santa Eulàlia
El 1588 apareix per primer cop substituint la bandera tradicional quarterada. S’hi representa la figura de la patrona de la ciutat. Aquesta bandera presideix el balcó de la Casa de la Ciutat cada 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia.
Estelada
negra
Bandera negra utilitzada pel bàndol austriacista català durant la guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714, com a senyal de no defallir i de lluita sense treva.
Catalunya, part de l'imperi Espanyol
Possessions a Europa de l'Emperador Carles I
A finals del segle XV el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, romanen sota la mateixa sobirania en unir-se en matrimoni els seus reis, Isabel i Ferran, establint una mena de confederació política. Sota el seu regnat conqueriràn el Regne de Granada l'any 1492 i altres possessions al nord d'Àfrica. Els reis van acordar que tindrien els mateixos poders en el futur govern dels seus regnes, però a mesura que la reina Isabel envellia va anar deixant cada vegada més competències en mans de Ferran. Per 1500, la pràctica totalitat del poder estava en mans de Ferran i els seus consellers.
Amb Carles I, el 1516, arriba la dinastia dels Àustries. Va regnar a tots els regnes i territoris d'Espanya amb el nom de Carles I fins al 1556. Va unir per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella, Navarra i la Corona d'Aragó (els regnes de Nàpols, Sicília, Sardenya, València, Mallorca, Aragó i el Principat de Catalunya). Així mateix va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic com a Carlos V de 1520 a 1558. Carles I mantindrà l'estructura de regnes independents a la península. D'aquesta manera, sota el seu regnat van perdurar les duanes, les institucions i l'administració separada de tots els regnes.
Si necessites posar en marxa el teu projecte, no dubtis a contactar-me
Google Sites
Report abuse