Llibre 1

UNA ESTRANYESA IMPOSADA 

No és superació.
És permanència.

Entre la infància i la feina,
entre el que es viu i el que s’imagina viure,
Daniel travessa una sensació contínua d’inadequació —
no confirmada, però sentida.

Records de violència,
expectatives mai dites,
interpretacions que es converteixen en dolor.

Res no es resol.
Tot es repeteix.

Fragments d’una vida
observats per una presència interna: l’Íntim.

El que roman no és el fet —
és l’efecte...

8

La por no comença.
Continua.

No prové d’un punt.
S’organitza en cicles.

Torna sense avís,
sense forma fixa,
sense confirmació.

El cos aprèn abans de la certesa.
Reacciona abans de l’explicació.

Allò que pot passar
ja ha passat moltes vegades —
fins i tot sense haver passat.

Res no es resol.
La por només canvia de lloc.

I roman.

La part lúcida, entre esquerdes

Veure no resol.
Només exposa
l’altre.

La mirada que valida.
El gest que falta.

L’intent constant
d’existir
a partir de l’acceptació.

Els vincles fallen.
O gairebé.

I aquest «gairebé» ho sosté tot.

La lucidesa mostra:
no es tracta d’entendre.

Es tracta de necessitar.

I de continuar necessitant.

Llibre 2

BUIT: LÚCID I ESTRANY

Res no és només recordat.
Tot és examinat.

L’Íntim no observa.
Interroga.

I es multiplica.

Cada veu sosté una versió.
Cap no tanca res.

Daniel respon
al que no va ser preguntat
en el moment adequat.

El que no es va entendre
torna.

El que no es va dir
s’imposa després.

La lucidesa arriba tard.

I no absol.

Llibre 3

MA.MA.MEVA

El cos no oblida.
Fins i tot després,
roman.

Allò que es va retirar
continua sent sentit.

La memòria no és només record.
És presència.

Entre la infància i la família,
Daniel torna
a allò que no va passar.

Els vincles no es resolen.
Es repeteixen.

En marques.
En gestos.
En absències que romanen al cos.

L’Íntim ja no observa.
Conduïx.

I insisteix.

El que ha quedat
no desapareix.

Només canvia de forma.