deia sempre la meva mar, la Txonita.

La Txonita enma va portar 30 setmanes a la panxa, mentres em feia, despres d'aquella estona d'amor en la que s'ho van passar tant bé , una refugiada basca i un guardia civil, Pepe, un que va ser , per portar el gen rojo" , expulsat de "elcuerpo" dos anys despres de la meva arribada a aquest cantó del mon

deia la meva abuelita Cesarea ( Amona con maiuscula )

quan brenavem a la Cova d'Ignacio de Loiola a Manresa a tocar d'on vivia amb el tio Agustin, Manolo, Ramon, i la tieta Felisa, a les Escodines

Era el canto de la meva yaya , Lucia

ho cantava quan anavem a comprar al mercat de Sants , des del 18 del Carrer Morabos fins al mercat, anar i tornar