PAUTES PER COMENTAR UN TEXT

El comentari de text és un escrit que pren com a punt d'observació i anàlisi un text amb una unitat de significat. En el comentari de text hi intervé tant la comprensió del text llegit (la intrepretació, el significat al·legòric, la comprensió dels recursos lingüístics, etc.) com la capacitat d'analitzar i reflectir en l'escrit la interpretació d'aquesta lectura.

El contingut d'un comentari ha de seguir, en general, els aspectes següents:

1. Situar el text

Situar el text és explicitar la informació que es pot aportar sobre l'autor, l'època, el moviment, la localització del text o de l'obra, la finalitat, etc. Amb l'objectiu de saber extreure informació sobre aquest apartat, es proposen unes preguntes orientatives:

• Quin títol té el text?
• Què es pot dir del tema del text?
• Qui n'és l'autor o autora?
• De quina època és?
• Quina és la data de publicació del text?
• S'identifica l'autor amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica...?
• Es pot relacionar l'autor amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió?
• El text té unitat? És un text complet? És un fragment?
• Quina rellevància té en el conjunt de l'obra?
• En quin mitjà s'ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista? En una catàleg? En suport digtital?
• Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari
• Si és literari, pot adscriure's a cap gènere?: poesia, narrativa, teatre, assaig

2. Definir el tema

El tema és l'assumpte, la matèria o el motiu del text. Les bones preguntes per extreure el tema són:

• De quin tema tracta?
• Quina és la idea central o tema del text?
• De quina manera l'autor suporta la idea central?
• Aporta res de nou el tema? Té cap relació amb altres textos que hagin tractat el mateix tema?
• Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...?
• Aporta diferents punts de vista? Es contrasta amb altres opinions o valoracions?
• La manera de tractar el tema, és temporal o atemporal?
• Quina mena de final té? Obert? Tancat?

3. El resum o argument

És el que narra el text i que es pot resumir. No cal parafrasejar el text.

4. Explicitar l'estructura

Qualsevol text organitza la informació d'una determinada manera. Fer evident aquesta organització és un dels objectius d'aquest apartat.

• Quins apartats té el text? Són iguals en extensió? Són explícits?
• Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç?
• El text respon a cap estructura tipificada? Se'n transgredeix cap de coneguda?
• Hi ha cap ordre en la presentació del contingut?
• La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret?

5. Analitzar l'estil

Atenent aquest aspecte, les respostes a les preguntes següents poden aportar-nos una informació molt útil:

• Quina mena d'informació es vehicula? Concreta? Abstracta?
• Quins recursos utilitza l'autor per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?...
• Quin tipus d'informació pesa més en el text?
• Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l'exageració, l'analogia....?
• El text segueix un ordre que va del concret al general o del general al concret?
• De l'altra, i des d'un punt de vista més lingüístic, pot distingir-se l'anàlisi des dels diferents plans de la llengua: foneticofonològic, morfosintàctic i lexicosemàntic.

Per altra banda, podem extreure informació dels elements utilitzats per l'autor en l'elaboració del text en els diferents plànols lingüístics:

• Foneticofonològic: acústica del text, antiguitat del text segons la grafia, trets dialectals, registre, signes de puntuació
• Morfosintàctic: categories gramaticals, construcció de la frase, tipus d'oracions, adjectivació, substantivació
• Lexicosemàntic: marca de registre, especialitat, sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats, variació en l'expressió

6. Extreure conclusions

Atenent els objectius d'un comentari, el redactor ha de tancar l'escrit amb la presentació de les conclusions del comentari. Les respostes a les preguntes següents poden facilitar la manera d'orientar la informació en aquest apartat final.

• Què aporta de nou el text?
• Quina rellevància o significat té el text en el mitjà on s'ha publicat? I en el conjunt de l'obra de l'autor, si s'escau?
• El text compleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat?
• Pot extreure-se'n cap tipus de valoració?
• Hi ha cap moralitat que sigui explícita o implícita en el text?
• El text que s'ha comentat provoca cap reflexió final?
• Se'n pot extreure cap conclusió de l'anàlisi feta?
• Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir?
• Exposo el nivell de dificultat que ha representat l'elaboració del comentari

Accent diacrític

Novetats derivades de l'aprovació de l'Ortografia catalana (IEC, 2016).

1. Els monosíl·labs només s'accentuen en els 15 casos següents, en què es fa servir l'accent diacrític per distingir significats :

Accents diacrítics

bé/be

déu/deu

és/es

mà/ma

més/mes

món/mon

pèl/pel

què/que

sé/se

sí/si

sòl/sol

són/son

té/te

ús/us

vós/vos

2. S'escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d'una síl·laba. Exemples:

bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), os (ossa, ossos, osses), seu (seus),soc, vens (venen), ves

3. També s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1. Exemples:

adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol

Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig.

4. Segons preveu l'Ortografia catalana, és admissible l'ús de l'accent diacrític en casos no recollits al punt 1 si apareixen en enunciats aïllats, com ara titulars o etiquetes, en què hi pugui haver una ambigüitat que no resol el context comunicatiu.