La vegetació a les comarques de plana és més escassa, perquè bona part del terreny pla està dedicat a l’agricultura.
Com que hi plou poc, la vegetació és resistent a la sequera.
A les zones més seques hi creixen arbustos, com ara la farigola, el romaní, l’espígol que necessiten poca aigua, i boscos d’alzina, de roure i de pi blanc.
A prop dels rius, a les zones més humides, hi ha arbres de ribera, com ara els pollancres, oms, joncs i àlbers.
A la plana de l’Alt Camp hi ha tant conreus de regadiu com de secà, però predominen clarament els segons. Els cultius de secà més important de la comarca són les fruiters, principalment l’ametlla i l’avellana; però també són importants la vinya, garrofers, els cereals i l’olivera. De regadiu destacaríem les hortalisses i els calçots.
Pel que fa a la vegetació dels torrents de Valls, cal destacar els oms d’entre 20 i 30 metres d'alçada. Altres arbres que acompanyen els oms són els àlbers, els pollancres i els freixes; tots ells de fulla caduca.
Entre els arbustos, podem trobar el gatell i el saüc.
A la vora del riu hi ha un clar predomini de joncs. Altres plantes que podem trobar i que hem pogut observar en el nostre tram de torrent (de la Xamora) són les cues de cavall, la boga, l’anagall i el canyar. A la vora dels camins trobem argilagues, figues de moro i fonoll.
El paisatge d’aquestes comarques ha experimentat transformacions importants per l’acció de l’ésser humà: hi ha moltes zones industrials i també grans camps de conreu i granges.
A les vores de camins i conreus també trobem esbarzers, ginestes, argilages…