Embedded Files
Recull d'escrits coneguts i també d'inèdits i originals. Hem escrit i llegit molt.
DITES I REFRANYS
Abril que surt plovent, el maig crida rient
Aigua al migdia, aigua per a tot el dia
Aigua corrent no mata la gent, aigua estancada, la matarà
Aigua de gener tot l'any va bé.
Aigua de gener, omple botes i graner
Aigua al febrer, bona pel sementer
Aigua de juliol, omple el cossiol
Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil
Aigua de maig, pa per a tot l'any
Aigua de març, herba als sembrats
L'aigua bruta no pot ser rentada
L'aigua d'agost, fa espès el bosc
L'aigua fa fang, el vi fa sang
L'aigua fa la vista clara
L'aigua troba sempre una sortida
Agua, ¿dónde vas?
(Federico García Lorca)
Agua, ¿dónde vas?
Riyendo voy por el río
a las orillas del mar
Mar, ¿adónde vas?
Río arriba voy buscando,
fuente donde descansar.
Chopo, y tú ¿qué harás?
No quiero decirte nada,
Yo... ¡temblar!
¿Qué deseo, qué no deseo,
por el río y por la mar?
(Cuatro pájaros sin rumbo
en el alto chopo están)
Riu
(Salvador Espriu)
Aquell riu que sabíem
enllà del gran silenci
del camí ens encalma
de sobre la mirada.
Escollit entre prínceps
captaires, ja en la riba
feliç, pel vespre passo
portant llum de paraules.
Més refranys sobre l'aigua....
Abril que surt plovent, el maig crida rient
Aigua de gener, omple botes i graner
Aigua al febrer, bona pel sementer
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
Aigua de juliol, omple el cossiol
Aigua estancada no mou molí
Aiguaders i taverners de l'aigua fan diners
A l'abril, aigües mil
A l'abril cada gota val per mil
A la vora de cap riu no t’hi facis mai el niu
Carrers mullats calaixos eixuts
De l'aigua de gener, ni una gota se'n fa malbé
Desembre mullat, gener ben gelat
El vi fa sang i l'aigua fang
Març ventós, abril plujós.
Neu de febrer, aigua en un paner
No et fiïs d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli
Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou
- Català: “L’home d’aigua” Kalandraka-Hipòtesi. ISBN 978-84-936667-6-7
L’HOME D’AIGUA
Algú havia deixat l'aixeta oberta. L'amo de la casa no va tornar mai més, vés a saber on s'havia ficat, potser se n'havia anat a les illes Fiji, o potser havia marxat per fer fortuna allà on hi ha les mines d'or blau, a l'Àfrica, diuen. Al final, el que va passar és que l'aigua, a força d'acumular-se, saltar i relliscar amunt i avall, va fer néixer un home, un home alt, blau, transparent i cristal lí. Un home d'aigua.
UN CONTE SOBRE L’AIGUA
UN CONTE SOBRE L’AIGUA
Escoles verdes
EN XOP, LA GOTA ENTREMALIADA:
En Xop era una goteta molt i molt entremaliada, que vivia en una canonada amb la seva família. Un dia, en Xop va anar a buscar la seva amiga Xap, quan de sobte una gran tremolor el va fer caure a la canonada prohibida. Aquella canonada anava a parar al mar i els pares d’en Xop no volien que mai anés per allà. Quan en Xop es va despertar, després de baixar i baixar per tubs, es va trobar en una pica, envoltada d’altres gotes. De sobte, un raig de sabó va anar a parar a damunt d’en Xop. De cop, una mà va ficar un plat a dins de l’aigüera i en Xop va tenir molta sort, perquè es va poder escapar. Però, de fet, encara no estava salvat. De cop i volta, va anar a parar a un riu ple de deixalles, com ara llaunes i plàstics, papers i residus tòxics. Al seu voltant hi havia un pilot de gotes malaltes i peixos morts. Però en Xop va ser intel·ligent i va anar nedant fins a arribar a un llac on també estava tot ple de deixalles.El pobre Xop va anar preguntant a tothom si sabien el camí cap a la canonada XX3, que era on vivia. Però tothom li contestava que no. Ja ben deprimit, el pobre Xop, va anar al mar i, allà, un núvol molt simpàtic el va portar fins a casa seva: la canonada XX3. Quan hi va arribar, el núvol va fer ploure, i en Xop va estar molt content. El núvol li va dir que mai més tornés a agafar aquella canonada si no volia acabar malalt com les altres gotes.En Xop, molt content, va tornar amb els seus pares i els ho va explicar tot. Mai més cap gota ha sortit d’aquella canonada. D’aquesta manera, es mantenien saludables i els humans aprendrien a respectar l’aigua.
El Sol, la Lluna i l’Aigua
El Sol, la Lluna i l’Aigua
El Sol i la Lluna sempre juguen a casa de l’Aigua. Anirà l’Aigua a casa dels seus amics? Què passarà quan els visiti? Una llegenda de Nigèria per explicar i cantar.
El Sol, la Lluna i l’Aigua és un conte molt popular del folklore nigerià i ha estat traduït a moltes llengües. Aquesta versió inclou uns versos que es poden musicar, perquè segons els narradors de contes de Nigèria, una història sempre queda millor si hi afegim cançons, ritme de tambors i balls.
Les dones d'aigua en la tradició popular
Les dones d'aigua en la tradició popular
Un dels personatges de la mitologia catalana que més ha perdurat en la memòria de la nostra gent, juntament amb serpents, follets i bruixes, és la dona d’aigua, coneguda també amb altres noms segons l’indret del país on es trobin: goges, aloges, paitides, janes, fades, encantades, elfes…
Dels centenars de llegendes existents sobre les goges, en gairebé totes hi trobem dos elements comuns, l’aigua i els tresors, una coincidència gens casual si tenim en compte que per a la vida humana no hi ha tresor més imprescindible que l’aigua. Aquests tresors tenen característiques diverses segons la tipologia de cada llegenda, i encara que suposadament ben reals, són ben difícils d’atrapar i, encara, si s’ha tingut èxit, ben esmunyedissos.
El tresor del Ter
El tresor del Ter
Autor/a Xavier Margenat
Autor/a Xavier Margenat
Il·lustrador/a Pau Morales
Editorial CCG Edicions
Resum
A partir d’un vell plànol que li va donar el seu besavi, en Joan Sala recorrerà tot el riu Ter, des dels Pirineus fins a l’Empordà, cercant el tresor del famós bandoler Serrallonga, avantpassat seu.
En el seu viatge, en Joan es farà amic de l’avi Benet, un vell rodamón rondallaire, coneixedor de les llegendes de cada poble. En Benet l’ensenyarà a descobrir el riu, amb el seu entorn i els animals que hi habiten. D’ell també aprendrà el valor de l’amistat. Junts viuran un munt de divertides i emocionants aventures durant aquest viatge al llarg del Ter, en la recerca del tresor.
—Avi Benet, on comença el Ter? —vaig preguntar-li.
—A Ulldeter, que està a la falda de Bastiments, un cim dels Pirineus, de quasi 3.000 m d’altitud. De fet, d’aquesta muntanya baixen de rius; el Ter, i per l’altre, el Freser, cadascun d’ells per una vall diferent, però s’acaben trobant a Ripoll, formant un riu més cabalós.
...El riu, ara, havia crescut amb l’aigua del Freser, que s’hi havia afegit a Ripoll, i amb la dels altres afluents que, de mica en mica s’anava trobant. Ara era un riu més ample i l’aigua ja no baixava tan juganera. Però quan vam arribar al pas dels Carlins, prop de la Farga de Bebié, el cabal semblava que ara disminuïa. L’avi Benet em va explicar que antigament es deia que en aquell indret el Ter perdia les aigües per filtració subterrània, i que anaven a parar a l’estany de Banyoles.
Objectius
Objectius
Conèixer el riu Ter, el seu recorregut, la flora i la fauna.
El valor de l’amistat.
Conèixer llegendes i històries.
Descripció de la proposta
1. Rellegir les llegendes
1.1.pàg. 11 Els bandolers: Rocaguinarda, en Tallaferro,els germans Margarit, en Trucafort i, el més terrible de tots, en Serrallonga.
1.2 pàg.21 Llegenda sobre el naixement del riu Ter
1.2.pàg. 28 Els sarraïns, Carlemany i el monestir de Ripoll
1.3. pàg. 43 Serrallonga
1.4.Pàg. 47 Pont de Torroella o del Dimoni
1.5.pàg. 61 La llegenda del Far
1.6.pàg. 63 El tren d’Olot
1.7. pàg.67 La llegenda d’Hanníbal del Pas del gegant
1.8.pàg. 71 Una llegenda de Girona
1.9. pàg.77 La llegenda de St.Jordi Desvalls
1.10 pàg.85 La llegenda de Torroella de Montgrí.
2. Conèixer el poema del Ter i el Freser de mossèn Cinto Verdaguer.
3. Conèixer els animals que viuen al voltant del riu
El falciot, la cuereta torrentera, l’aligot, l’espiadimonis, el falcó mostatxut, la merla d’aigua, la puput, el picot verd, l’oriol, el gripau, el tritó, el bernat pescaire, el silur, el porc senglar, la xibeca-òliva-, els abellerols, la llúdriga, els esplugabous, el visó americà.
El Consorci Alba-Ter ha iniciat una nova campanya de préstec del llibre “El tresor del Ter” a les escoles de la conca per utilitzar-lo en el seus treballs didàctics.
Llegenda d’en Met de Ribes:
Llegenda d’en Met de Ribes:
En Met era d'aquelles persones que tothom s'estimava. Sempre tenia bones paraules per a qui les necessites.
Ja era gran, i per això, tenia temps d'observar des de la plaça estant, el traginar de la gent. Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien - com va Met!- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, - anar fent, anar fent!.
En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l'anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,....que si el nen no em fa cas,... que si el meu marit no m'ajuda amb la casa, ....que avui em fa mal aquí, ...etc.
En Met els escoltava atentament, i sempre donava bons consells a tothom. Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no es solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent, i anar fent!
Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l'aigua.
Les ràpides aigües se'l van endur riu avall. Però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor. A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l'observaven des de ponts i balcons, cridant-lo amoïnats - Met com estàs? - ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava. - Anar fent, anar fent!!
Report abuse