Vedruna Valls

Font imatge: https://www.valls.cat/turisme

LLEGENDA DEL BANDOLER JOAN SERRA "LA PERA"

“Era el segle XIX, i amb el nom de Joan Serra es coneix el bandoler, per tothom era “LA PERA”, amb aquesta cançó es popularitzà el personatge vallenc que va escampar el terror i va esdevenir una llegenda de carn i ossos, un home de mirada perduda i sinistra.

La llegenda es remunta quan de petit, amb els seus amics, i sentint que l’estómac els feia un rau-rau de gana, entraren a l’hort del pagès Robusté i li robaren unes peres; l’amo els va enxampar, donant unes fuetades al Joan; aquest se´l mirà i ple de ràbia li digué: “els petits es fan grans”.

Mentre, el temps va transcórrer i en Joan Serra amb gairebé vint anys va ser reclutat per servir a les ordres del sergent Francesc Rosell en plena Guerra del Francès. El seu primer crim va ser assassinar el seu cap per haver-lo esbroncat públicament, ja que havia desaparegut una barretina amb diners, i ningú admetia el furt. El 30 de desembre de 1809, en Serra va ser descobert, i alliçonat. Aquest va ser el preu que el sergent va pagar, la seva pròpia vida. Així incià el seu baptisme de sang.

A partir d’aquí va començar la seva trajectòria de sang, entre el plaer de matar i la fe en Déu. Els seus crims es veien sempre reflectits davant de l’església del Carme, on deixava dos ciris encesos per les ànimes de les seves víctimes, a les quals abans de morir els feia resar un credo.

Fins aquí, no era conegut com “La Pera”, el nom l’adquirí quan va tornar a veure aquell pagès que un dia el va fuetejar. L' home ja no el recordava, havien passat molts anys… Joan Serra s’acostà i li recordà amb tots els detalls el succès d’aquell dia al seu hort, i li clavà unes ganivetades, deixant-lo per mort. El pobre pagès tingué el temps de vida suficient per explicar el succés i així segellà el sobrenom de “LA PERA”.

Amb el pas dels anys, va matar totes les persones que de petit l’havien humiliat, i amb aquestes va descobrir una bella noia, la Maria, doncella que treballava al mas d’en Simó, (propietat d’en Jaume Rodon) de la qual en quedà enamorat eternament.

Les seves històries creixien i amb elles la por de tot el que s’hi contava… Però arribà el dia que va ser capturat i jutjat a Tarragona, on la sentència dictà que fos penjat i esquarterat.

El dia 19 de desembre de 1815 tots els vallencs i veïns de les contrades sortiren al carrer per veure passar el bandoler sanguinari que havia sembrat el pànic durant anys.

Abans de morir cridà: “Pares i mares, ja veieu com acaba un home malvat... Pares i mares, castigueu els vostres fills des dels primers anys...”

Va ser penjat i després esquarterat a la cruïlla dels carrers de la Carnisseria, dels Jueus, de Sant Antoni i Sant Simó. Cada extremitat fou enterrada en un dels indrets on havia comès els assassinats: El Pla de Santa Maria, Picamoixons, Cubelles i al mas d’en Simó. El cap fou penjat públicament dins d’una gàbia, fins que el dia de Nadal, la família l’enterrà al cementiri.

Poc després la seva estimada Maria va perdre la il·lusió de viure, i morí de malenconia.

La nostra llegenda és real, és viva, no és una invenció… Viviu-la i sentiu-la!

ELS ALUMNES DE 5è ESCOLTEN LA LLEGENDA A...

Al mes de novembre, la historiadora local Pilar Vives va explica "in situ" la llegenda del bandoler. Seguidament, realizàrem una passejada pels llocs que fan referència a la història d'en Joan Serra

ELS LLOCS...

(Vista 360º)


Plaça del carme

Plaça on està ubicada l'Església del Carme. Lloc on el Bandoler deixava dos ciris cada vegada que cometia un assassinat. Després resava un credo per l'ànima de la víctima.

(Vista 360º)


Cruïlla de

CARRER CARNISSERIA

CARRER D'EN SIMÓ

CARRER MAJOR

CARRER DELS JUEUS

Cruïlla on diu la llegenda que va ser esquarterat en Joan Serra.

(Vista 360º)


Plaça del QUATER

Plaça on fou penjat el bandoler, a la vista de tot els vilatans que celebraren l'execució perquè la pau retornava i evitava el neguit continu que suposaven els seu actes.

REPRESENTACIÓ AMB COSPACES