UNA RUTA DE LLEGENDA

"amb una joventut així, el futur dels mites i de les tradicions de la vella Europa és esperançador"

"Si quan jo anava a estudi, se m'hagués acudit d'explicar una llegenda del meu poble a l'aula, la mestra hauria arrufat el nas. I si hagués reincidit, probablement m'hagués guanyat un mastegot. Les llegendes, excepte si eren de caire religiós, eren malvistes des de l'escola, considerades com a històries sense cap ni peus, pròpies dels pagesos ignorants que no havien tingut accés als llibres. Segons la mestra, les coses realment importants eren als llibres. Els arbres, els animals, les pedres que ens trobàvem fora de l'escola, —que vèiem fins i tot des de les finestres de l'aula—, eren insignificants, gairebé com si fossin falsos. En canvi, els arbres, els animals i les pedres que sortien a les pàgines de La Enciclopèdia —el nostre llibres de text— aquests sí que eren de debò. Per descomptat que les coses reals i importants eren explicades en castellà, l'única llengua, al capdavall, que es podia escriure.L'escola pública a Espanya havia estat —des dels seus orígens en el segle anterior— una institució eminentment colonial. Com a tal, pretenia fer arribar a tots els racons de les províncies —des del centre a la perifèria— la mateixa instrucció ideològica. Per això, els mateixos mestres, textos i programes eren vàlids, posem per cas, per a Balsareny que per a Guinea Equatorial, colònia espanyola fins l'any 1969.En les dues o tres darreres dècades, els mestres i ensenyants de Catalunya han dut a terme una autèntica revolució que ha transformat l'escola en tots els seus aspectes: científic, didàctic, moral, lingüístic... En el camp concret de la cultura popular, el paper de l'escola és especialment decisiu per a la pervivència futura d'aquest llegat mil·lenari. Fenòmens com l'èxode rural cap a les ciutats, la mecanització del camp, la incidència dels mitjans de comunicació, entre d'altres, han provocat un trencament generacional, que ha amenaçat de mort la cultura popular. En aquest moment delicat, però, la nova escola, arrelada a cada poble com els arbres que envolten l'edifici, ha pres el relleu transmissor que abans tenia la família, especialment els avis.I si l'escola ha pres aquesta actitud no ho ha pas fet principalment per obligació, o per nostàlgia, ni tan sols per patriotisme, sinó per utilitat. Els mestres s'han adonat del valor que representa la saviesa popular, perquè, de fet, es tracta precisament d'això, de saviesa. Algunes vegades, des d'un món racional i tecnificat com el nostre, les llegendes poden ser considerades històries tronades sense solta ni volta, aptes només per entretenir criatures. Els qui pensen així són, de fet, els veritables antiquats avui. En canvi, als etnòlegs, antropòlegs i altres estudiosos del folklore els agrada de capbussar-se dins d'un mar tan fantàsticament inesgotable com el de les llegendes. Cada dia hi descobreixes nous tresors: restes d'antics rituals, records col·lectius, neguits i pors de la humanitat expressats de forma fantàstica...Sense aquest preàmbul, a mi em fóra impossible d'entendre —després del que em van ensenyar a l'escola— que ara, gairebé, quaranta anys més tard, la Carme Martín em convidés per telèfon a parlar de llegendes davant dels mestres del Bages. Em demanava que els fes cinc cèntims del meu treball de camp de recol·lectar per les valls pirinenques, quan aplegava el material narratiu per al meu llibres Muntanyes Maleïdes. Potser, vaig pensar d'entrada, els prats pirinencs per on jo he passat el rascle durant anys, no tenen gran cosa a veure amb els conreus, les vinyes i els pinars del Bages. Després, però, vaig acceptar la proposta, tot confiat que la meva experiència podria servir d'alguna cosa. I, així, un vespre de tardor, sota les voltes de pedra amb aires de misteri de la casa de la Culla de Manresa, tenia l'oportunitat de trobar-me amb una colla de mestres del Bages, i entaular amb ells una conversa molt profitosa. Pocs mesos més tard, estic content de comprovar que aquella reunió va suposar un dels primers passos d'aquesta obra. Entretant, centenars de nens i nenes de la comarca, dirigits pels seus mestres, han hagut de fer un llarg viatge per tots els racons de la tradició popular, per tal de descolgar aquesta rastellera d'històries que ara ens submergeixen en el món imaginari del Bages.En una època tan galdosa com la que ara vivim, en què bona part dels europeus acceptem com uns beneits la colonització que ens arriba de l'altra banda de l'Atlàntic o de l'Extrem Orient, —especialment pel que fa a mites infantils— és reconfortant de veure la feina d'aquests escolars. No hi ha dubte que amb una joventut així, el futur dels mites i de les tradicions de la vella Europa és esperançador". PEP COLL, primavera del 96

Presentem una activitat internivells adreçada a diferents cursos i/o etapes.


La proposta es basa en treballar l’expressió escrita amb el suport d’eines digitals de l’entorn GSuite . Seqüenciem els passos a seguir en el procés de la creació de textos, i sobretot, distribuïm les eines TAC que utilitzem, per fer més efectiva la producció de textos escrits.


Objectius

L'escriptura és una habilitat imprescindible en totes les àrees i en totes les etapes. Però per sobre del què vulguem treballar, el que importa és que els nostres alumnes puguin expressar les seves idees amb claredat quan escriuen.

Per a nosaltres una manera de que els alumnes millorin la seva escriptura, és incloent en el dia a dia, moltes eines tecnològiques que provenen de Google o que treballen amb G Suite, i que faciliten el procés d’escriptura.

Amb aquestes eines tecnològiques, l’aprenentatge de l’escriptura es pot millorar en totes les etapes del procés , des de la planificació fins a l'edició automàtica, des de la modificació de l'edició fins a la publicació, passant per la valoració i la revisió .

Composar amb diferents eines un text escrit i publicar-lo en diferents formats és l’objectiu que resumeix el nostre projecte. Però aquest objectiu en comporta d’altres, en destaquem:

● Sistematitzar el procés de l’expressió escrita.

● Fomentar les TAC per millorar l’escriptura.

● Potenciar la transversalitat de l’expressió escrita.


L’experiència comença amb la reflexió de com volem que escriguin els nostres alumnes, i quines eines i passos seguirem de manera conjunta però seqüenciada a tots els cursos.

Amb l’arribada de les TAC aquest procés varia, hi ha un canvi de mètode i sobretot unes eines noves, potents i atractives que ens cal anar incorporant a les nostres aules .

● Comencem el procés de planificació amb un CANVAS que porta als alumnes a reflexionar sobre el text que volen escriure ( sols o en grup)

● A cada una de les etapes del procés hi hem introduït eines TAC:

○ Inspiració, com generar idees per escriure. Utilitzem fulls de càlcul que generen dos dibuixos automàticament o que generen paraules inspiradores de possibles relats quan no es té una idea prou clara del que es vol escriure.

○ Planificació, com recollir i organitzar les idees. amb el coogle, lucidchart o els dibuixos de google

○ Eines d'escriptura, diferents maneres d’enregistrar el que es vol dir. Aquí utilitzem eines com el diccionari, l’app read and write, el corrector ortogràfic i gramatical... sobretot eines molt útils per als alumnes amb NEE.

○ Autoedició, revisar el que s’ha escrit i fer-hi millores. L’ús del read and write ens permet llegir i fer correccions amb facilitat.

○ Comentaris de companys i professors, els alumnes es beneficien molt dels comentaris dels seus companys i professors. Aquest comentaris poden ser notes escrites en un text, notes de veu o vídeos.

○ Revisió, analitzar quins canvis s’han fet. La revisió de l'historial ens permet saber quines modificacions s’han fet en el text, documentar quin ús de les nostres observacions ha fet l’alumne, o en el cas d’un treball de grup, saber quines són les aportacions de cada membre del grup.

○ Avaluació, elaborar rúbriques per fer comentaris detallats als alumnes sobre la seva redacció. Solem fer servir el corubrics o apps similars.

○ Publicació, compartir les produccions al públic. Donar funcionalitat al text té tantes opcions com textos siguem capaços de produir, a tall d’exemple es pot fer un sites amb totes les produccions fetes, convertir els textos a animació amb l’app toontastic, fer petites narracions amb l’scratch , o l’storybird, el write and reader, el cospaces, o l’animotion . També es poden fer tot tipus de stopmotion, refent, això sí, el text i reescrivint l’storytelling. Aquí és on pren significat el LLEGENDARI VEDRUNA.

Tot un procés, que en definitiva, ens porta a fer escriure més i millor als nostres alumnes.

Avaluació

Per a l’avaluació tindrem en compte dos objectius :

1. Impuls de l'ús de les TAC i la seva aplicació al currículum.

      • Augmentar l’ús de les TAC com a recurs per consumir i produir informació.

      • Ensenyar a fer un bon ús de l’ordinador.

2. Millorar l’expressió escrita

      • Planificar el text escrit a partir de la generació i organització d’idees

      • Produir textos escrits de tipologia diversa amb adequació, coherència i cohesió de les idees exposades

Indicadors :

        1. El nombre de produccions que fa cada alumne, és a dir, l’ impacte en la motivació per escriure.

        2. La quantitat de recursos TAC emprats

        3. El % de nens NEE que poden realitzar aquesta tasca dins l’aula ordinaria.

        4. El grau d’autonomia dels alumnes a l’hora d’escriure

        5. El nombre d’alumnes que es decideixen a escriure espontàniament

        6. La reducció de les faltes d’ortografia en el producte final d’un treball

        7. El número de visites que rep cada treball publicat

        8. El grau de satisfacció dels docents.

        9. La creació d’un escenari MHM

La dinàmica que volem desenvolupar creiem que ha d’ajudar els nens i nenes a escriure i ser creatius. Ha de permetre “reinventar” l’escriptura i adaptar-la als temps actuals.

Al mateix temps, els pares que al principi dubten de la “bondat” de les TAC en el foment de l’escriptura, creiem que podran veure com són una eina molt útil i en veuran els beneficis.

A més a més, obtindrem un mapa on estaran geolocalitzades totes les nostres escoles, i promocionarem la cultura tradicional en forma de llegenda, ens podem convertir en la versió moderna del nostre reconegut Joan Amades.

En el treball és la barreja perfecta d’expressió escrita, arrelament a l’entorn i les TAC (amb la possibilitat, si es creu oportú, de fer-ne una activitat multilingüe si hi afegim traduccions , subtítols o doblatges als videos)


BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIAL’expressió escrita. Orientacions per a la millora de l’escriptura. Educació Primària. Generalitat de Catalunya . Departament d’Ensenyament.Document extret de:Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita. Departament d’Educació, novembre de 2010