A Iconi en l’actual Turquia, hi vivia Tecla.

Cada dia, Tecla, des de la finestra de casa seva, escoltava com Pau proclamava la paraula de Déu, ella captivada per les seves paraules va decidir segui’l però hi havia un inconvenient,estava promesa i tant el seu promès com la seva mare no estaven d’acord. Així que van decidir denunciar a Pau, el van acusar de ser cristià i el van tancar a la presó. Tecla es va encadenar amb ell i els van portar davant d’un tribunal per ser jutjats.

A Pau el van fer marxar de la ciutat i a Tecla van decidir cremar-la.

Quan va pujar sobre la foguera cap espurna la va tocar. D’entre els núvols van aparèixer uns àngels que la van salvar produint-se una petita inundació. Tecla va quedar en llibertat i va poder tornar a seguir a Pau.

Amb el pas del temps, la van portar davant del governador i va ser condemnada a les feres. Abandonada al mig de l’amfiteatre van deixar anar a les feres, una d’elles es va ajeure als seus peus encarant-se amb totes les bèsties que la volien atacar. No satisfets amb el resultat, van decidir llançar-la a l’estany de les foques i de les serps, però un llamp caigut del cel les va picar contra l’aigua i totes les bèsties van morir.

No donats per vençuts, la van lligar de peus i mans entre dos bous perquè aquests estiressin els van ficar foc, foc que va cremar les cordes, els bous es van abalançar a les grades i Tecla va quedar lliure per sempre.

Va marxar a viure a una cova, però un terratrèmol la va esfondrar mentre dormia. El seu cos va ser soterrat salvant-se el braç que l’arquebisbe i el seu seguici van rescatar d’entre les runes.

Uns anys més tard les relíquies del braç les van portar a Tarragona i cada 23 de setembre surten a la processó de la festa major per a que tots els ciutadans les puguin berenar.