La llegenda té lloc al castell de Cardona.

Un dia el vescomte de Cardona va convidar a sopar al príncep Abdalà com a mostra de bon veïnatge. El dia del sopar va arribar. Hi havia llargues taules parades amb menjars exquisits , bona música, festa i molt d’enrenou. El Príncep Abdalà, fart de rialles va demanar als Vescomtes de Cardona si l’excusaven per anar a donar un tomb a la fresca.

Quan va ser a fora, va trobar una noia bonica, dolça, amb els cabells de color mel. Era la filla dels Vescomtes: Adalés. La noia més bella que havia vist mai. Només veure-la se’n va enamorar.

Encara que sabien que el seu amor era un amor impossible es van jurar amor etern i es van començar a veure cada nit d’amagat a l’estança de l’Adalés fins que els van descobrir i els van delatar. El Vescomte portat per la ira va castigar la seva filla Adalés a ser reclosa dins de la Torre de l’Homenatge i ordenà que només li portessin pa i aigua per mitjà d’un criat cec i mut per tallar qualsevol possible comunicació o notícia del seu amant.

La noia es consumia de pena i amor.

Un dia, quan el Vescomte de Cardona va tornar de Barcelona on s’havia trobat amb personalitats influents que l’havien fet reflexionar sobre el càstig tan dur que li havia infringit a la seva filla, va anar corrent a la torre per perdonar-la i demanar-li perdó i va trobar un servent que li va dir: “ Senyor, la vostra filla ha mort!”.

Quan Abdalà va sentir que la seva estimada havia mort, va declarar la guerra als cristians. Estem en plena Reconquesta!

La llegenda explica que quan la gent mira cap al Castell en nits de tempesta veuen calvalcar l’esperit d’Abdalà que es dirigeix cap a la muntanya de sal on l’espera la seva estimada Adalés. Ho vols veure tu mateix?