LA VELLA DE L'ESTANY

Ens presentem:

LA LLEGENDA DE LA VELLA DE L'ESTANY:

Elaborada per CS1

Marta Murcia, Clàudia Llombart, Roger Sala, Nikoll Burgos, Emma Pérez

Júlia Llombart, Ivet Aznar, Sergi Girvés, Sheila Pérez

Laia Calvet, Jana Gutiérrez, Esteban Ramos, Judith Gil

Martina Muñoz, Gerard Casas, Laura Capdevila, Arnau Torres, Jana Navas.

Ainara André , Sascha Brugada, Edi Breitfuss, Carla Bartra,Iria Valverde

Sandra Hermida, Isaac Camarero, Maria Ramos, Ivet Ganyet

LA LLEGENDA DE LA VELLA DE L'ESTANY

Conta la llegenda que sota el pic Carlit, la muntanya més alta de la comarca de la Cerdanya, es va formar el magnífic llac de Lanós d'aigües gèlides. Llavors va ser habitat per dones d'aigua que com sabeu viuen al fons dels llacs. Amb elles vivia una dona d'avançada edat, era la Vella de l'Estany, la qual encarnava les virtuts de la dona de Cerdanya , que trobava massa gelades les aigües d'aquell paratge i volia trobar una zona més càlida per quedar-s'hi a viure.

Les fades la van acompanyar en aquest llarg viatge, saltant entre cascades cap al llac de Font Viva, on algunes dones d'aigua els va agradar aquell lloc i es varen quedar-se a viure allà. Mentrestant les altres van acompanyar la Vella en el descens cap al llac de Passet. La Vella va decidir seguir pel riu Querol cap a Riutés, on amb les cançons, jocs i danses de les dones d'aigua van despertar la curiositat dels pastors i els vilatans d'aquell indret. Elles espantades es van amagar darrere les roques i troncs de la llera del riu, fins que van decidir capbussar-se i deixar-se emportar pel corrent d'aigua de la sèquia, amb molta incertesa per saber cap a on es dirigien.

Quan van aixecar el cap es van trobar en un lloc idíl·lic, la vila de Puigcerdà on van decidir quedar-se s'hi per construir el palau de fades més bonic que mai haguéssiu vist. La vella una dona amb silueta corbada vestida amb caputxó de gipó, vivia en una de les cases que havia existit a l'estany, però al fer-se aquest, tot i que ella no volia marxar-ne per l'estima que li tenia al lloc, va haver de fer-ho per força. Se'n va anar a viure al carrer dels Ferrers.

En morir, va prometre que continuarien les seves visites i des d'aleshores, any rere any, apareix puntualment un dia del mes d'agost, que coincideix amb la Festa de l'Estany, per veure com progressa la seva estimada Vila.. Recorre els carrers, amb una llanterna i una carrossa, per analitzar els progressos de la Vila; omple el seu cor d'alegria i després a la nit, inicia discretament el seu retorn amb una barca, entre les branques d'un desmai ploraner cap al palau sota les aigües de l'Estany de Puigcerdà on les dones d'aigua de Lanós l'esperen amb alegria.


The legend of the lake’s old woman

Once upon a time, in the icy lake underneath the Carlit, water’s women lived together with an old woman, who found it too cold for her and started travelling downstream, following rivers and crossing other lakes until they found an idyllic place, where they created a fairy town and lived there.

The old woman, having all the virtues of a Ceretan woman, had to sadly leave her beloved place because the Puigcerda’s lake was made on top of the fairy town. Nowadays, once a year, she comes back to town, parades around it and fills her heart with the people’s joy before returning home.


ANALITZEM LA LLEGENDA

  • La protagonista de la llegenda es tracta d'un personatge llegendari lligat a la Vila de Puigcerdà, el qual fomenta els valors de convivència, bon veïnatge, respecte...que el poble estigui endreçat i després se'n va tranquil·la.
  • La llegenda serveix per documentar-nos sobre l'origen de la Festa de l'Estany que es celebra cada 24 d'agost a la nostra Vila. Quan s'acaba la Festa de l'Estany a la plaça Santa Mª, fan un discurs exaltant els valors de la Vila.
  • Al treballar la llegenda ens ha servit per assabentar-nos que el llac de Puigcerdà no és natural, sinó que les seves aigües provenen de llacs en territori francès: Lanós, Fontviva, Passet i hem après que el canal de Puigcerdà s'ubicava a Riutés, que és barri de la Tour de Querol. Hem descobert què era un sèquia, la qual aboca les aigües al llac de Puigcerdà.
  • AQUESTA LLEGENDA SERVEIX PER RECORDAR LA HISTÒRIA REAL DEL LLAC DE PUIGCERDÀ. SABER QUE ES TRACTA D'UN LLAC ARTIFICIAL QUE REP LES AIGÜES DEL RIU QUEROL
  • ABANS AL FONS DEL LLAC HI HAVIA UN POBLAT, SEGONS LES INTROSPECCIONS I ESTUDIS HISTÒRICS.
  • Hem treballat el tema de les dones d'aigua.

COM HO HEM TREBALLAT?

1.- RECERCA: Vam fer-nos nostre la llegenda a partir de la lectura de tres versions diferents de la Vella de l'Estany, publicades en diferents llibres i webs.

2.- EXPLORACIÖ: Què eren les llegendes i amb quins elements contaven: reals i imaginaris. Comparació de llegendes.

3.-COOPERACIÓ DE GRUPS: Cada grup s'organitzà la feina per treballar la llegenda amb diferents eines TIC.

  • SUBTEMES TREBALLATS:

a) LES DONES D'AIGUA

  • Hem treballat el tema a partir de cercar la història de les dones d'aigua, anomenades de diferents maneres segons la contrada: goges, encantades...
  • Observació de l'exposició del tema de les dones d'aigua, segons la visió de diferents artistes en l'escola d'art de Sort.

b) ELS ESTANYS: Lanós, Fontviva, Passet, Puigcerdà.

c) LA SÈQUIA: Riutés, riu Querol.

Autora: Sandra Posada

Escola de la Dona, Sort 2019

Exposició

Autora: Esther Voltà

Escola de la Dona, Sort 2019

Exposició

Autora: Mariona Berrocal

Escola de la Dona, Sort 2019

Exposició

Autora: Carla Besso

Escola de la Dona, Sort 2019

Exposició

ELEMENTS REALS I ELEMENTS IMAGINARIS que trobem a la llegenda:

a) Reals: Estany de Lanós, de Fontviva, de Passet, Riu Querol, Estany de Puigcerdà, Carrer dels Ferrers i el salze ploraner.

b) Imaginaris: les dones d'aigua, la Vella de l'Estany, el castell de fades.