En aquest apartat trobaràs els estudis realitzats sobre el rendiment acadèmic dels estudiants.
Sumari notes d'accés a la universitat 2021
Nota mitjana Q1 i nota d'accés a la universitat en funció de cada alumne
Un avantatge en els graus de l'ESEIAAT és que els alumnes es poden matricular cada quadrimestre; així, durant el quadrimestre de primavera es poden repetir les assignatures suspeses durant Q1 de tardor. A la següent figura , es mostren la nota mitjana per alumne de Q1 una vegada repetides les assignatures suspeses.
Nota mitana Q1 primera i segona convocatòria en funció de cada alumne
Sumari notes de l'assignautra Tecnologies Industrials
Nota mitjana Q1 i nota de l'assignatura en Tecnologies Industrials en funció de cada alumne
Mitjançant el gràfic representat a la Figura 12 i la Taula 2, es poden deduir les conclusions següents:
- La tendència seguida per la majoria dels estudiants es manté constant, és a dir, els estudiants que havien tret millors notes al primer quadrimestre de la fase inicial són els mateixos que han obtingut una millor nota a l'assignatura de tecnologies industrials.
- Hi ha una menor fluctuació a les notes de l'assignatura de tecnologies industrials comparant-les amb les mitjanes de Q1. A més, la diferència entre valors màxims (5.1) és molt menor.
- Més del 75% dels estudiants han obtingut una nota major a 6 a l'assignatura de tecnologies industrials. Tant la millor (9.4) com la pitjor (4.3) nota són molt més elevades que les notes màximes (8.68) i mínima (0.18) de les mitges de Q1. Aquest fet es podria relacionar amb la metodologia densenyament, ja que aquesta assignatura savalua mitjançant treballs en grups.
- Hi ha casos específics d'alumnes amb una mitjana baixa en Q1 que sobresurten en termes avaluatius a l'assignatura de tecnologies industrials.
Una vegada finalitzat el període lectiu del primer quadrimestre, es pot dur a terme un gràfic de la correlació entre la mitjana de les hores dedicades cada setmana per part de l'alumnat en funció de les qualificacions finals obtingudes per aquests.
D'aquesta manera, es pot mostrar a les futures generacions les hores requerides per tal d'aconseguir una qualificació determinada. Tot i que s'ha de tenir en compte que entren en joc altres factors aliens a la dedicació en hores en si, de tal manera que no es pot arribar a una conclusió ferma sinó a una mera recomanació. A més a més, una vegada transcorregudes algunes generacions, augmentat el nombre de mostres de la població, es podrà ajustar a un escenari més real.
A continuació es mostra la correlació entre la mitjana d'hores dedicades cada setmana per part d'un alumne específic a l'assignatura de càlcul I i la qualificació final assolida pel mateix alumne. A partir de l'equació de la regressió lineal, els i les futures alumnes podran estimar la qualificació final de l'assignatura en funció de les seves hores dedicades per setmana.
Correlació entre la mitjana d'hores de dedicació setmanal i la qualificació final d'àlgebra
Correlació entre la mitjana d'hores de dedicació setmanal i la qualificació final de càlcul
Correlació entre la mitjana d'hores de dedicació setmanal i la qualificació final de física
Correlació entre la mitjana d'hores de dedicació setmanal i la qualificació final de química
Correlació entre la mitjana d'hores de dedicació setmanal i la qualificació final d'expressió gràfica
Primerament, es pot veure com la participació és realment baixa en comparació amb el nombre total d'estudiants matriculats a les assignatures de Q1, àlgebra encapçala la llista de participació amb un 14% aproximadament, seguit per química, amb un 13% de participació, càlcul i física, amb una participació de 7% i 6.5%, respectivament.
Pel que fa a la finalització dels qüestionaris, el 52% dels estudiants han finalitzat el qüestionari d'àlgebra, el 67% han finalitzat el test de càlcul i al voltant d'un 58% i 65% els tests de física i química, respectivament .
Aleshores, dels participants, es poden distingir dos grups en funció de si han completat o no la prova. D'una banda, els participants que han acabat el qüestionari, ja sigui aprovat o no, han dedicat un temps racional a completar-lo. En canvi, un percentatge més baix dels estudiants han entrat als qüestionaris per tafanejar ja que el qüestionari encara està en curs. D'aquesta manera, es pot intuir que aquests estudiants només han entrat per veure el tipus de preguntes. A més, la majoria dels alumnes que han participat a l'eina han fet més d'un qüestionari.
Comparació de la nota de l'assignatura en funció de la nota dels tests inicials d'àlgebra (esquerra) i càlcul (dreta)
Considerant les notes obtingudes a l'assignatura d'àlgebra, es pot intuir que els alumnes predisposats a fer el test han pogut arribar a l'aprovat de l'assignatura. D'aquesta manera, podem concloure que els alumnes han dut a terme un treball d'aprenentatge satisfactori. En canvi, no existeix aquesta tendència en el cas de càlcul, ja que els alumnes amb més nota al test, són aquells amb millor nota a l'assignatura de càlcul. D'aquesta manera, els resultats obtinguts en aquesta assignatura segurament s'atribuirien a factors externs com ara la facilitat d'aprenentatge dels alumnes o la metodologia d'ensenyament.
Aquests qüestionaris s'han pensat per poder acabar-los en menys d'un parell d'hores, encara que els temps mitjans estan força per sota de la mitjana esperada. Això ens indica que els alumnes no fan els qüestionaris degudament. Un altre factor que ens indica aquesta premissa és que les notes mitges dels qüestionaris estan molt per sota de les notes esperades per poder afrontar amb èxit la fase inicial del grau.
Exemple del formulari d'àlgebra
S'ha de tenir en compte que el projecte es troba en fase constant d'implementació i revisó, és a dir que encara s'està realitzant un seguiment de la funcionalitat de les eines implementades. A més a més, la constant revisió d'aquestes eines fa que es trobin en una fase d'adequació i millora per tal d'increementar al màxim el rendiment acadèmic dels estudiants durant la fase inicial del grau.