Comité Científic

Ineke H. Crezee és lingüista i catedràtica de la Universitat Tecnològica d'Auckland (AUT), especialitzada en interpretació sanitària i formació per a la traducció. És llicenciada en Estudis Anglesos i Traducció per la Universitat Lliure d'Amsterdam i la Universitat d'Amsterdam, i es va doctorar a l'AUT el 2008. El 2020 es va convertir en la primera catedràtica de traducció i interpretació de Nova Zelanda. Crezee és reconeguda internacionalment per la seua experiència en interpretació sanitària i imparteix cursos d'interpretació comunitària, sanitària i jurídica. La seua tasca ha contribuït a la formació d'intèrprets arreu del món.

Manuel Chust és catedràtic d'Història d'Amèrica a la Universitat Jaume I. És director del Centre d'Investigacions Històriques d'Amèrica Llatina (CIHAL) i del Màster “Història del Món Hispà: les Independències Iberoamericanes” a la Universitat Jaume I. Va obtenir la Càtedra d'Estudis Mexicans de la Universitat de Tolosa el 2006 i la Càtedra de Professor Visitant a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú el 2019. Ha estat president de l'Associació d'Historiadors Llatinoamericanistes Europeus (AHILA) (2005-2008) i editor general (2007-2018). És corresponsal internacional de les acadèmies d'història de Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i Perú. És director de la col·lecció Sílex Ultramar en Historia de América. És codirector de la revista  Americanía i de Tiempos de América. Entre els seus últims llibres destaquen El Trienio Liberal: Revolución e independencia en la monarquía hispánica (2020), amb Pedro Rújula, i la coedició de Trienio. Un debate abierto, dos hemisferios conectados, 1820-1824 (2023), amb Ignacio Fernández Sarasola.

Raquel de Pedro Ricoy és catedràtica de Traducció i Interpretació a la Universitat de Stirling (Escòcia, Regne Unit). La seua investigació se centra en el paper que exerceixen la traducció i la interpretació per facilitar l'accés de comunitats minoritzades en els seus drets humans. Va rebre finançament del Consell de Recerca per a les Arts i Humanitats (AHRC, RU) i del Fons de Recerca per a Desafiaments Globals (GCRF) per desenvolupar projectes col·laboratius que van explorar la mediació legislada dels drets indígenes i el rol de les/els intèrprets ad hoc al Perú. També va ser investigadora associada al projecte MELINCO, centrat en la mediació interlingüística en la cooperació al desenvolupament.

Luis Andrade Ciudad és doctor en Lingüística amb menció en Estudis Andins per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. És professor principal del Departament d'Humanitats de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP). S'ocupa principalment de temes de dialectologia, sociolingüística i literatura amb atenció especial als Andes. Ha publicat, entre altres llibres i articles, El castellano andino norperuano. Una historia lingüística y social (2019) i Traducir derechos, traducir culturas. Entre el castellano y las lenguas originarias del Perú (2022), aquest darrer juntament amb Raquel de Pedro Ricoy i Rosaleen Howard. És també Acadèmic de número de l'Acadèmia Peruana de la Llengua.

Pilar Ortiz Lovillo és doctora en Ciències del Llenguatge per la Universitat Veracruzana i egressada del Programa de Formació de Traductors del Col·legi de Mèxic. Va obtenir una beca de l'Ambaixada Francesa per fer una diplomatura en ensenyament del francès a la Sorbona de París i una beca de l'OEA per fer una especialització en educació d'adults a la Universitat de Ginebra, Suïssa. Ha impartit conferències sobre traducció a Mèxic i a l'estranger. Va fundar el cos acadèmic de Lingüística i Traducció, adscrit a l'Institut d'Investigacions en Educació, de la Universitat Veracruzana.

Ricardo del Molino García és doctor i llicenciat en Humanitats per la Universitat Carlos III de Madrid i llicenciat en Dret per la UAM, és docent-investigador del Programa d'Arqueologia de la Facultat de Patrimoni i del Programa d'Història de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universidad Externado de Colombia. Actualment, dirigeix ​​l'àrea de recerca de Cultura i Societat, que estudia els processos culturals per comprendre la conformació múltiple del pensament social, així com qüestions com la identitat, la descolonització i l'apropiació social del patrimoni, i la relació entre el poder i la cultura, entre d'altres.

La lingüista Soledad Chávez Fajardo va ingressar a l'Acadèmia Xilena de la Llengua el 24 d'octubre del 2022 amb el discurs titulat "Donar-se a la llengua". Professora al Departament de Lingüística de la Universitat de Xile, Chávez ha exercit com a docent en l'àrea de lingüística històrica (lingüística romànica, història de la llengua espanyola medieval i moderna, història de l'espanyol d'Amèrica i de Xile, judeoespanyol) i de lexicografia espanyola. La seua investigació se centra en la historiografia lingüística i en la lexicologia històrica.

Ovidi Carbonell i Cortés és catedràtic de Traducció i Interpretació a la Facultat de Traducció i Documentació de la Universitat de Salamanca. Doctor en Filologia Germànica per la Universitat de Salamanca, Master in Letters en Estudis Orientals (àrab) per la Universitat d'Oxford i Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat d'Alacant, Ovidi imparteix classes de traducció d'anglès i coordina el programa de doctorat en Ciències Socials, que inclou la línia “Traducció i mediació intercultural”. Del 2010 al 2015, va dirigir el Centre Cultural Hispano-Japonès de la Universitat de Salamanca (Premi de la Fundació Japó el 2018) i va ser director del Màster Oficial en Traducció i Mediació Intercultural de la Universitat de Salamanca del 2005 al 2010. Ha impartit classes també a les universitats de Salford (Regne Unit), James Madison (Estats Units), Benito Juárez (Oaxaca, Mèxic) i Hamad bin Khalifa University (Doha, Qatar), on va presidir el Departament d'Estudis de Traducció i Interpretació, de l'Institut de Traducció i Interpretació, del 2015 al 2017.

Melissa Wallace va obtenir el doctorat en estudis de traducció i interpretació a la Universitat d'Alacant, Espanya. Actualment, és professora d'estudis de traducció i interpretació a la Universitat de Texas a San Antonio, on dirigeix ​​el programa de postgrau en estudis de traducció. És intèrpret judicial certificada des de l'any 2005 per l'estat de Wisconsin, on ha estat membre del Comité Tribunal Suprem per millorar la traducció i la interpretació als tribunals estatals.

Javier Moreno Rivero és doctor en lingüística aplicada per la Universitat de Cambridge (2023) i professor de traducció i estudis interculturals a la City University of New York. La seua investigació se centra en l'àmbit de les polítiques lingüístiques de les llengües minoritzades. És consultor expert en el grup de treball de la UNESCO en el marc del Decenni Internacional de les Llengües Indígenes (2022-2032).

Esther Monzó-Nebot

Esther és professora titular del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I. La seua recerca actual se centra en els usos de la traducció i la interpretació en la gestió de la diversitat i les relacions interculturals i intergrupals. És directora del Màster en Investigació en Traducció i Interpretació des del 2016 i del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

Vicenta Tasa Fuster

Vicenta és professora de dret constitucional de la Universitat de València (UV). Les seues línies de recerca principals són l'estudi comparat dels drets lingüístics i els estudis de gènere des de la perspectiva del dret constitucional. És directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i de la revista Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories.

Mercedes Sanz Gil

Mercedes és llicenciada en Filologia Francesa (1990) i en Filologia Hispànica (1997) i doctora per la Universitat Jaume I de Castelló (2003), on és Professora Titular d'Universitat de Llengua Francesa al Departament de Filologia i Cultures Europees. La seua recerca principal se centra en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'aprenentatge de llengües. És membre del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

Anna Marzà Ibáñez

Anna és contractada doctora en l'àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura. És llicenciada en Traducció i Interpretació i va culminar un doctorat internacional en Traducció per la Universitat Jaume I. La seua trajectòria docent i investigadora ha transitat des dels estudis de traducció fins a la didàctica de les llengües en contextos multilingües. És membre del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

María Lomeña Galiano

Maria és professora titular d'estudis de traducció al Departament de Llengües Aplicades als Negocis i Traducció de la Universitat Rennes 2, França. 2). És membre del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP) i de LIDILE (Linguistique, Ingénierie, Didactique des langues, Rennes 2).

Rafael Castelló Cogollos

Rafael és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Llicenciat en Economia (1986) i doctor en Sociologia (1999), el seu treball de recerca es pot resumir en quatre línies: sociologia política: identitats nacionals i comportament electoral; sociologia política: participació cívica i social; sociologia de la cultura; i estructura social, precarietat vital i desigualtat.

Amparo Jiménez Ivars

Amparo és llicenciada en Traducció i Interpretació, especialitat interpretació, i en Filologia Anglesa per la Universitat de Granada. Va obtenir el doctorat en Traducció i Interpretació a la Universitat Jaume I de Castelló, on des del 2004 és professora titular d'universitat pertanyent al Departament de Traducció i Comunicació. La seua docència se centra en assignatures d'interpretació.

M. José Senent

M. José és doctora en Dret per la Universitat Jaume I. Està especialitzada en les interseccions entre dret i gènere, dret de la propietat intel·lectual i dret de l'economia social. Actualment és professora al Màster d'Economia Social de la Universitat de València. Com a vicepresidenta de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, coordina el Màster en Igualtat i Gènere en els Àmbits Públic i Privat. A més, participa en el Postgrau Especialitzat com a Experta en Igualtat de Gènere. María José participa activament com a coordinadora de la secció darticles de la Revista Jurídica de Economía Social y Cooperativa CIRIEC. Exerceix com a àrbitre de cooperatives al Consell Valencià del Cooperativisme i representa el grup de recerca consolidat «Dret, Gènere i Igualtat Efectiva de Dones i Homes» a la Xarxa Euro-Llatinoamericana RULESCOOP.

Maria Brander de l'Església

Maria és professora permanent laboral a la Universitat de Salamanca. Ha impartit docència a la Universitat de Granada, Heriot-Watt University i la Universitat de Franche-Comté, entre d'altres, i ha participat en diversos projectes i grups de recerca. En els seus interessos s'inclouen l'ètica i la didàctica de la interpretació, la interpretació inversa, la motivació en interpretació i els estudis de gènere en interpretació.

Marta García González

Marta és professora titular al Departament de Tradució i Lingüística de la Universidade de Vigo. Les seues investigacions se centren en la didàctica de la traducció especialitzada, la traducció de i cap a les llengües minoritàries i minoritzades i les tecnologies de la llengua i la traducció.

Diego González Cadenes

Diego és professor permanent laboral i investigador en Dret Constitucional a la Universitat de València. Pertany al grup de recerca sobre poder constituent i nou constitucionalisme.

Dolores Cubells Aguilar 

Lola és professora ajudant a la Universitat de València i s'especialitza en drets humans, sistemes jurídics indígenes i diàleg intercultural. Doctora en Filosofia del Dret i Política, la seua investigació se centra en el reconeixement constitucional dels drets indígenes, la governança ecològica i els enfocaments decolonials del dret i la política. Integra perspectives feministes i antiracistes en la seua docència, fomenta el diàleg intercultural a través de col·laboracions internacionals i exerceix funcions de consultoria sobre marcs de governança inclusiva. El seu treball tendeix ponts entre el món acadèmic i la pràctica, i amplifica les veus indígenes a l'hora d'abordar reptes globals com la justícia mediambiental i la sostenibilitat cultural.

Anselm Bodoque Arribas

Anselm és analista polític, doctor en Ciència Política i professor d'aquesta especialitat a la Universitat de València, a més de cap del Servei de Formació de l'Agència Valenciana Antifrau.

Tereza Afonso

Tereza va obtenir la seua llicenciatura en Dret per la Universitat Catòlica Portuguesa de Lisboa el 1999. Posteriorment, va finalitzar un postgrau en Retail Management per l'INDEG/ISCTE de Lisboa el 2003 i un Màster en Traducció en Comunicació Multilingüe per la Universitat de Minho a Braga, el 2017. Actualment, està finalitzant el seu doctorat en Ciències Socials, en la línia de recerca en traducció i comunicació intercultural, a la Universitat de Salamanca. La investigació se centra en l'ecotradució i la fraseologia del dret ambiental.

Belén Pérez Senra

Belén és intèrpret de llengua de signes des de fa més de 20 anys, llicenciada en Pedagogia i màster en Investigació en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I. Ha treballat principalment en la interpretació comunitària i de serveis públics, la interpretació jurídica, i la interpretació de conferències en l'àmbit polític i artístic. Actualment, treballa com a intèrpret en l'àmbit educatiu i realitza la seua investigació de doctorat en el programa de doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducció. És membre del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

Najat Sijilmassi Elhassani L'Idrissi

Najat és traductora d'àrab, espanyol, anglès i francès. És llicenciada en Filologia Anglesa i actualment realitza la seua investigació de doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducció a la Universitat Jaume I, dins de la línia de recerca Processos i productes de la traducció i la interpretació. És membre del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

Jona H. Sanders

Jona és intèrpret de conferències (anglès, francès, espanyol i català).

Núria Garí Balaguer

Núria és estudiant del grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I (UJI). Actualment, col·labora amb el Departament de Traducció i Comunicació de l'UJI i és formadora de llengües estrangeres. La investigació actual se centra en la conscienciació de l'ús ètic, responsable i feminista de la traducció automàtica. És membre del grup Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

Mahmoud Gaber

Mahmoud és professor al Màster Europeu Erasmus Mundus en Tecnologies de la Traducció i la Interpretació, així com en el grau de Traducció i Interpretació de la Universitat de Màlaga. És també traductor jurat, acreditat pel Ministeri de Justícia de la Unió dels Emirats Àrabs. Actualment, és membre del grup de recerca de LEXYTRAD-Lexicografia i Traducció. Les seues línies de recerca inclouen les tecnologies de la traducció i la interpretació, la interpretació en els serveis públics, la traducció especialitzada i la lingüística de corpus.

Laura Martínez Núñez

Laura és graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I. Actualment, cursa el Màster en Investigació en Traducció i Interpretació d'aquesta universitat i és formadora d'anglès com a llengua estrangera. La seua investigació actual se centra en la traducció inclusiva i el feminisme. Pertany al grup de recerca de Traducció i Postmonolingüisme (TRAP).

Alicja Jancelewicz

Alicja és professora d'espanyol i anglès com a llengües estrangeres (ELE, ESL) a la Universitat Kozminski i la Universitat SWPS. Va obtenir el màster en lingüística aplicada amb l'especialització en interpretació i el màster de filologia ibèrica a la Universitat de Varsòvia. També treballa com a traductora i intèrpret amb els idiomes polonés, anglés, espanyol i portuguès. És co-traductora de la novel·la gràfica Kassumai de llengua portuguesa al polonés i assistent al projecte CoGCIn (Cognitive Processes behind the use of Gestures in Consecutive dialogue Interpreting) de l'Acadèmia Polonesa de Ciències (PAN) que forma part del programa PASIFIC (Polish Academy of Sciences' Individual Fellowships: Innovation & Creativity – European Union's Horizon 2020 (funding).

María Natalia Ochoa Battistini

María Natalia ha exercit com a professora de traducció, traducció jurídica i anglés a la Universitat Metropolitana, Veneçuela, des del 2001. És traductora i intèrpret públic a l'anglès i advocada. Té un Màster en Terminologia, per la Universitat Pompeu Fabra i estudis de mestratge en Investigació en Traducció i Interpretació, per la Universitat Jaume I , i d'Anàlisi del Discurs a la UCV (Veneçuela). És egressada de l'especialització en Gerència d'Institucions Educatives per la Universitat Metropolitana (Veneçuela) i diplomada en Educació en competències i en Formació en educació a distància.

Núria Pastor Sánchez

Núria és estudianta del grau de Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I. Forma part del grupo d'investigació Traducció i Postmonolingüisme (TRAP), on desenvolupa actualment el seu interés pels usos i les implicacions ètiques de la traducció automàtica.

Màster oficial en Investigació en Traducció i Interpretació

El Màster oficial en línia en Investigació en Traducció i Interpretació és un títol superior dissenyat per oferir una educació intel·lectualment estimulant i laboralment pertinent que prepara les persones graduades per a distingir-se en els camps de la traducció i la interpretació tant al sector públic com al privat. Amb l'excel·lència en la investigació com a principi regulador, el nostre títol posa l'accent en la publicació i difusió de la investigació, el rigor acadèmic i les aplicacions en el món real. El nostre objectiu és crear líders intel·lectuals dels estudis de traducció i interpretació, per a la qual cosa dotem les nostres estudiantes i els nostres estudiants de les habilitats necessàries per a contribuir a un món més inclusiu, solidari i sostenible a través de la traducció i la interpretació. Capacitem per exercir funcions en tots els sectors, des de l'acadèmic fins al productiu, on els coneixements i habilitats que s'adquireixen al nostre títol ajudaran a donar forma al futur dels camps relacionats amb el llenguatge.

http://researchingtranslation.uji.es

Facultat de Ciències Humanes i Socials

La Facultat de Ciències Humanes i Socials prepara l'estudiantat per a l'exercici d'una ciutadania activa, crítica i compromesa amb els valors democràtics. Hi estudien més de quatre mil persones matriculades en els àmbits educatiu, lingüístic, comunicatiu i els estudis d'humanitats i història.

https://www.uji.es/centres/fchs/ 

Grup de recerca TRAP

El grup Traducció i Postmonolingüisme desenvolupa i estudia polítiques de gestió de la diversitat i el multilingüisme. El propòsit del grup és generar dades i visions crítiques que posen en primer terme els beneficis del multilingüisme, amb l'aprenentatge de llengües i la traducció i la interpretació com a complements necessaris en les polítiques lingüístiques. Entre els darrers estudis del grup, destaquen les aplicacions de la intel·ligència artificial (IA) en la traducció i la interpretació (traducció i interpretació automàtiques) i en entorns educatius. El grup treballa en els riscos d'aquestes aplicacions per al benestar i continuïtat de les societats democràtiques, en particular, per a la diversitat lingüística i cultural de comunitats de llengües orals i de signes. També treballa en la necessitat de desenvolupar una alfabetització en drets i usos de la IA entre els col·lectius afectats, incloses les persones no professionals i institucions que utilitzen aquests sistemes, així com les professionals de la traducció i la interpretació.

https://www.trap.uji.es/

Projecte "Riscos legals i socials de la IA sobre la democràcia, les minories lingüístiques i el dret a la bona administració"

El projecte d’investigació "Riscos legals i socials de la IA sobre la democràcia, les minories lingüístiques i el dret a la bona administració" (CIGE/2023/3), finançat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, analitza els impactes de la intel·ligència artificial (IA) en àmbits clau de la societat contemporània. Aquest projecte multidisciplinari examina com les tecnologies d’IA poden influir en la salut democràtica, especialment, a través de riscos com la manipulació informativa, la discriminació algorítmica i la falta de transparència en la presa de decisions automatitzades. S'hi fa èmfasi en les minories lingüístiques i com l’ús de sistemes d’IA pot amplificar desigualtats o invisibilitzar llengües minoritzades en entorns digitals i administratius. A més, el projecte aborda la necessitat de garantir el dret a la bona administració, promovent l’ètica, la inclusió i la responsabilitat en l’aplicació de la IA, inclosa la traducció automàtica, en les institucions públiques.