Embedded Files
Què és el Projecte ComPa?
Què és el Projecte ComPa?
El projecte ComPa sorgeix de la primera convocatòria dels Projectes ACORD: Acció Col·laborativa i Investigació Docent impulsada per la Generalitat Valenciana l'any 2023.
El títol complet del projecte és ComPa: Competències i Participació Educativa. S'enmarca en la línea temàtica de Metodologies participatives i avaluació.
Aquest projecte és liderat pel CEIP Doctora Anna Lluch d'Alfara del Patriarca (València) i, junt al grup de recerca IDOCE de la Universitat Jaume I
Què són els projectes ACORD?
Què són els projectes ACORD?
Els Projectes ACORD són d'Acció Col·laborativa i Investigació Docent. Aquests són impulsats per la Generalitat Valenciana des de l'any 2023. En aquest vídeo podeu visualitzar l'explicació d'aquests projectes.
Aquests projectes s’articularan al voltant de nou línies estratègiques que responen a temàtiques vinculades amb el context sociocultural i educatiu actual. Es pretén, així, impulsar el paper actiu de la comunitat educativa a l’hora d’afrontar i resoldre problemes comuns a tota la ciutadania, mitjançant l’aplicació de metodologies i pràctiques innovadores, que aborden temàtiques rellevants: la inclusió, l’ecologisme i el desenvolupament sostenible, la salut emocional i afectivosexual, l’estima i l’arrelament al territori, la defensa de la llengua i cultura pròpies, la protecció del patrimoni natural, cultural, la memòria democràtica, els drets humans, la ciutadania global i els reptes sociocientífics del segle XXI.
L’objectiu és inocular en la filosofia de centre l’esperit de la innovació educativa amb una fonamentació científica, metodològica i pràctica; amb l’acompanyament d’equips investigadors, la implicació activa del professorat i el lideratge educatiu dels equips directius dels centres interessats.
Els projectes d’innovació i transferència ACORD hauran d’impactar en la cultura de centre, i les seues actuacions quedaran reflectides en les actualitzacions dels documents del centre (PEC, PGA, PAF i PAM).
Si voleu saber més de la convocatòria i dels projectes ACORD de la GVA, podeu consultar aquesta pàgina.
Objectius del projecte
Objectius del projecte
El centre, junt al grup d'investigació IDOCE de la Universitat Jaume I, desenvolupen col·laborativament un projecte per formar al professorat en matèria d'ensenyament i avaluació per competències, tal com es marca en la nova llei educativa, la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación). Els objectius que es persegueixen en el projecte són:
O1- Adquirir una bona base sobre l'aprenentatge per competències.
O2- Desenvolupar mecanismes d'innovació mitjançant processos d'investigació-acció.
O3- Dissenyar instruments d'avaluació competencial per a l'anàlisi de resultats i l'impacte dels projectes de l'aula i de centre.
O4- Crear pràctiques per al foment de la competència comunicativa de l'alumnat en les 3 llengües del centre.
O5- Divulgar els resultats de la investigació des d'una perspectiva participativa.
Metodologia del projecte: Investigació-Acció Participativa
Metodologia del projecte: Investigació-Acció Participativa
La metodologia principal del projecte liderat per l'escola i acopanyat per l'equip d'investigació de la universitat és la d'investigació-acció participativa (IAP).
L'IAP té els seus orígens en la confluència d'un conjunt d'escoles crítiques de recerca social i de les escoles de la pedagogia social. L'Investigació Acció Participativa es pot definir com una metodologia d'estudi i acció que busca aconseguir resultats fiables i útils per a la millora de situacions col·lectives. Aquesta metodologia es basa en la participació activa dels propis col·lectius que es volen investigar, els quals deixen de ser simples "objectes" d'estudi per a convertir-se en subjectes protagonistes de la investigació. Això implica que els col·lectius participen en el control i la interacció al llarg de tot el procés d'investigació, des del disseny fins a la fase final de devolució dels resultats, passant per les accions i les propostes que es generen. A més, l'IAP exigeix una implicació profunda i una convivència del investigador extern amb la comunitat que es vol estudiar. L'IAP, lluny de rebutjar el paper de l'especialista, el professional de la investigació i el coneixedor de les tècniques d'anàlisi, sí que replanteja el "per què" i el "per a qui" de la investigació. Aquesta reformulació sorgeix com un problema central a resoldre, ja que l'IAP rebutja la idea que el coneixement obtingut en la investigació quede exclusivament en mans dels agents que la contracten (Alberich, 2008).
En contraposició a aquesta visió tradicional, l'IAP defensa una concepció del coneixement com a bé social. El coneixement generat en la investigació ha de ser accessible a tots els actors implicats, inclosos els col·lectius que han participat en el procés d'investigació. Això es deu al fet que l'IAP busca la transformació social i l'empoderament dels col·lectius, i per tant, el coneixement ha de ser una eina per a aconseguir aquests objectius.
Per tant, els processos d'IAP són una bona estratègia metodològica per a promoure la transformació en els contextos educatius que volen caminar cap a processos de millora i innovació educativa. El motiu de selecció d'esta metodologia també es justifica per la seua pertinència a l'hora d'avaluar, innovar i investigar en els centres educatius, ja que a través d'este procés es dona veu als diferents integrants de la comunitat educativa (Sanahuja et al., 2020).
D'aquesta manera, els resultats de la investigació o de l'avaluació tenen repercussions directes en el centre educatiu, donant resposta a les seues necessitats contextuals i permetent superar la bretxa habitualment existent entre la investigació i la pràctica.
Alberich, T. (2008). IAP, redes y mapas sociales: desde la investigación a la intervención social. Portularia: Revista de Trabajo Social, (8), 131-151. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2797214
Sanahuja, A., Moliner, L., & Benet, A. (2020). Análisis de Prácticas Inclusivas de Aula desde la Investigación-Acción Participativa. Reflexiones de una Comunidad Educativa. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(1). http://dx.doi.org/10.15366/riejs2020.9.1.006
Etapes de la IAP i possibles processos metodològics.
Font: Zapata i Rondán (2016); adaptat de: López i Vidal (2007).
López, Gabriela i Rondán, Vidal. 2007. La Investigación Acción Participativa como herramienta para investigar, educar y actuar. Lima: Instituto de Montaña. Documento interno, sin publicar.
Zapata, F. y Rondán, V. (2016). La Investigación Acción Participativa: Guía conceptual y metodológica del Instituto de Montaña. Lima: Instituto de Montaña. https://pdf.usaid.gov/pdf_docs/pa00n1qh.pdf
Moliner Garcia, O., Sanahuja Ribés, A., i Benet-Gil, A. (2017). Prácticas inclusivas en el aula desde la investigación-acción. Col·lecció «Sapientia», núm. 127. Publicacions de la Universitat Jaume I. ISBN: 978-84-16546-52-7. DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia127
Cronograma:
Aprenentatge en l'Acció (Action Learning)
Aprenentatge en l'Acció (Action Learning)
L'Aprenentatge en l'Acció (Action Learning), segons Fisher i Jackson (2008), és una eina útil per al monitoratge i la reflexió. Es tracta d'un procés organitzat d'anàlisi i deliberació que permet als equips i grups de treball aprendre a partir de les seves pròpies experiències.
Els principis bàsics de l'Aprenentatge en l'Acció són els següents:
Centrar-se en problemes reals: s'aplica a problemes concrets que els equips i grups de treball afronten en el seu dia a dia.
Treball en equip: es realitza en equip, fomentant la col·laboració i el treball conjunt per a trobar solucions als problemes.
Reflexió crítica: promou la reflexió crítica sobre les experiències viscudes, permetent aprendre dels errors i els encerts.
Acció: no es limita a la reflexió, sinó que també implica la presa d'accions per a solucionar els problemes identificats.
L'Aprenentatge en l'Acció pot ser una eina molt útil per a:
Millorar la presa de decisions: els equips i grups de treball que apliquen el Aprenentatge en l'Acció prenen decisions més informades i efectives.
Resoldre problemes de manera creativa: fomenta el pensament creatiu i la generació de solucions innovadores als problemes.
Desenvolupar habilitats de treball en equip: ajuda a desenvolupar habilitats de comunicació, col·laboració i treball en equip.
Promoure l'aprenentatge continu: és un procés d'aprenentatge continu que permet als equips i grups de treball millorar constantment.
Ací et deixem una plantilla per promoure l'Aprenentatge en l'acció (Zapata i Rondán, 2016; adaptat de Fisher i Jackson, 2008).
Fisher R.J. i W.J. Jackson. 2008. An Introduction to Action Learning and Action Research for Livelihoods and Landscape. IUCN.
Page updated
Report abuse