Pel·lícules i cinefòrum

El Marco, un entrenador professional de bàsquet durant una crisi personal acaba sent l’entrenador d’un equip on els membres són persones amb diversitat funcional intel·lectual. L’Eva Domingo, terapeuta ocupacional que fa més de deu anys que treballa en l’àmbit de la salut mental, ens parlarà de les capacitats diverses.

El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) és una unitat del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya especialitzada en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés. El Sr. González és caporal d’aquest cos i ens farà una xerrada en la qual ens explicarà les situacions de treball més habituals d’aquest cos, fent referències constant a la pel·lícula que haurem vist.

Els Jocs Olímpics moderns són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.

El waterpolo és un esport que forma part del programa oficial des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 realitzats a la ciutat de París (França), si bé únicament en categoria masculina. El waterpolo femení fou introduït l'any 2000, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia).

Arribar a jugar uns Jocs Olímpics no és fàcil. Què han de fer els esportistes per arribar a participar-hi i què han de deixar de fer mentre fan aquest camí? Què senten els esportistes quan són allà?

Xavi Garcia, participant en 5 jocs olímpics en dues seleccions diferents ens endinsarà en tot aquest món.

El 8 d’abril és el Dia internacional del poble gitano. Es commemora la data del primer congrés mundial romaní celebrat a Londres en què es va instituir la bandera i l’himne d’aquest poble. Es calcula que al món hi ha uns vint milions de persones d’ètnia gitana. Quinze milions viuen a Europa.

El poble gitano es troba molt dispers pel territori però, generalment, molt arrelat a cada país. A Catalunya es calcula que hi ha unes 80 000 persones d’ètnia gitana. Com a tot arreu, aquí també sempre hi ha hagut persecució i estigma contra ells. Durant un temps, però la relació es va normalitzar i els gitanos catalanoparlants es van assimilar. El franquisme, malauradament, va revifar la imatge de la marginalitat i de les barraques.

Actualment, es considera que un 30% dels gitanos catalans fa ja molts anys que viuen a Catalunya i hi estan ben arrelats. L’altre 70% és fruit de l’onada migratòria de la postguerra. A aquest grup l’accés a l’habitatge, per exemple, els ha estat molt complicat. Han viscut en una situació de treball molt precari i amb molt racisme en el mercat laboral.

Ara mateix un 80% de la població gitana està en risc d’exclusió social. No són estranys els casos de ruptura amb la comunitat i d’autonegació, de baixa autoestima i d’ocultació.

En Jordi Perales va descobrir als quaranta anys que era gitano i ara n’és un activista i defensor.

El treball infantil és una feina que priva els nens de la seva infantesa, el seu potencial i la seva dignitat, i que és perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic. Arreu del món treballen més de 150 milions de nens i nenes d’entre 5 i 17 anys i la meitat d’aquests nens són molt petits: tenen entre 5 i 11 anys. Molts d’ells van a treballar a les mines, als mercats, a les fàbriques, als tallers tèxtils…

En Xavier Mas ens vindrà a explicar què fa l’associació terrassenca Els Nens de la Llauna i coneixerem la situació de milers d’infants al Senegal. Els nens talibés inunden els carrers, pateixen terribles abusos i moren a conseqüència dels maltractaments. Són víctimes de l’explotació i la mendicitat forçada per part dels mestres de les escoles residencials alcoràniques, conegudes com a daares.

La neurociència és una disciplina científica que estudia el sistema nerviós i una de les seves branques està centrada en l’envelliment, la demència i altres afectacions neuronals associades amb una edat avançada. Com serà la teva vida quan tinguis més de setanta anys? Estem preparats per envellir? La investigadora en neurogenètica Vilor Tejedor ens descobrirà els avenços que la ciència està fent en aquest camp.

L’Òscar Font, responsable del projecte Escola i Criptografia ens aproparà a les matemàtiques a través de la criptografia. Descobrirem els secretis de la màquina "Enigma", que va tenir un paper cabdal en el desenllaç de la Segona Guerra Mundial.

La guerra no és un desastre natural. És una obra humana. Les guerres no ocorren perquè sí. Es donen per causes polítiques, i es duen a terme per objectius polítics. Un corresponsal de guerra ha d'informar de la tragèdia de la guerra, però també ha d'explicar el perquè de la guerra. Qui la va començar?, per què va començar?, compta amb suport popular? Si la pau s'aconseguís, hi ha bases reals per a aconseguir un acord polític?

El periodista de TV3 Òscar Armengol, amb un llarg currículum d’informació internacional i que ha cobert com a corresponsal la guerra d’Ucraïna ens vindrà a parlar de les seves experiències com a corresponsal.