La música es constitueix per sons,sorolls i silencis, però aquests elements, com ja sabeu no es poden veure. La ciència els representa mitjançant ones sonores i la música els necessita reprentar mitjançant grafies (pentagrames, notes musicals). Apareix l'única eina escrita per fer "que les idees sonin".
Friedrich Nietzsche (1844-1900). Va ser un dels filòsofs més populars de la història. El seu pensament, que carrega contra la suposada naturalesa racional de l'home -desafiant 2.000 anys de filosofia-, i les seves obres, amb un llenguatge i estil molt nous, li van atorgar un lloc d'honor en el món de les idees.
Durant la història de la humanitat la música ha estat un element inherent a la condició humana, en la seva triple dimensió.
Durant la història de la humanitat la música ha estat un element inherent a la condició humana, en la seva triple dimensió.
La música ha esdevingut un llenguatge en sí mateix, que no entén d'idiomes i fronteres, i per això sempre hem escoltat l'expressió "la música és un llenguatge universal". La particularitat del llenguatge musical és que representa el seu material principal (els sons, sorolls i silencis) mitjançant un singular sistema d'escriptura basat en notes, pentagrames, claus, compassos etc...
La música ha estat i és un art. El concepte de música es remunta a la paraula grega musike que conté el concepte de musa. Durant l'Antiguitat (època de la Grècia antiga), es considerava que la música era part de l'art de les Muses, que comprenia, a la poesia (art de la paraula), dansa (art del moviment del cos) i, tal i com s'ha dit abans, la música(art dels sons). Eren arts dinàmiques, és a dir, que reflectien el pas del temps.
En canvi, es mantenia totalment per separat de les arts anomenades estàtiques, és a dir, aquelles que romanen inalterables amb el pas del temps: pintura (art de la forma i del color), escultura (art del volum) i l'arquitectura (art de l'espai).
A part de l'element material, purament sonor, la música té un element intel·lectual, una idea que es transmet a través dels sons que a la vegada han estat vehiculats a través d'objectes sonors, anomenats antigament organon, és a dir, els instruments musicals. Tot plegat ha anat creant un llenguatge propi, universal per a tothom, capaç d'expressar sentiments i emocions, allò que manté la música com un element viu en tot moment i present en les nostres vides.
Crear del no res una obra musical, sinzilla o complicada, mitjançant escriptura musical, un enregistrament, etc... Pot haver lletra (text) o no.
Executar en públic o en privat l'obra musical que un altre ha compost que has creat tu mateix.
Interpretar una obra musical d'un altre, variant-ne alguns elements, però sense alterar-ne la substància.
John Lennon i Paul McCarthney van ser els compositors de la majoria de cançons d'èxit de The Beatles. Anys més tard, en solitari, van seguir composant en projectes propis. També les van interpretar amb el grup.
"Vitamin String Quartet tracta d'aplicar l'actitud de rock n 'roll a la tècnica clàssica", diu Tom Tally, violista i arranjandor que ha realitzat i produït més de cinquanta àlbums de Vitamin String Quartet, un grup que es dedica a fer version de Pop-Rock en format de quartet de corda (de la música clàssica). Això implica canvis importants a l'hora d'adaptar les cançons, especialment en la textura.
En tots aquests casos ha calgut una partitura:
Es pot definir partitura (partition, en francès; score, en anglès) com el reflexe escrit de les idees del compositor mitjançant la grafia purament musical (pentagrames, notes, etc...). Impossible classificar-les, però veiem-ne exemples significatius:
Les partitures poden ser, lògicament, manuscrites o realitzades amb un ordinador. En aquest últim cas, utilitzarem MUSESCORE.