Plaça de la Vila
On es situa?
La plaça de la Vila és una plaça situada al barri del centre de BADALONA (Barcelonès). Aquesta plaça representa el centre polític de la ciutat, on té seu l'Ajuntament de Badalona, i també és un imortant lloc de pas de vianants, situada entre dues vies importants com són l'eix comercial del CARRE DEL MAR i el CARRE DE FRANSESC LAYRET, zona de pas de carretera N-II (també anomenada antigament carretera Reial). Durant la seva història, al voltant d'aquesta plaça s'hi han succeÏt importants esdeviments polítics, així com s'hi han establert emblàtics establiments com el CAFÉ CUNYÀS o EL CINEMA PICAROL, avui desapareguts, o el CÍRCOL CÀTOLIC, que encara es manté avui en dia.
Laia S
Història del carrer
Durant el segle XIX BADALONA s'estén a la zona anomenada com l'Arenal, que donaria al barri tradicionalment dit EL BAIX A MAR -actualment anomenat el CENTRE-, que el diferencià del nucli històric, que passà a anomenar-se DALT DE LA VILA, a causa de la separació física que hi havia entre els dos nuclis. El consistori de BADALONA, el 1843, va signar un conveni amb l'empresari Andreu Clarós, que era el propetari de part dels terrenys actuals, per tal de fer-hi una nova plaça. El mateix consitori acordava el 1856 la construcció de la nova seu consistorial en aquesta plaça. La plaça prendria la seva forma actual el 1833, després de l' enderrocament de quatre cases sezilles que hi havia davant del nou edifici de l'Ajuntament, que separava físicament la plaça del CARRE DEL MAR, al qual s'havia d'accedir a través d'un petit carreró. La plaça ha canviat de nom segons el clima polític. El 28 de febre de 1923, el consistori va bate-la com PLAÇA DE CATALUNYA, però la dictadura de Primo de Rivera no ho va permetr. Amb l'adveniment de la SEGONA REPÚBLICA la plaça va rebre el nom de PLAÇA DE LA REPÚBLICA. Durant el franquisme aquest nom va ser substituÏt pel de José Antonio Primo de Rivera. La democràcia la batjeria com plaça de la vila, que era el nom utilitzat popularment.
Laia S
Qui era Francisco de Paula de Villar i Lozano?
google.com/search?q=francisco+de+paula+del+villar&rlz=1C1GCEA_enES1012ES1012&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjP58mn-Lj9AhVRgf0HHacIClEQ_AUoAXoECAEQAw&biw=1920&bih=969&dpr=1
Va estudiar i va obtenir el títol d'arquitecte a Madrid, per l'Acadèmia de Sant Ferran, en 1852,1 A l'any següent va guanyar per oposició la càtedra d'Arquitectura Legal de l'Acadèmia Provincial de Belles arts de Barcelona en la seva secció d'Ensenyament de Mestres d'Obres. Projecte neogòtic de Francesc del Villar per a la Sagrada Família. En 1854 va projectar una sèrie d'hospitals d'urgència per a atendre els malalts de l'epidèmia de còlera. Va ser bibliotecari de l'Acadèmia Provincial de Belles arts, corresponent de la de Sant Ferran, numerari de la Real de Ciències i Arts de Barcelona, vocal de la Comissió Provincial de Monuments, president de l'Associació d'Arquitectes i director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Com a arquitecte diocesà, càrrec que va exercir entre 1874 i 1892 —i en què li va succeir el seu fill Francisco de Paula del Villar i Carmona—, va restaurar l'església de Santa María del Pi, Santa María de Villafranca del Panadés, Sant Pere de Camprodon i la Casa de Misericòrdia. Així mateix va ser autor de nombroses esglésies parroquials i va projectar l'absis del Monestir de Montserrat, comptant com a delineant amb Antoni Gaudí. Va ser també arquitecte municipal de Badalona, on va construir la Casa de la Ciutat, en la plaça de la Vila (1877), d'estil neorrománico.2 També va restaurar l'Ajuntament de Montcada i Reixac.3En 1877 va rebre l'encàrrec per part de l'Associació de Devots de San José de construir el temple de la Sagrada Família. Villar va concebre un projecte neogòtic, del qual no obstant això només es va construir part de la cripta. En 1883 va abandonar el projecte per desavinences amb Joan Martorell, arquitecte assessor de Josep Maria Bocabella, president de l'Associació de Devots de San José i promotor del projecte. Ofert l'encàrrec a Martorell, va refusar la seva realització, recomanant en canvi a Gaudí, qui es va fer càrrec del projecte i el va convertir en la seva obra magna.
Marc
Fets polítics i socials
google.com/search?q=plaça%20de%20la%20vila&tbm=isch&tbs=isz:l&rlz=1C1GCEA_enES1012ES1012&hl=es&sa=X&ved=0CAIQpwVqFwoTCJiKktv4uP0CFQAAAAAdAAAAABAC&biw=1903&bih=969#imgrc=C5X-8enxDPoRbM
Al segle xix es produeix esdeveniments com el motí de les quintes, que es va produir en el marc de les convulsions polítiques i socials de la dècada de 1840. La imposició del nou sistema de lleva de l'exèrcit no va ser acceptat. El sistema de quintes perjudicava a les classes populars, les quals no podien redimir-se'n per manca de recursos. El 7 de juliol de 1845 això provocà la baixada dels amotinats pel carrer de Sant Anastasi, l'assalt de l'Ajuntament, la crema de les llistes i la mort del sereno, que havia matat a un dels amotinats.[
Durant aquest segle, el moviment obrer va tenir una gran importància. Un fet destacat a la plaça succeí el 16 de maig de 1893, després de l'intent d'embargament d'un contribuent morós, això va despertar la indignació popular que es va dirigir a l'Ajuntament, tanmateix, això va coincidir amb la sortida dels obrers de la fàbriques, els quals s'uniren a causa de l'apatia contra l'administració. Malgrat els intents de l'alcalde i d'altres autoritats d'apaivagar els ànims, l'afer va acabar amb la trencadissa dels vidres de la casa consistorial i càrregues de la Guàrdia Civil, diversos ferits i 10 obrers detinguts, que serien alliberats poc després davant de les pressions vaguistes obreres.
JÚLIA
Pàgina número 1 (LAIA)
. ca.wikipedia.org/wiki/Plaça_de_la_Vila_(Badalona)
Pàgina número 2.(LAIA)
Pàgina número 3.(MARC)
https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/francesc-de-paula-del-villar-carmona
Pàgina número 4. (JÚLIA)
Laia S, Júlia i Marc