llegir-ne més

"Vaig pensar que més enllà de Kese no he seguit la costa en cap viatge. Conec però, les costes del llevant, d’Undika fins a Génua, terres dels liguresken. Vaig imaginar, segons en vas ensenyar tu, oh mestre Katu-Lati en les teves classes a l’escola del Leis, la llarga costa que segueix més enllà de Kese, de molts dies de navegació que alterna les argasak de sorra fina amb la de palets. Les entrades de mar poc fondes són baiaké extenses que no hi entren els barkonké i al final, tal com m’ho explicaves, oh mestre, acaba el mar entre dues muntanyes, enormes kalpek que donen pas a un gran mar ferotge on les aigües pugen i baixen. Els elenek creuen que aquelles kalpek són unes columnes fetes per un dels seus déus: Eràkeles. Més enllà, hi ha unes terres molt riques de mines d'or, argent i coure. Aquelles terres estan, però, sota la vigilància dels déus Baal i Bes, o sigui sota el poder dels temibles kananik els quals dominen aquell territori que els elenek anomenen Tartessos."

" El vent feia anar aquelles petites embarcacions cap a la costa. Sense l'ajuda de les veles derivaven en direcció al mogo. Ens hi acostàvem molt de pressa. Una ordre seca del barkon-bel va fer que quatre mariners es posessin a abaixar la vela de l'encreuament. Quan va tocar la coberta la van plegar ràpidament i la van assegurar al pal. Una altre ordre dirigida a la portella va ser transmessa a l'interior de la bodega. Vaig sentir uns crits de veus nervioses que ressonaven per l'interior del vaixell. Un soroll d'arrossegament i de fregament de fusta es va deixar sentir. Les dues rengleres de rems de fons de ker i d'ez-ker van aparèixer per sobre les onades. Les ordres del capità a l'encarregat de la porta i d'aquest cap a la bodega s'anaven seguint. Els rems es van clavar a l'aigua i van fer moviment de cia. Vaig notar que els meus peus no m'aguantaven"