Projecte Textos

1. Cal enregistrar almenys un text breu de caràcter col·loquial, no llegit, espontani (aproximadament 10 ratlles d'extensió).

2. Transcriure ortogràficament el text (segons les regles que apareix ací baix).

3. Transcriure fonèticament el text.

4. Cal modificar el text, elaborant una transcripció fonètica que segons l'estàndard personal de cadascun de vosaltres (VEP). En aquest cas, cal canviar els trets fonètics que no siguen estàndard. També cal que revisió la morfologia, la sintaxi i el lèxic perquè el text siga completament normatiu.

Per tant, el treball ha de constar de: a) un enregistrament en àudio (pot ser un text més extens); b) una transcripció ortogràfica d'unes 10 ratlles (tipus de lletra Times New Roman, grandària 14, marges estàndard dels processadors de text); c) una transcripció fonètica fidel al fragment de l'àudio seleccionat, d'unes 10 ratlles; d) una transcripció fonètica que correspon a la versió adequada a l'estàndard personal del text seleccionat, d'unes 10 ratlles.

Un exemple de transcripció fonètica: àudio

Una possible versió que podria ser pròpia del model de llengua estàndard formal personal (de Callosa):

Un exemple de transcripció ortogràfica adaptada:

Quan digues coménce. Ia? Ió tenia un furó i es va morir. I el vaig col... estava el bancal de baix de la caséta del tio José, a'n té la cotxéra, davan de la entrà de mosatros, pues éra un mancal de... tot eren metlés, era secà, nó nó nó via auia i... i vaig fér un clòt al llaurat qu'estava blanét i vaig colgar el furó i as huit o nòu mésos, mon pare tenia un burrét que li dien Segrantano i li gradava mól llaurar, mólt, ah?... i i va garrar i es pòsa a llaurar i s'anganxa en la rélla el furó i el va traure, el va dur pac ací pac allà i estava intatte, nò's va podrir i éixe ixe burrét tenia un pas de blaüra i llaurava pero li'ncondia na mar el caminar darré d'ell havies d'anar de préssa perque tenia el pas de blaüra, el pas llarc i i en fi, i vaig... el furó va passar això, ió nó nó sé...

Fixeu-vos en els elements marcats. En la transcripció ortogràfica, cal respectar al màxim la fonètica de l'informant: sons perduts, sons afegits, sons intercanviats, sons modificats, etc.

Sempre, però, hem de fer servir les grafies que ens ofereix l'ortografia estàndard del català. No podrem, doncs, representar tots els sons. Per exemple, José, amb [x] castellana no apareix representat d'una altra manera, i per això ho posem en cursiva (o en redona segons siga la lletra de la resta del text); igualment caldria fer amb altres sons que no té el català. Tampoc no podem diferenciar, posem per cas, una b oclusiva d'una b aproximant o si la l és velaritzada o no.

Sí que cal accentuar les o i les e tòniques per a saber quan les fa obertes o tancades: la pòrta. En el cas de les assimilacions vocàliques, podem usar el signe ô i ê per convenció per a indicar que són obertes (i àtones): la pòrtô, la tèrrê. Fixeu-vos que si les fan tancades, transcriurem: la pórto, la térre.

També convé que marqueu com ss les s ensordides en fonètica sintàctica seguides de vocal: less amiques.

I, per descomptat, no s'ha de corregir ni modificar cap paraula, tot i que no siga normativa.

Si teniu qualsevol dubte, consulteu-me'l.