(Comencem el tema 6..., recorda que al menú lateral esquerre estan els tres apartats d'aquest tema on s'explica tot: escenari, tasca i producte, registre i avaluació)
Fins ara hem parlat de programes, aplicacions, en definitiva de programari. Doncs bé, ara toca parlar del maquinari que, segons el Dicccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, és el "conjunt d’elements físics d’un sistema informàtic, que generalment es compon d’una unitat central i de perifèrics".
I és que quan siguem professors, veurem que als centres i a les cases dels alumnes hi ha tecnologia que farem usar...
Podríem parlar de molts tipus d’aparells (càmeres de vídeo, càmeres fotogràfiques, mòbils, ordinadors portàtils, etc.). De tots ells, volem destacar-ne dos: tauleta tàctil i pissarra digital…
Com sabeu, fa uns anys, l'únic recurs material que els professors podíem fer servir a classe eren els llibres de text i la pissarra tradicional. Doncs bé, vivim actualment en un entorn completament digitalitzat. Aquesta és una de les raons per les quals hem de familiaritzar els alumnes a fer servir les TIC des d’una perspectiva d’aprenentatge (ja en saben molt de la perspectiva lúdica…) i a treballar-les dins i fora de l'aula!, però, per suposat, sempre de manera mesurada i ben utilitzades!!!
1. TAULETA TÀCTIL
1. 1. Definició i característiques
Podem definir una tauleta tàctil (tablet en anglés) com un dispositiu electrònic avançat, un tipus d'ordinador portàtil de grandària major que un mòbil, integrat en una pantalla tàctil, amb la qual s'interactua amb els dits (segons models, també amb un llàpis tàctil o de punta seca).
Les tablets a l’educació estan utilitzant-se de diferents maneres:
Com a llibres de text digitals.
Com a llibres electrònics.
Com a alternativa als ordinadors de taula o als portàtils, atés que es tracta d'un dispositiu més petit i manejable.
De moment, les tauletes tàctils estan més enfocades a permetre i gestionar l'accés a aplicacions que no a la creació de continguts pròpiament dit; malgrat això, aquest dispositiu presenta grans utilitats per a l'educació.
En primer lloc, el fet que el dispositiu siga tàctil fa que siguen més intuïtius i ràpids.
Una altra utilitat que tenen les tauletes tàctils en l'educació és que són molt més dúctils i manejables que un ordinador. Tant aquest format com la qualitat de la pantalla, possibilita l'ús de la tecnologia en alumnes amb algun tipus de necessitat educativa especial.
Aquest dispositiu té moltíssimes aplicacions. Tant a “App Store” com a "Google Play" hi ha milers d'aplicacions educatives disponibles que podem fer servir i descarregar. A més, la tauleta tàctil es pot utilitzar a l'aula tant de manera individual com de manera col·lectiva.
1.2. Avantatges i inconvenients
Respecte als avantatges, podem remarcar:
L'ús de les tauletes tàctils per part dels estudiants els assegura un increment de la motivació i la bona disposició d'aprenentatge.
Les característiques de les tauletes tàctils les converteixen en eines especialment útils per a l'ensenyament de continguts educatius de diferents formats i característiques: llegir, jugar, escriure, etc.
Permeten, a més, explorar instàncies d'aprenentatge contextual, en la visita a un museu, per exemple.
Hi ha un conjunt d'aplicacions específiques, dissenyades amb finalitats educatives en diversos àmbits com el visual i el musical, desenvolupament del pensament lògic, aprenentatge interactiu del llenguatge, aprenentatge d'un segon idioma, etc.
Les tauletes tàctils permeten accedir a una gran varietat i nombre de continguts (p.e., no només a llibres, sinó a biblioteques senceres) i això potencia exponencialment l'abast, nombre i qualitat de les eines d'aprenentatage i formació a les quals podrem tenir accés. I, això, des d'onsevulla, quansevulla i, normalment, a preus molt barats quan no gratuïts.
També hi ha inconvenients:
Les tauletes tàctils compten amb una capacitat limitada per emmagatzemar arxius, la qual cosa provoca una limitació en molts centres escolars i en les llars dels xiquets.
Per aconseguir la connectivitat de les tauletes tàctils de tots els alumnes a una banda d'Internet que siga de profit per a l'ensenyament --celeritat i capacitat de connexió--, necessitaríem una banda molt ampla --i no sol ser barata--.
Són incòmodes a l'hora de crear textos, ja que l'ús del teclat virtual tendeix a ser esgotador.
El disseny físic de les tauletes tàctils els confereix una inherent fragilitat i risc de dany i desgast en ser utilitzades intensivament en ambients escolars, la qual cosa podria afectar a la seua vida útil o durada.
Imatge: maleta per a transportar i carregar tauletes tàctils, de foma que podem tenir la nostra aula mòvil de tauletes.
2. PISSARRA DIGITAL
2.1. Concepte i característiques
Si parlem de maquinari hem de parlar de la pissarra digital …
Llegiu primer aquesta reflexió d'Enric Serra:
"Les PDI fan també que la informació deixi de vincular-se a un aquí i un ara (¿recordeu aquella terrible sensació de no arribar-hi quan el professor esborrava la pissarra i no ho havíeu copiat tot i la informació esdevenia irrecuperable?): els productes generats a la pissarra digital poden ser enviats perfectament a l’alumnat pel professorat un cop s’ha acabat la classe (o abans). Un fet cert, però, és que no a tots els centres hi ha les PDI, o que no tot el professorat té la formació per fer-les servir, i que a una bona part de les classes es continua utilitzant la pissarra tradicional. [...] Crec que el professorat, lliuri com lliuri la informació, ha de fer un esforç per utilitzar bé des de l’angle comunicatiu els espais que fa servir. Si fa servir les pissarres, és bo que les seves notes siguin suficients i autoexplicatives, que no depenguin excessivament de la seva presència, que ocupin l'espai amb una lògica, un ordre, una coherència. Quan entrem en una aula la pissarra de la qual no ha estat esborrada entenem, de cop, un munt de coses essencials de la classe que ja s’ha esfumat." http://enricserrabloc.blogspot.com.es/2012/11/844-llengues-la-pissarra.html
Amb l'ajuda d'un ordinador o tauleta táctil i la pissarra digital interactiva, el professor i els estudiants podem projectar a tota la classe qualsevol informació que escriguem amb el teclat (definicions, esquemes, operacions ...) o que dibuixem, com ho faríem si ho estiguéssem escrivint en una pissarra convencional i, a més, hi ha moltes més possibilitats!
Vegeu aquesta presentació sobre la PDI:
Les propostes didàctiques per a l'ús pedagògic de la pissarra digital són molt diverses. Es poden resumir en:
1) Suport a les explicacions del professorat: els professors poden donar suport a les seues explicacions tot projectant pàgines web i altres materials digitals que ofereixen: imatges, esquemes, simulacions virtuals, etc. I també poden projectar vídeos, materials en suport digital, DVDs o fins i tot programes de televisió.
2) Exposicions públiques d'estudiants: els estudiants poden cercar material (informació, programes, jocs, etc.) a Internet i altres recursos relacionats amb el tema que li indique el professor.
3) Suport en els debats: ús conjunt pel professor i els estudiants: la pissarra digital pot utilitzar-se per presentar i comentar informació i per dur a terme tasques col·lectives i col·laboratives. L'ús de la pissarra digital facilitarà la interacció i la discussió grupal a l'aula.
2.2. Avantatges i inconvenients
Respecte als avantatges de les pissarres digitals destaquem:
Permeten acostar a l'alumnat material multimèdia difícilment accessible d'una altra manera.
Aquesta eina pot implicar una innovació metodològica del docent i anima a reflexionar sobre la manera d'optimitzar els recursos didàctics.
La pissarra digital facilita la introducció de tasques col·lectives centrades en l'ús d'aquesta eina.
Pel que fa als alumnes, els anima a participar, ajuda a comprendre millor els fenòmens estudiats.
D'altra banda, l'ús de la pissarra digital també comporta inconvenients:
Frustració, manca de capacitació o orientació dels alumnes o professors davant el desconeixement del seu ús.
Suposa un important cost econòmic per als centres.
El centre ha de comptar amb unes infraestructures adequades.
Manteniment.
Es requereix formació per aprofitar les prestacions del software associat.
2.3. Models de pissarres digitals
Podem trobar diversos models de pissares digitals. Fins ara predominen els dos tipus que apareixen a la presentación de Pere Marqués:
A. Pissarra digital no interactiva (PD):
B. Pissarra digital interactiva (PDI):
Ací podem saber més sobre PD i PDI:
Activitats amb PDI: https://sites.google.com/site/recursospissarra/home
Banc de recursos PDI per a ed. adults: https://sites.google.com/site/bancderecursospdi/
Recursos del professorat: http://alexandria.xtec.cat/mod/data/view.php?id=257
C. Panells tàctils.
Són el darrer model de pissarra digital. Són semblants a les tauletes tàctils, però gegants. D'aquesta forma, no hem de comprar projector i evitem l'ombra que crea a la pantalla:
Aquestes "pissarres" les podem posar en vertical o horitzontal:
Per posar un exemple de com están progressant aquests models de pissarra, sols cal visitar la web de Prometheam (una de les marques més importants de PDI) i veure cap on van...
Aquestes darreres pissarres són les que realment recomanaríem!!!
Com a curiositat, mostrem a continuació un nou prototip de pissarra digital: la pissarra transparent. Es tracta d'un model que ha dissenyat el professor d'ingenieria mecànica de la Universitat de Northwestern, Michael Peshkin. Ha ideat un model senzill i econòmic per a fer classe mirant cap avant. Ací podeu veure una fotografia i vídeo explicatiu (no és perquè entengueu tota l'explicació; és només perquè vegeu com es fa servir aquest model de pissarra digital):
Com veiem, hi ha un món de coses pel que fa al tema de maquinari. I, si encara voleu veure més tecnologia, podeu visitar la web de BETT, la fira europea més important de TIC i Educació que se celebra a Londres tots els anys, en el mes de gener, visiteu la web.
2. 4. Llibres de text digitals
La idea d'utilitzar aquest maquinari és per a fer servir recursos digitals, entre els quals destaquem els anomenats "llibres de text digitals".
Amb els llibres de text digitals, junt a una metodologia activa, l’alumne pot ser el protagonista del seu propi aprenentatge, sempre amb el suport de les aportacions del mestre, que hi actua com a orientador. Les estratègies a fi de fer protagonista l’alumne i crear un entorn participatiu, motivant i creatiu poden ser múltiples i variades, atenent a diversos factors com l’edat, la unitat concreta, etc.
Els llibres de text digitals, a més de proporcionar informació multimèdia, inclouen activitats interactives auto-correctives que faciliten l’auto-avaluació dels estudiants alhora que proporcionen informes útils per als mestres sobre les activitats realitzades per l’alumnat.
Pel que fa als aspectes pedagògics, cal destacar que:
Els elements multimèdia resulten atractius i faciliten la comprensió i el treball dels alumnes de diversos estils perceptius i d’aprenentatge.
Els exercicis poden ser de dificultat creixent i autoajustar-se segons les circumstàncies i progressos de cada alumne (tractament de la diversitat). A més, ofereixen una correcció immediata que manté l’alumne actiu.
Hi ha editorials que ofereixen aquestos tipus de recursos. Destaquem la proposta de Tabarca-Ecir-Marfil (des de l'apartat "Aula digital" s'entra al taller digital de cada llibre de Secundària de Valencià --està restringit pel codi de cada llibre--).