Embedded Files
Identificació de l'estructura dels sòls
Les graves corresponen a la fracció granulomètrica de sòl compresa entre els 2 i els 60 mm.
Les arenes corresponen a la fracció granulomètrica de sòl compresa entre els 0,06 i els 2 mm.
Els llims corresponen a la fracció granulomètrica de sòl compresa entre els 0,002 i els 0,06 mm.
Les argiles corresponen a la fracció granulomètrica de sòl inferior a 2 micres.
La granulometria d’un sòl es determina mitjançant assajos granulomètrics per tamisatge, per a la fracció gruixuda, i mitjançant un assaig granulomètric de sedimentació basat en la llei de Stokes, per a la fracció fina.
El diàmetre efectiu d’un sòl, D10, és el diàmetre corresponent al tamís pel qual passa el 10% del sòl en una corba granulomètrica, i està íntimament relacionat amb la permeabilitat.
El coeficient d’uniformitat és la raó entre D60 i D10. Un baix coeficient d’uniformitat representa un sòl molt uniforme, és a dir, amb una grandària de grans molt semblants i, per contra, un alt coeficient d’uniformitat és representatiu d’un sòl ben graduat.
Sabies que la forma d’una corba granulomètrica ens dóna informació sobre la gènesi d’un sòl. Així una corba granulomètrica quasi vertical significa que el sòl s’ha format mitjançant un agent molt selectiu en grandària de grans, com ara, el vent.
Un sòl fi (amb un cert grau de cohesió) només pot existir en la naturalesa en quatre estats de consistència en funció de la seua humitat: sòlid, semisòlid, plàstic i líquid.
Els límits d’Atterberg estan relacionats amb la quantitat d’aigua adsorbida sobre la superfície de les partícules de sòl.
Normalment, en sòls cohesius saturats, el valor de la humitat està compresa entre el límit plàstic i el límit líquid, però en argiles amb estructures floculades es poden obtindre valors superiors al límit líquid.
Sabies que la susceptibilitat, S, (raó entre la resistència al tall sense drenatge d’una argila en estat natural i després de ser pastada amb un contingut d’humitat constant) és major com més gran és la pèrdua de resistència al tall sense drenatge en alterar l’estructura de la mostra. Un exemple típic són les “quick clays”, amb S>16.
Sabíeu que la bentonita, un tipus d’argila, s’usa en sondejos i l’execució de murs pantalla per les seues propietats tixotròpiques.
La carta de Casagrande ens permet classificar la fracció fina dels sòls, sabent el límit líquid i l’índex de plasticitat.
Sabies que en el lliscament de Rissa (Noruega, 1978) les argiles ràpides, d’origen marí, tenien una estructura de baixa densitat, en castell de naips, i la càrrega elèctrica negativa, no compensada, ho era gràcies al cations de l’aigua intersticial. En quedar emergides, degut a l’efecte de la pluja, la salinitat interparticular disminueix i l’estructura es transforma en metaestable. Davant un increment de la tensió de tall, es produeix un col·lapse de l’estructura en “castell de naips”, i com que l’esforç no pot ser resistit per l’edifici estructural, aquest es transfereix a l’aigua, de manera que es produeix un augment de la pressió intersticial u, i com que σ= σ’+u, aleshores la pressió efectiva disminueix i, per tant, també ho farà la seua resistència al tall (ζ= c’ + (σ-u) tgΦ’)) Vegeu el vídeo. Mai oblidareu què són les quick-clays
Page updated
Google Sites
Report abuse