Entendre la taula periòdica i saber-la utilitzar és indispensable per a l’ estudi de la química a qualsevol nivell.En la taula periòdica s'indiquen les masses atòmiques dels elements. Els nombres decimals són deguts al fet que la majoria dels elemens tenen diversos isòtops.
Les fileres s'anomenen períodes. Tots els elements del mateix període tenen els últims electrons al mateix nivell. Les columnes reben el nom de grups. Tots els elements d'un mateix grup tenen el mateix nombre d'electrons a l'últim nivell.
Els elements químics que avui coneixem es van anar descobrint a poc a poc al llarg de la història. Fins a l'any 1700, tan sols es coneixien 12 elements, i el 1830 se n'havien identificat 55. La majoria es van descobrir durant el segle XIX; la llista es va completar al llarg del segle XX, i el 2007 estan identificats 117 elements.
Quan va començar a augmentar el nombre d'elements químics coneguts, un dels reptes dels químics va ser classificar-los agrupant els que tenien unes propietats comunes.
El criteri de classificació també va anar canviant a mesura que s'anaven coneixent els elements.
Fins al començament del segle XIX únicament es feia la distinció entre metalls i no-metalls.
El 1817, Johann W. Döbereiner (1780-1849) els va classificar segons les masses atòmiques. Tan sols va aconseguir relacionar 3 grups de 3 elements cada un. Cada grup era una tríada.
El 1863, John A. R. Newlands (1837-1898) va ordenar els elements segons la massa de cadascun i els va classificar per les semblances de les seves propietats, ja que va comprovar que les semblances es repetien cada vuit elements. Però encara es coneixien pocs elements i aquesta classificació tampoc no va ser eficaç.
El 1870, Dmitri I. Mendeleiev (1834-1907) va publicar la primera taula dels elements químics. Els va ordenar segons la massa atòmica i els va agrupar segons les propietats. Li va donar el nom de taula periòdica dels elements perquè les propietats dels elements es repetien cada cert nombre d'elements. La taula de Mendeleiev s'assembla molt a l'actual, perquè va treballar amb molts elements químics i va tenir en compte les seves propietats per col·locar-los en el grup adient. Mendeleiev va predir l'existència de nous elements químics que no es coneixien en l'època perquè se situessin als forats que va deixar a la seva taula per a cadascun.
Julius Lothar Meyer (1830-1895) va ordenar els elements segons els volums atòmics. La seva taula va resultar molt semblant a la de Mendeleiev, però va tardar anys a publicar-la.
En la taula periòdica actual, el criteri de classificació és el nombre atòmic (nombre de protons). En aquesta taula, els elements d'una mateixa columna tenen propietats semblants, tal com havia previst Mendeleiev.