Esglesia Sant Jordi d'Alta-riba

HISTÒRIALa primera notícia que es té de l’Església de Sant Jordi d’Alta-riba és de l'any 1183 i apareix en el testament d’en Berenguer d'Alta-riba, cavaller i castlà del castell d’Alta-riba, que corona la població, i deixa dos sous per les obres de construcció de l'església “Sancti Georgi d'Alta-riba” i perquè els clergues diguessin misses per la seva ànima. Es tenen notícies de que estava acabada l’any 1187. L’any 1208 Arnau d’Alta-riba, cavaller, i hereu d’en Berenguer d’Alta-riba, en el seu testament és torna a recordar de Sant Jordi d’Alta-riba. La dedicació de l’església d’Alta-riba a Sant Jordi probablement es deu als temps de reconquesta, les creuades, el patronatge del Sant per part dels cavallers de la corona Catalano-Aragonesa, i la condició de cavaller d’en Berenguer d’Alta-riba. Els cavallers croats en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'occident cristià i l'implanten a tot Europa.

Aquesta església de Sant Jordi, avui sufragània de Santa Fe, és una de les més antigues del principat, per no dir la més antiga, que conserva la planta romànica primitiva, sense afegits; que fou dedicada des dels seus inicis a Sant Jordi i que continua oberta al culte.

LA RELIQUIA DE SANT JORDIDes de l'edat mitjana s'hi venera la relíquia de Sant Jordi. En visita pastoral a Alta-riba, el dia 21 de gener de 2012, el bisbe de Solsona Xavier Novell decreta que la relíquia de Sant Jordi, custodiada provisionalment a l’Església de Sant Pere de Santa Fe, retorni de forma definitiva a Alta-riba. Aquell mateix dia el bisbe va beneir solemnement el reliquiari de plata, que va cedir l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, per tal de custodiar i venerar la relíquia de Sant Jordi de forma definitiva a la seva església.

En quant a les relíquies de Sant Jordi, a Catalunya en trobem únicament a Alta-riba i a la capella del Palau de la Generalitat de Catalunya. També en trobem a: Alcoi, Conques (França), Gènova, Venècia (San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro).

Per la diada de Sant Jordi a Alta-riba, es celebra l’Eucaristia, es venera la relíquia, es canten els Goigs tradicionals en català antic d’una edició que prové de l’any 1680, s’aplega la gent de la contrada i es comparteix, a l’acabar la missa, coca beneïda i vi dolç en honor de Sant Jordi. Tothom hi està convidat.

L’EDIFICIL’església de Sant Jordi d’Alta-riba és un edifici de planta romànica, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular que arrenca d’una cornisa bisellada. La nau és capçada per un absis de planta semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Actualment és paredat i s’ha convertit en una sagristia. A ambdós costats de la nau hi ha sendes arcosolis d’arc de mig punt buidats al mur. La porta de la façana de ponent, més tardana que l’edifici original, és d’arc de mig punt rebaixat i adovellat. Al seu damunt s’obre un ull de bou que il·lumina el cor. Una escala permet pujar al cor i al campanar de torre de l’angle sud-oest de l’església, de l’any 1775, que trenca l’antiga simetria de l’edifici. La campana anomenada “Salvadora” va ser una ofrena de “Cal Graells”. A la façana sud, unes construccions del cementiri han paredat l’antic portal d’entrada al temple. L’absis, amb la coberta més baixa que la nau, és il·luminat per una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada. L’aparell del temple és de carreuó irregular disposat en filades desordenades i posa en evidència que es tracta d’una obra romànica del segle XII.

Aquest 2013 està previst fer una intervenció a fi d'arrenjar la teulada, l'absís romànic i enretirar l'edificació del cobert del cementiri que mig condemna l'absis. Aquestes intervencions es podran dur a terme gràcies al bisbat de Solsona, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i els veïns d'Alta-riba.

EL SAGRARI DE PEDRA MÉS ANTIC DEL MÓNL’església de Sant Jordi d’Alta-riba va pertànyer al bisbat de Vic fins l'any 1595, en què passà al bisbat de Solsona. El bisbe de Vic, Ramon de Bellera, l’any 1358, en una visita pastoral es dirigí a Alta-riba i quan va veure que es guardava l’Eucaristia en un banc de seure va prohibir celebrar la missa fins que no es guardés, el cos de Crist, en un lloc respectable. Aquesta decisió provocà la construcció, a la paret lateral del temple, vora l'altar, d'un sagrari de pedra monolític que encara es conserva avui en dia, i és el sagrari de pedra conegut més antic del món.

En la part frontal del Sagrari es pot llegir la inscripció:

“HIC EST PANIS VIVUS QUI DE COELO DESCENDIT”

(Aquest és el pa vivent que ha baixat del cel)