CONFERÈNCIA DOCSeditar
“Quin arbre és que fa sa fruita
més petita que un ciuró:
primer es verda, llavors groga
i després com un carbó?”
El lledoner és un arbre que pot viure 600 anys, pot assolir els 30 metres, les seves rames són bones per donar farratge als animals, per fer llenya i carbó, amb les seves tanyades i fusta es poden fer jous, forques, gaiatos, pales de ventar l’era, mànecs d’eines, collars d’esquelles i picarols, cèrcols de carro i bota, peces de carruatge, rems de nau, torneria, caixes i capses per instruments musicals: “Assegut al peu del lledoner, capturant melodies apreses a la vora del foc, fins que passava l’hora de dinar i baixava corrents cap a taula.(...) Que la veritat és aquell moment de felicitat sota un lledoner...(...) Després d’ara mateix, tornaré a començar. La meva vida és dins un estoig de fusta negra. De fusta de lledoner. Al meu davant hi ha tot de camps, tot de camps verds que esperen algú perquè els expliqui.” Tot de camps verds. Eduard Ribera.
Els fruits del lledoner són els lledons, petits, carnosos, comestibles, però de polpa escassa. La dispersió dels lledons la fan molt be els ocells i els petits mamífers com els ratolins o com els nins quan per jugar llancen els seus pinyols amb un canó. El lledoner es pot reproduir de tanyada i ara intentaré explicar-vos un mètode que vaig aprendre a Galícia amb la reproducció del castany (Castanea sativa). Imaginem-nos que a l’hivern talam un lledoner a ran de terra, amb tota probabilitat aquest arbre respondrà amb una forta rebrotada de tanyades, potser una dotzena. Quan a finals de la primavera següent o de l’altra, els rebrots hagin assolit un metre, dos, o tres d’alçada, els despullam la meitat de baix de fulles i brotets. A pocs centímetres de cada peu que triem, els hi fem un anell amb fil ferro, sense ferir massa la pell. A continuació tapam la meitat d’abaix de la soca i tanyades amb terra. Deixam passar un estiu o dos, i a la tardor, destapam els peus i comprovam que l’anella de ferro que hi posarem ha estrangulat la tanyada, provocant una profusió d’arrels part damunt de l’anella, a la terra que hi havíem amuntegat. Amb una lleugera vinclada de la tanyada, aquesta es toca rompre on havia quedat estrangulada i ens quedarà a la mà un lledoner que, d’un any o dos ja pot assolir dos o més metres, segons el temps d’espera, el terreny i els nutrients que hàgim aportat. Aquesta tècnica es pot emprar en espècies d’arbres que rebrotin de tanyada, és a dir garrovers, fleixos, polls, plataners,