GENER - Riera d'Estiula (Ripollès)
24.01.2010 -Un fracàs. La riera d’Estiula encara ens espera; suposo que el fred va espantar la clientela. L'excursió queda pendent per un altre dia.
FEBRER - Cingle de Bistoltes (Alta Garrotxa)
21.02.2010 -Un racó de l’alta Garrotxa, on sembla que el temps no hagi passat. Som mitja dotzena. Magnífic dia amb llums i ombres. Hem passat per les ermites de Sant Grau d’Entreperes i Gitarriu, cases de pagès i per la cinglera de Bistoltes.
28.02.2010 - Gra de Fajol (Ripollès)
Aquest mes hem fet un parell de sortides: la general i una altra d’alta muntanya, amb crampons i piolet, amb un grup més reduït de persones.
La volta va ser la següent: aparcament del refugi d’Ull de Ter, refugi, coll de la Marrana, Gra de Fajol gros (2.708 metres), i baixada per la canal que separa les dues puntes del Gra de Fajol, i tornada pel camí del refugi.
Només de baixar del cotxe, ja ens vàrem poder calçar els crampons; amb un tou de neu dura, la sortida ens va servir per a poder practicar un tipus d’excursionisme d’alta muntanya. El desnivell que hi ha abans de pujar al coll de la Marrana, i la baixada per la canal, ens va fer veure que amb crampons, la neu és més amable.
MARÇ - Matagalls (Osona)
21.03.2010 -La pujada al cim de Matagalls (1.698 m) és una de les clàssiques de l’excursionisme català. Des de l’aparcament del coll de Buc de Riol, que s’emplaça als 1.100 m enfilem sender, amb el cim guiant l’horitzó. Fred relatiu i ganes de caminar. De seguida ens endinsem al bell mig de la fageda i trobem les arraconades testimoni de les darreres nevades. A mesura que pugem, la neu es fa més habitual al camí i fins i tot dificulta la petja lleugera dels caminants. Quan tresquem cap al Coll Pregon l’ús de polaines es fa necessari; és una clariana al bell mig de les fagedes, presidida per un monòlit dedicat a Pau Casals. Fem el primer mossec i veiem la confluència de camins de St. Marçal i Viladrau on els excursionistes solen retrobar-se abans d’assolir el cim.
Des de coll Pregon enfilem cap a ponent i amb un caminoi ben dret cap al collet de l’Home Mort que ens dreça cap al cim, fent un angle de 90 graus cap al nord. Després de jugar amb la neu enmig de brolles de ginebró el camí fa gaudir de les vistes a banda i banda de la carena, tot i la boira. La claretiana Creu de Catalunya, amb una oda de Verdaguer al seu peu, al punt culminal, domina les vistes sobre Viladrau, sobre el Pla de la Calma i, acabant els 360º, resseguint les Agudes i el Turó de l’Home.
Després de dinar al cim, baixem en direcció a la Font de les Mosques, sovint ressolant pels gruixos de neu, gaudim dels teixos i els claps d’avetosa, que veiem de refiló, a l’obaga de coll Pregon.
Amenitzem tot el camí amb una trobada intercultural que fins permet en Josep recitar Guerau de Liost. Però és Verdaguer, en aquests roderals, que té preferència:
Mes, quan la muntanya és bella de debò i es fa dir senyora de totes les demés,
és al cor de l’hivern, quan la neu l’emmantella amb son mantell d’armini immaculat.
Llavors la nit i el dia deuen jugar a qui l’abrigarà amb més fines randes de gebre;
a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç.
Cada dematí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada.
Qui la pogués veure llavors! I qué en deu ser d’hermosa!.
ABRIL - Caminada pel camí ral de Vic a Olot (Garrotxa)
00.04.2010 -Aquesta sortida ha set guiada per la Cristina i en Pere. Jornada excel·lent, deixem els cotxes a St. Privat d'en Bas i enfilem la pujada pel mig del bosc. Un cop a dalt s'ennuvola, dinem i fem via cap al castell de St. Miquel tot passant per la Coromina. De baixada quatre gotes ens refesquen i per arrodonir la sortida fem el toc abans de tornar cap a casa.
MAIG - Aplec de St. Aniol (Alta Garrotxa)
23.05.2010 - Com cada any, hem anat al nostre Aplec. Jornada assoleiada, i com l'any passat ple de gent i sobretot molta mainada. Qui ho veu i qui ho ha vist. Quan durarà? Enguany un del quadres que es rifen li ha tocat a un de la colla, l''Enric Sararols. Les fotos quan en German pugui.-)
JUNY - St. Ferriol (Garrotxa)
13.06.2010 - Tant de dir que un dia havíem de fer un dinar..., i finalment l'hem fet. No hi ha hagut caminada, però el dia ens hi ha acompanyat. Hem pogut preparat el dinar amb sol, parar la taula a sopluig i esperar el bon ruixat que ha baixat. La trobada ha servit per retrobar-nos amb el company Josep Ayats que darrerament se li han complicat les coses.
JULIOL - Vall de Campcardós - Portella blanca d'Andorra - Pic Negre d'Envalira
03/04.07.2010 - Blanc o negre, no hi ha grisos, tal i com suggereixen els noms dels objectius de la darrera excursió de la temporada. Tanmateix, potser també tot era previsible, però no evident. D’entrada, els més de 1.300 m de desnivell no són un costum habitual per la colla, com tampoc un bivac a 2.100 m o passar una matinal xarrapatejant amb el pastor de la vall; fins i tot no ho és que apleguem una colla de només cinc excursionistes, o començar una ascenció passades les 11 del matí, o que després d’un bivac estrellat, quan encara no ens hem calçat ni han tocat a Porta dos quarts de set comenci a ploure persistentment durant 3 hores; tampoc veure marmotes repetidament; tampoc no és comú caminar pel Pirineu 8 hores i trobar-se tan sols 6 persones més, un diumenge de juliol. I, finalment, observar una vall feréstega i resguardada de les visites massives, més humanitzada a l’Edat Mitjana que en l’època actual.
Tot això envoltats d’una natura salvatge: nerets que comencen a esclatar de vermell, congestes que els costa desglaçar-se, bestiar que selecciona les millors pastures de la vall, cims tan bells com la carena del Roc Colom i el Peiraforca, mulleres a vessar, estanys omplerts com feia temps, vistes impressionants sobre valls, solanes esqueixades de tarteres, crestes i parets de granit i collades que regalen els cinc sentits. El nom d’aquest lloc és la Vall de Campcardós, a la Catalunya del Nord.
Semir el Basri és el parisenc, criat a redòs dels barris obrers i de la immigració de la capital, de pare marroquí i mare francesa que fa de pastor a la Vall. Treballa pel Sr. Gómez, el patró de Porta que té un ramat de bestiar, de més de 1.200 ovelles. Ens el trobem sempre ajagut, amb la tissana a punt i si el provoques és de conversa fácil, convincent i sovint, de sobte, fins i tot punxant. És francès, però ell diu que la seva patria és la fe musulmana. No parla àrab, però parafrasseja l’Alcorà. No li costa gaire iniciar conversa en espanyol; serà per l’origen del seu pare, a Río de Oro, l’antiga colònia espanyola al sud de Marroc. Fins i tot, agafa amb facilitat paraules en català.
El trajecte discorre per una vall que s’endevina estreta, enmig de boscos espessos d’àlbers, verns, trèmols i faigs, amb vorals d’avellanedes. Dèiem estreta i literalment penjada. Per arribar fins al Carol, la Ribera de Campcardós ha de desfilar abruptament, a l’esquerra nostra, amb un soroll continuat i brau. El camí, a partir del repetidor, té trams empedrats. Traspassem els passos que barren el camí i eviten el bestiar que surti de la Vall i quan enfilem els 2.000 m es veu la cabana del pastor, que ocupa d’abril fins al 20 de setembre, a mà esquerra del camí; hi ha, tanmateix, una cabaneta de pedra. Si s’escaiés, arraulits encara ens podria fer servei. Darrera la cabana, el Peiraforca ensuma en nas quan la vall s’eixampla i ens diu que allò va de debó: estem davant una vall alpina, els pins negres i les brolles alpines dominen el paisatge, presidit pels vessants obacs del Puigpedrós. Continuant, passem per la morrena que forma l’estany petit i, més amunt, l’Estany Gros. Ara es tracta d’enfilar cap a la Coma de Campcardós, deixant a l’esquerra la carena del Roc Colom i el Peiraforca, que és de postal. En front, la Portella Blanca d’Andorra, amb neu, que pugem pel dret fins arribar a la divisòria dels tres estats. És un lloc per fer un mossec. Ens recorda el Coll de la Marrana, amb la vall del Fresser, que aquí és la vall de l’Engaït i unes vistes a ponent que s’allargassen dins d’Andorra; a la dreta tota la Vall de Campcardós. Albirem el Pic Negre d’Envalira, cap al nord. Des de la Portella Blanca, una cresta de mitja hora, amb algun pas grimpador. En aquest moment, sota la cresta rocallosa i escletxada hi ha l’Estany Negre o de les Passaderes. Tot seguit, queden 300 metres mal comptats de desnivell per fer el cim d’Envalira, que és el sostre de l’excursió; el Pic Negre, més enllà que apareix d’un rogent oxidat.
Cap a llevant el corriol ens mena cap al Coll dels Isards. És el moment de deixar el camí i l’amenaça dels núvols que enfosqueixen el cel al nostre clatell. Els trons sonen lluny, més enllà del circ de Pessons. Ben aviat s’arriba a l’Estany Negre i seguint els rierols que neixen a les congestes. De retorn a la Pleta de Barrera i la Coma de Campcardós, tornem a desfer el caminoi que ens ha dut a aquesta llarga caminada. Passades les sis de la tarda retrobem els vehicles a l’aparcament de Porta. Ha estat una excursió de blancs i negres per la Montse, l’Aleix, en Yao, en Miquel i en Roure, que ha tornat a exercir de guia.
AGOST - Vacances de la secció ;-)
SETEMBRE - Riera d'Estiula (Ripollès)
26.09.2010 - Reprenem les sortides després de vacances. Des del gener que teníem pendent d'anar a la riera d'Estiula i finalment hi hem anat aquest setembre. Sol i bona temperatura, fins i tot en Chris s'ha banyat a una de les no sé quantes gorgues i saltants que hi ha.
OCTUBRE - El Taga (Ripollès)
10.10.2010 - Us pensàveu que amb les perspectives de pluja i mal temps anunciades des de feia dies l'excursió s'anul·laria? Doncs 2 ànimes, el Mestre i en Chris van ser les úniques que segurament van pujar al Taga aquest dia. Diuen que la pluja va fer-los companyia tota l'estona. Esperem les fotos que ho demostrin (que hi van anar).
NOVEMBRE - Sant Miquel de les Formigues (Guilleries)
07.11.2010 - És el mes de la castanyada. Hem fet una sortida curtota, per poder ser a mitja tarda al local del Centre Excursionista i fer la castanyada. La caminada ens ha portat a Sant Miquel de les Formigues, a les Guilleries. És un cim situat a mig camí d’Osor, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners.
Aquest novembre en Josep Ayats ens ha dit adéu amb un poema que va dedicar a la malaltia.
Si tu em deixessis
que feliç que jo seria!
Tu, que m’has robat
l’alegria i la força,
Deixa’m viure
la meva humil
i alegre vida
Ves-te’n de mi !.
Saps prou bé que no et vull
deixa’m dormir sol les nits
de dia aparta’t de mi
i fuig de mi com la pena.
T’has apoderat de mi,
del meu cos i la meva vida,
però mai, mai no podràs apoderar-te
del meu esperit, del meu ser interior.
Perquè per més mal que em facis
aquesta part meva restarà intacta
i seguirà la llum que l’il•lumina
si cal encara més forta i resplendent.
Però si tu em deixessis
les meves cames tornarien
a ser les d’abans i els meus braços
podrien abraçar amb força.
I seria un dia de celebració i de festa
amb les persones que més estimo
per deixar enrere un malson
que tu m’has donat.
Ves-te’n, ves-te’n, de mi, no et vull
ni un segon més en la meva vida
treu-me aquesta pesada càrrega
i alleugereix el meu camí.
És tot el que demano
al cel, a la terra, l’univers,
al vent, al foc, a l’aigua ,
als mars i muntanyes, a l’infinit.
http://tocatdela.blogspot.com/
DESEMBRE - Portada del Pessebre al Bassegoda (Alta Garrotxa)
18-19.12.2010 - Tot i la fredorada que ha fet aquests dies, els més valents han fet nit al Bassegoda.
Fotos: Imma Bassols i Abellí - Aniol Roure i Bassols - Miquel Coma i Vila - i altra gent que no en sabem el nom
Text: Miquel Roure i Bonaventura - Josep Roure i Bonaventura - Miquel Coma i Vila