Martin Domingo

MARTÍN DOMINGO

         El compositor de pasdobles i famós director de la Banda Ibérica José Maria Martín Domingo va néixer a Menorca. La seva obra més popular és el conegut “Marcial, eres el más grande” però també en destaquen altres composicions que donen a entendre les bones qualitats com a compositor i arranjador destacat. Passarem a fer un breu recorregut per la seva vida i la seva obra per conèixer-lo una mica més.

         Domingo va néixer a Maó el 23 de maig de 1889. Era dijous i bufava el vent de llevant, amb un fort temporal a la costa menorquina, que va provocar el desabastiment de peix al mercat de la ciutat, i una temperatura de 20,4 ºC, segons informava el diari «El Bien Público». El nadó era fill de Petra Domingo Sabater que estava casada amb Cecilio Martín Rodríguez, un músic militar que havia estat destinat a Menorca i que era membre de la Banda del Regiment. Sonava el bombardí amb el qual va destacar durant els anys que va ser integrant de la referida banda militar, segons apunta el músic i historiador Deseado Mercadal. Aquell mateix dia, la ciutat va rebre amb solemnitat i repicada de campanes la visita del bisbe Manuel Mercader, que ensoldemà va administrar el sagrament de confirmació a 407 fillets i filletes, corresponents als districtes parroquials de Santa Maria, el Carme i Sant Francesc.

Cecilio Martín era un músic vocacional, enamorat de la música i des del principi va tenir molt clar que volia transmetre la seva passió per la música al seu fill, que amb només cinc anys va rebre de son pare les primeres classes de solfeig. La progressió en l’aprenentatge musical devia ser prou evident i el fillet demostrava unes grans aptituds per a la música que quatre anys després, quan en tenia nou, son pare va decidir enviar-lo a l’internat de San Bernardo, a Madrid. Era l’any que Espanya va perdre les darreres colònies d’Ultramar -Cuba, Puerto Rico i Filipines- el que va afectar l’economia menorquina, sobretot les exportacions de calçat a l’illa caribenya.

         Quan va arribar a Madrid va tenir la sort de coincidir amb el mestre D. José Chacón que es va interessar per es jove alumne i va seguir la seva formació. Prest el va recomanar al catedràtic de trompeta del real Conservatori de Madrid D. Tomàs Coronel a més d’estudiar contrapunt, fuga i composició de la mà d’Emilio Vega, director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos. El van animar a que es presentes a la plaça de cornetí solista.

         Amb 14 anys, i prèvia petició de dispensa de la Casa Reial ( que va gestionar el mateix Emilio Vega) perquè encara no tenia l’edat reglamentaria per poder opositar. Va guanyar la plaça de músic de primera en el Batallón de Cazadores de Barbastro N 4, amb guarnició a Madrid, i un any després va ingressar a la banda d’Alabarderos, amb la particularitat que els anys posteriors nombrosos conjunts musicals i orquestres es van disputar les seves actuacions, segons assenyala el professor Biel Julià.

El 1909 es va crear la Banda Municipal de Madrid i, amb 20 anys, demana l’excedència a l’exèrcit i ingressa com a primer cornetí, fent a vegades les funcions de director d’aquesta. Aquells anys, destacant com a excel·lent trompetista i director va anar formant grups propis amb els que amenitzava petits concert per alguns cafès de San Isidre, Atocha, y l’Hotel Nacional, focus de tertúlia i cultura a on es va afegir les bones qualitats com a compositor, ja que va estrenar nombrosos valsos, pasdobles, polques, havaneres i masurques.  

L’any 1918 José María Martín va aconseguir ingressar com a músic major de l’exèrcit i va ser destinat al Regiment d’Infantería Tenerife nº 64, a Santa Cruz de Tenerife. Tenerife. Allà va dirigir concert públics amb la banda militar, va organitzar corals i va composar obres com la Sarsuela “Ven, Cirila ven”, “Icod”, pasdoble amb motius de les illes canàries, “El desfile” o “El Coronel Mayorga”. El 1921 va demanar el trasllat a la península i va anar destinat una temporada a Pamplona al Regiment d’Infanteria Amèrica nº 14.

L’any 1947 va morir el subdirector de la Banda Municipal de Madrid. Va ser quan va abandonar l’exercit per dedicar-se exclusivament a la Banda municipal. Va ser una època a on va destacar amb composicions com “Lagartijilla”, “Los dos Adolfos” o la seva obra més coneguda “Marcial, eres el mas grande” (1930).  La seva esposa, Josefina Porras Lamas ((1889-1971), era una admiradora del torero Marcial Lalanda i li va demanar que li composes un pasdoble. A la comanda Domingo va respondre que ell posaria la música si ella escrivia abans la lletra.

Martín Domingo a la vegada va realitzar una important feina de transcripció per la banda comptabilitzant-se més de cinquanta partitures instrumentades per ell demostrant la seva capacitat de feina i a la vegada la riquesa de coneixements tècnics.

Gran folklorista, coneixedor i investigador de ritmes i aires espanyols, va mantenir una fonda amistat amb intel·lectuals de les lletres i les arts de la seva època com Carlos Arnitches, Francisco de Cossío, Jacinto Guerrero, Moreno Torroba o Mariano Benlliure.

L’any 1953 l’Ajuntament de Madrid li va fer entrega de la medalla de plata de la ciutat. La república Francesa, per la seva part uns anys abans li havia entregat la Medalla de la Vila de Paris.

Va morir el 16 juliol de 1961 als 72 anys, a Madrid. Aquell mateix dia la Banda Municipal de Madrid estrenava el seu darrer pasdoble, «Lliria».

Les seves obres musicals encara estan presents en totes les antologies dels mestres de pasdobles i els seus títols apareixen en els repertoris i sonen en els concerts de les millors bandes simfòniques, subratlla Biel Julià.