Literatura catalana de l'edat moderna

Context històric

L’edat moderna es caracteritza per un seguit de fets que aturen l’esplendor de les lletres catalanes i, progressivament, fan que la literatura en català entri en crisi. Aquests fets es mantindran al llarg de tota l’edat moderna:

• La llengua del rei i la cultura esdevé el castellà: les elits es castellanitzen (sobretot a València). Molts escriptors catalans escriuen en castellà. La llengua del poble és el català.

• Crisi social i política als territoris de parla catalana, especialment a Catalunya: guerra dels remences, Guerra dels Segadors, expulsió dels moriscos, repressió dels jueus, Guerra de Successió, Decrets de Nova Planta, bandolerisme...

Els esdeveniments històrics que marquen l’edat moderna als Països Catalans són:

• Al segle XV les lletres catalanes arriben a la seva maduresa, però la unió dinàstica amb Castella inicien el seu estancament.

• Al segle XVI, la descoberta del nou món i l’ús editorial de la impremta transformen el món cultural. 

• Al segle XVII trobem que Catalunya pateix una greu crisi política i social a causa de guerres, revoltes i fam. Apareix el fenomen del bandolerisme.

• Al segle XVIII, després de la derrota de l’11 de setembre de 1714, s’inicia un període de repressió que arribarà també a les lletres catalanes en forma de prohibicions, amb els Decrets de Nova Planta o la Real Cédula de Aranjuez. L’únic territori lliure d’aquesta repressió és Menorca, que restà sota domini britànic.