Les regletes Cuisenaire es poden començar a fer servir als 2 o 3 anys, des que els nens deixin de portar-se coses a la boca. Són un suport ideal perquè els nens (i adults) comprenguin realment els números, i ajuden a fer una bona transició cap al càlcul mental. Són un model fantàstic per representar propietats no tan elementals com la suma de binomis o la dels primers quadrats.
És important entendre que les regletes no són un instrument de càlcul que hagi de acompanyar-los en tot moment ni durant tota la seva formació, Ja que han de retirar-se progressivament per afavorir el càlcul mental i el pensament abstracte (encara que facin aparicions "estel·lars" ) .
Es poden fer veritables matemàtiques utilitzant regletes Cuisenaire recolzant-nos en elles, el nen pot descobrir i demostrar, una cosa que l'aproxima molt a la veritable tasca de fer matemàtiques.
En primer lloc cal dir que els nens no han d'aprendre regletes, ni aprendre geoplans, ni calculadora, ni aprendre cap objecte ... en els objectes no hi ha matemàtiques, les matemàtiques es fan (i s'aprenen) en la ment. Llavors per què matemàtiques manipulatives? Per què sabem que hem de donar-los materials amb què juguin primer i després aprenguin? Un molt bon argument ens el dóna Piaget quan ens diu que el pensament sorgeix d'accions. Els conceptes matemàtics tenen el seu origen en els actes del nen amb els objectes i no en els objectes. Nosaltres adults no anem a "aprendre regletes", anem a aprendre a fer servir les regletes per a generar aquests actes amb els quals es produeixin aprenentatges.