SECTES VS. MAÇONERIA

SECTES VS. MAÇONERIA

Un altre dubte que es té quan algú s'interessa per la Maçoneria, és preguntar-se: és una secta?

És normal tenir aquest dubte desprès de tot el que s'ha llegit i vist en el Telenotícies. Organitzacions que són considerades religions en el nostre país, no ho són a Alemanya, i en altres països que inicialment les consideren religions, desprès es discuteix si hi ha que deixar-les de considerar religions per classificar-les com sectes. Per si això no fos prou, les particularitats específiques que ha patit la Maçoneria en Espanya, i que la va fer desaparèixer durant quaranta anys, a part de la repressió de tota mena que va tenir que patir, encara es va complementar difonent tota mena de barbaritats, a on afirmar categòricament que la Maçoneria era una secta diabòlica, era de les més petites. És un tema delicat, sobre el que aquí es fa algunes consideracions que poden ser útils. A continuació desenvolupem diverses reflexions al respecte.

Ha semblat oportú copiar la definició que dóna de la paraula "secta", el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:

1.-Societat secreta

2.-Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents als dominants de la societat on són incloses

3.-Denominació —imprecisa i despectiva— que hom dóna a les comunitats religioses minoritàries separades d'una confessió majoritària o d'una religió oficial establerta.

En relació a la primera definició, és cert que la Maçoneria, en els temps que era perseguida (en Espanya fins a la seva extinció), per les "autoritats" dels estats pre-constitucionals, des del segle XVIII, havia estat una societat secreta, però per raons obvies de supervivència. En la mesura que els estats han esdevinguts constitucionals, la Maçoneria ha deixat de ser secreta, per ser només "discreta". Les organitzacions maçòniques estan registrades en els registres públics i tenen que donar compte de les seves activitats i dels seus membres segons el que estableixen les diferents lleis que regulen a qualsevol associació de tipus social, considerades sense ànim de lucre.

Sobre aquest tema de la discreció, es vol ressaltar el fet de que mai es veurà cap mena de publicitat en qualsevol medi de comunicació a on s'inciti a la afiliació a la Maçoneria. Tradicionalment s'ha considerat que la Maçoneria no busca a ningú, i que quan la persona estigui preparada ja buscarà la manera de trobar a la Maçoneria... òbviament, un disparat per qualsevol responsable de màrqueting... però la tradició obliga :-)

La segona definició del diccionari, podria encaixar bastant bé, si ser "fortament exclusivista", és considera ser un "home (dona) lliure i de bones costums". Aquesta són les úniques condicions formalment indispensables, que es demana a un candidat per entrar a una llotja.

La utilització de "secta" de la darrera definició, també s'ha utilitzat moltes vegades referint-se a la Maçoneria, perquè erròniament està molt estesa l'opinió de que es tracte d'una religió. És un tema obert per banda de alguna de les grans religions, que ha estat tradicionalment negat per part de la Maçoneria simbòlica, pel fet de que mai s'ha demanat a ningú que renunciï a les seves creences religioses; en una llotja poden conviure anglicans, amb catòlics, luterans o mahometans... sense ni saber quina religió practiquen cada un d'ells. De fet, dintre de la llotja, seguint tradicions de segles, no es té de parlar de religió, ni de política.

Una vegada comentats les tres definicions, sembla que hi ha un altra tipus de secta, la considerada "destructiva", i que està relacionada amb una sèrie de fets, com que una vegada ingressat en el grup, no poder sortir-ne; separació del membre ingressat del seu entorn social i/o familiar; donació de tot el patrimoni a la organització; i alguna barbaritat més.

Hi han llibres que parlen d'aquest tipus de sectes en profunditat, aquí solament es proposa que quan es dubti d'alguns d'aquestes organitzacions, hi ha que preguntar-se, si els diferents càrrecs, inclosa l'autoritat màxima, són escollits regularment i en períodes de pocs anys, directa o indirectament, pels membres de la base. Per raons obvies, aquesta regla té també excepcions, i és que no és aplicable a organitzacions que tenen milers d'any de història (encara que en els seus inicis, també van ser considerades com sectes). Si la resposta és afirmativa, és segur de que no es tracta d'una secta destructiva.

Per suposat en la Maçoneria els càrrecs són escollits, normalment per períodes de uns tres anys, i a on participen tots els seus membres, tan per escollir com per ser escollits. Sempre es diu que "a la Maçoneria és més fàcil sortir que entrar", i això és cert, per un costat degut a un procés de tramitació llarga, que inclou conèixer a un maçó per que faci de presentador als seus germans de llotja del candidat interessat, i a partir d'aquí, seguir tots els passos fins arribar al dia de la iniciació. En canvi per marxar, és tan senzill com no pagar un parell o tres de quotes; encara que hi han mitjans més correctes, com ara demanar-ho formalment a secretaria :-).

Així doncs, res de secta, la Maçoneria està regulada per la llei d'associacions, i està garantida la participació democràtica en l'elecció del seus càrrecs, així com l'ingrés i baixa dels seus membres.