1Les famílies de paraules
Una família de paraules és un conjunt de mots que es formen a partir d'una mateixa paraula.
(Telèfon: Telefonista, telefonia, telefonar, telefònic…)
2Els homònims
Els mots homònims són paraules amb significats diferents, però que es pronuncien o s'escriuen de la mateixa manera o d'una manera semblant. Pertanyen a categories gramaticals diferents.
(nou: número - nou: que s'ha comprat fa poc)
3Les paraules compostes
La composició consisteix a unir dos o més paraules simples per a formar-ne una de nova, composta. En podem trobar els següents casos:
-Verb + nom: trencanous
-Nom + nom: ferrocarril
-Nom + adjectiu: pit-roig
-Adjectiu + nom: altaveu
-Adjectiu + adjectiu: sud-est
-Adverbi + adjectiu: malsà
Algunes de les paraules noves que s’han format porten guionet. Posem el guionet en els casos:
-En els numerals. Seguint la regla del D-U-C.
(trenta-nou)
-En els mots compostos en què el primer mot acaba en vocal i en segons comença en x,s,r. (escura-xemeneies, gira-sol, cara-rodona)
-En els mots compostos la pronunciació dels quals comporta una dificultat en la interpretació del seu significat.
(pit-roig, Puig-reig)
En els mots compostos formats amb punts cardinals.
(sud-est, nord-est, nord-africà)
4Els sufixos
Els sufixos són partícules que posem darrera d'algunes paraules per formar-ne unes altres de noves, que són paraules derivades (paper + sufix= papereria)
Sufixos que indiquen un ofici:
-er fusta-fuster
-ista electricitat-electricista
-dor avió-aviador
Sufixos que formen noms col·lectius:
-atge branca-brancatge
-ada núvol-nuvolada
-eda roure-roureda
Sufixos que formen un diminutiu:
-et/-eta casa-caseta
Sufixos que formen un augmentatiu:
-às/-assa casa- casassa
Sufixos que formen un despectiu:
-ot/-ota casa-casota
Sufixos que formen els gentilicis:
-í/-ína Mallorca-mallorquí
-enc/-enca París-parisenc
-ès/-esa Aran-aranès
-à/-ana Pinell-pinellà
5La comparació i la metàfora
La comparació i la metàfora són dos recursos retòrics que utilitzem per embellir el llenguatge.
-Comparació: Es relacionen dos elements que s’assemblen en el significat: color, forma, qualitat... S’hi utilitzen els enllaços: com, igual que, sembla que...
(Ell és fort com un roure.)
-Metàfora: Un element en substitueix un altre perquè tenen alguna semblança. No s’hi utilitzen enllaços.
(Ell és un roure.)
6Els neologismes
Els neologismes són mots formats recentment que serveixen per designar elements o accions de nova aparició. Són paraules noves en la nostra llengua. Normalment, les incorporem per designar conceptes o realitats que abans no existien, ja que cal tenir en compte que la llengua canvia contínuament.
(Ahir vaig connectar-me al xat i vaig xatejar amb l'Agnès.)
7Els estrangerismes
Hi ha estrangerismes que tenen una paraula equivalent en català. En aquests casos sempre hem d'utilitzar la paraula en la nostra llengua. Per exemple, en comtes de dir e-mail, cal que utilitzem l'expressió correu electrònic.
(Ska, setter, croissant…)
8Els sinònims
Les paraules sinònimes tenen un significat igual o semblant.
(prim-sec)
9Els antònimsDos mots que tenen significats oposats o contraris s’anomenen antònims.
(fort-fluix)
10La polisèmia
Les paraules polisèmiques tenen mes d'un significat. Els diversos significats d'aquestes paraules mantenen una certa semblança entre ells.
(Banc: 1Conjunt de peixos. 2Lloc per seure. 3Lloc per treure diners)
11El camp semàntic
Recorda que un camp semàntic és un conjunt de mots relacionats entre ells per un tema o un significat comú. Les paraules d’un camp semàntic no comparteixen arrel, en canvi les d’una família de paraules si que la comparteixen.
(Camp semàntic del temps atmosfèric: Sequera, crepuscle, tramuntana, hivern, tempesta)
12Els prefixos
Els prefixos són partícules que posem davant d'algunes paraules per formar-ne unes altres de noves, que són paraules derivades (prefix + veure = preveure)
Prefixos que indiquen el contrari:
a- simètric-asimètric
des- tenyir-destenyir
anti- inflamatori-antiinflamatori
in- suportable-insuportable
13El sentit propi i el sentit figurat
Quan parlem en sentit propi utilitzem les paraules segons la primera definició que trobem al diccionari. Quan parlem en sentit figurat les paraules adquireixen un altre sentit diferent del propi, però amb el qual hi ha una relació de semblança; sovint expressen una situació, un fet, un estat d'ànim…
(El teclat és de color negre. Sentit propi)
(Estic negre, Josep! Fes el favor de portar els deures. Sentit figurat)
14Les frases fetes
Les frases fetes són expressions populars que sovint equivalen a un verb i que utilitzem per expressar una situació, un fet, un estat d'ànim...
(Girar la truita: canviar radicalment la situació)
(Donar un cop d'ull: Mirar, observar)
15Les abreviatures, les sigles i els acrònims
-Abreviatures: Són la representació d'un o més mots amb algunes de les seves lletres, la primera de les quals cal que sigui la inicial. Al final de cada abreviatura s'escriu un punt o una barra, excepte en el cas dels numerals ordinals.
(adj.)
-Sigles: Són abreviacions, generalment d'entitats, empreses, partits polítics..., que es formen amb la primera lletra de cada mot. Aquí no cal posar-hi punt.
(EP)
-Acrònims: Són sigles que pel seu ús han passat a ser noms i es pronuncien com una paraula.
(AVE)