1La llengua catalana
On es parla?
-Espanya: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia.
-França: Rosselló, el Vallespir, Conflent i l'Alta Cerdanya.
-Itàlia: a la població d'Alguer, situada a la illa de Sardenya
-Andorra: a tot el país, ja que és llengua oficial.
Com es parla?
Català oriental: Català central, rossellonès, balear i alguerès
-Els parlants del català oriental converteixen la <a> i la <e> en posició àtona en una vocal neutra.
-També pronuncien com a <u> la vocal <o> en posició àtona.
-Fan servir les formes meva, teva, seva i meves, teves, seves del determinant possessiu.
-Diuen paraules com: vermell, blat de moro, ocell, mirall...
Català occidental: Català nord-occidental i valencià.
-Els parlants del català occidental no fan la vocal neutra.
-Pronuncien la vocal <o> en posició àtona com la <o> tancada.
-Fan servir les formes meua, teua, seua i meues, teues, seues del determinant possessiu.
-Diuen paraules com: roig, panís, moixó, espill...
2El verb: arrel i desinències
Les formes verbals estan formades per una part invariable, anomenada arrel, que aporta el significat al verb; i d'una part que va canviant al llarg de la conjugació, anomenada desinència, que aporta al verb la informació de persona, nombre, temps i mode.
(cant-àvem, escolt-areu)
3Els verbs regulars i els verbs irregulars
Els verbs regulars són els que no presenten variacions en cap de les seves formes verbals respecte del verb model de la seva conjugació. Els verbs irregulars són els que presenten variacions en algunes de les formes verbals de la seva conjugació.
4Les perífrasis verbals
Les perífrasis verbals són expressions de dues o més paraules que equivalen a un verb. Estan formades per dos verbs: El primer verb, en forma personal, indica la persona, el nombre, el temps i el mode. El segon verb, en forma no personal (infinitiu, gerundi i participi), aporta el significat de l’acció. De vegades els dos verbs poden anar units per una preposició (a, de).
D'obligació: Expressen l'obligació o la necessitat de realitzar una acció.
-Haver + de + verb en infinitiu. (He de portar el paquet a correus)
-Caldre + verb en infinitiu. (Cal corregir bé els exercicis)
De probabilitat: Indiquen que una acció és probable però no del tot segura. Es formen:
-Deure + verb en infinitiu. (Deu trucar el carter)
De duració: Indiquen que una acció s'està realitzant. Es formen amb:
-Estar + verb en gerundi. (No el molestis, està dormint)
-Anar + verb en gerundi. (Anem avançant pel camí adequat)
5El subjecte - sintagma nominal
El subjecte ens indica de qui parlem o qui fa l’acció i està format per una paraula o un grup de paraules que s’anomena sintagma nominal. El sintagma nominal subjecte pot presentar diverses estructures:
-Només un nom.
(París és la capital de França)
-Només un pronom.
(Nosaltres vindrem al cine)
-Un determinant + un nom.
(La mare vindrà al cinema)
-Un determinant + un nom + un adjectiu.
(El noi ros juga a futbol)
-Un determinant + un nom + una preposició + un nom.
(La veïna de casa vesteix molt bé)
-Un determinant + un nom + una frase adjectiva (que).
(El cotxe que hi ha allí és roig)
6El predicat - sintagma verbal
El predicat ens indica que fa el subjecte i és un sintagma verbal (SV) que té com a nucli el verb. Hi ha dos tipus de predicats:
-El predicat nominal, que té com a nucli un verb copulatiu (els verbs ser, estar o semblar)
-El predicat verbal, que té com a nucli un verb predicatiu (qualsevol altre verb)
7El predicat nominal - l'atribut
Les oracions amb un verb copulatiu (ser, estar o semblar) tenen un predicat nominal. El verb copulatiu només serveix d’enllaç entre el subjecte i l’atribut. Aquest predicat nominal està format pel verb copulatiu i un element anomenat atribut, que pot ser:
-un nom
(La Cèlia i en Joan són germans)
-un adjectiu.
(El gos sembla cansat)
-un adverbi.
(La finca és lluny)
L’atribut es pot substituir pel pronom feble “ho”.
(La Rita està emocionada - La Rita ho està)
8Predicat verbal - el complement directe (CD)
El complement directe (CD) és el que rep directament l'acció del verb per poder-lo reconèixer podem fer la pregunta què al verb. Alguns pronoms febles també poden actuar com a complement directe, com el, la, els, les...
(La cuinera guapa prepara el pastís de xocolata)
9Predicat verbal - el complement indirecte (CI)
El complement indirecte (CI) és el complement verbal que indica qui és el destinatari que rep l'acció del verb. El complement indirecte es pot substituir per un nom feble com: li, els, em...
(El grup de música va dedicar la cançó al públic)
10Predicat verbal - els complements circumstancials
El complement circumstancial de lloc - (CCL)
Indica una circumstància de lloc i es pot substituir pels pronoms hi i en.
(L'escultor crea una obra d'art al seu estudi. On crea una obra d'art l'escultor? Al seu estudi.)
El complement circumstancial de temps - (CCT)
Indica una circumstància de temps i es pot substituir pels pronoms hi i en.
(Els dos artistes treballen plegats cada dia. Quan treballen plegats els dos artistes? Cada dia.)
El complement circumstancial de manera - (CCM)
Indica una circumstància de manera i es pot substituir pels pronoms hi i en.
(El pintor neteja molt bé el pinzell. Com neteja el pinzell, el pintor? Molt bé.)
El complement circumstancial d’instrument - (CCI)
Indica una circumstància d’instrument i es pot substituir pels pronoms hi i en.
(L'escultor i el pintor treballen amb les seves eines. Amb què treballen l'escultor i el pintor? Amb les seves eines.)
El complement circumstancial de companyia - (CCC)
Indica una circumstància de companyia i es pot substituir pels pronoms hi i en.
(L’escultor treballa amb el pintor. Amb qui treballa l’escultor? Amb el pintor.)
11L'oració passiva
El complement agent (cAg) és un complement verbal que només trobem en les oracions en veu passiva. És qui realment fa l'acció verbal i sempre va precedit de la preposició per.
(La policia persegueix el lladre. - El lladre és perseguit per la policia.)
12Les modalitats d'oració
Una oració és un conjunt de paraules ordenades que té un significat complet i que acaba en una pausa final. Perquè un conjunt de paraules formi una oració cal que hi hagi un verb.
El subjecte (SN) és la part de l'oració que ens diu de qui parlem o qui fa l'acció. La paraula més important o nucli és un nom o un pronom: mare. El predicat (SV) és la part de l'oració que ens diu què fa el subjecte o què en diem. La paraula més important o nucli és un verb.
Les oracions es poden classificar en quatre modalitats:
-Enunciativa: exposa un fet o dóna una informació; acaba amb un punt
(La mare ha comprat els iogurts per berenar)
-Interrogativa: formula una pregunta; acaba amb el signe ?
(Què ha comprat la mare?)
-Exclamativa: expressa emoció o sorpresa; acaba amb el signe !
(M'encanten els iogurts naturals!)
-Imperativa: expressa una ordre o petició; pot acabar amb el signe !
(Compra'm els iogurts, si us plau!).
13El nom: gènere i nombre
Formació del gènere. El femení es pot formar a partir del masculí:
-Afegint-hi -a
(tiet/tieta, noi/noia)
-Canviant la terminació de la paraula
(ministre/ministra, gall/gallina)
-Canviant tot el mot
(home/dona, gendre/nora)
Formació del nombre. El plural es pot formar:
-Afegint al singular -s, en alguns casos precedida de -n, al final del mot
(tiets, camions)
-Tingues en compte que en els noms femenins canviem a per e
(casa-cases)
-Afegint al singular -os al final del mot
(textos, casos)
-Alguns noms tenen la mateixa forma per al singular i per al plural
(el dilluns-els dilluns)
14Tipus de noms
-Concrets: Són els noms que designen un ésser o objecte que podem percebre amb els sentits. (Taula)
-Abstractes: Són els noms que designen una idea, una sensació, un sentiment... que no podem percebre amb els sentits. (Alegria)
-Individuals: Són els noms que fan referència a una sola persona, animal, vegetal... (Nena)
-Col·lectius: Són els noms que, tot i estar en singular, designen un conjunt de persones, animals, vegetals... (Colla)
-Comuns: Són els noms que designen persones, llocs, animals o objectes en general.
(Poble)
-Propis: Són els que designen unes persones, llocs, animals o objectes determinats que es distingeixen de la resta. (El Pinell de Brai)
15Els determinants
-Articles
Definits
-Masculí singular: el, l’
-Masculí plural: els
-femení singular: la, l’
-Femení plural: les
Indefinits
-Masculí singular: un
-Masculí plural: uns
-femení singular: una
-Femení plural: unes
Personals
-Masculí: el, l’, en, n’ (el Pau, en Joan)
-Femení: la, l’, na, n’ (la Mariona, na Sílvia)
-Demostratius
Prop
-Masculí singular: aquest
-Masculí plural: aquests
-Femení singular: aquesta
-Femení plural: aquestes
Lluny
-Masculí singular: aquell
-Masculí plural: aquells
-Femení singular: aquella
-Femení plural: aquelles
-Possessius
-Masculí singular: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu
-Masculí plural: meus, teus, seus, nostres, vostres, seus
-Femení singular: meua, teua, seua, nostra, vostra, seua
-Femení plural: meues, teues, seues, nostres, vostres seues
16Els quantificadors
-Numerals
Cardinals: Expressen una quantitat exacta (un,dos, tres,...).
Ordinals: Indiquen un ordre (primer, segon,...).
-Quantitatius
Variables:
Singular masculí: tant, poc, molt, bastant, gaire
Singular femení: tanta, poca, molta, bastanta
Plural masculí: tants, pocs, molts, bastants, gaires
Plural femení: tantes, poques, moltes, bastantes
Invariables:
Massa, força, gens.
-Indefinits
Variables:
Singular masculí: algun, tot, altre, cert
Singular femení: alguna, tota, altra, certa
Plural masculí: alguns, tots, altres, certs
Plural femení: algunes, totes, altres, certes
Invariables
Cada, cap.
17L’adjectiu
Els adjectius qualificatius són paraules que descriuen una qualitat del nom (forma, color, estat, caràcter…) al qual acompanyen.
(cotxe roig)
El grau de l’adjectiu correspon als diferents nivells d’intensitat que podem utilitzar a l’hora d’expressar la intensitat d’un adjectiu.
(La Carme és alta: L'adjectiu indica una qualitat de la Carme i, per tant, està en grau positiu)
(La Carme és més alta que la Maria: L'adjectiu compara l'alçada de la Carme amb l'alçada de la Maria i, per tant, l'adjectiu està en grau comparatiu)
(La Carme és altíssima: L'adjectiu indica que la Carme és molt alta i, per tant, està en grau superlatiu. Per formar aquest grau superlatiu afegint a l' adjectiu els sufixos “-íssim”, “-íssima”.
18Els pronoms
-Els pronoms personals forts són paraules que es refereixen a persones o animals.
primera del singular: jo, mi
segona del singular: tu, vostè, vos
tercera del singular: ell, ella
primera del plural: nosaltres
segona del plural: vosaltres, vostès
tercera del plural: ells, elles
-Els pronoms febles són paraules monosíl·labes que fan referència a éssers vius, objectes, llocs… Sempre van al costat del verb i poden adoptar diverses formes segons si van col·locats davant o darrera del verb.
(el, la, li, em, et, vos, hi, ho, en…)
19El verb: persona, nombre, temps i mode
Els verbs són les paraules que indiquen l'acció que fa el subjecte i la seva forma varia segons el nombre, la persona, el temps i el mode.
-La persona indica qui fa l'acció. Pot ser: primera (qui parla), segona (qui escolta) o tercera (de qui es parla).
-El nombre indica quantes persones fan l'acció. Pot ser: singular (una persona) o plural (diverses persones).
-El temps indica quan passa l'acció. Pot ser: passat (abans), present (ara) o futur (després).
-El mode indica l'actitud de qui parla respecte de l'acció del verb. Pot ser indicatiu (expressa fet real), subjuntiu (expressa un desig o un dubte) o imperatiu (expressa una ordre).
20El verb: temps simples i compostos; formes no personals; conjugacions
-Els temps simples estan formats només per un verb auxiliar (haver) més el verb que estem conjugant (he ballat...).
-Les formes no personals són l'infinitiu, el gerundi i el participi. No indiquen quina persona fa l'acció i es reconeixen per la seva terminació.
-Els verbs s'agrupen en tres conjugacions i cada conjugació té les seves pròpies terminacions: la primera (infinitius acabats en -ar: ballar...), la segona (acabats en -er i -re: témer, prendre...) i la tercera (acabats en-ir: servir...)
21L’adverbi
Els adverbis són mots que poden modificar els verbs, els adjectius i els adverbis als quals acompanyen. Poden ser de:
-manera: Bé, malament, així, millor, pitjor, gairebé, corrents, sobretot ..., i molts adverbis acabats en -ment (ràpidament, fàcilment, breument…
-lloc: On, aquí, allà, allí, damunt, sota, dins, fora, prop, lluny, davant, darrere…
-temps: Ahir, avui ,demà, sempre, sovint, aviat, tard, abans, després, aleshores, mai…
-quantitat: Molt, massa, força, bastant, prou, gaire, poc, gens…
-afirmació: Sí, prou, també, certament, efectivament, evidentment, indubtablement…
-negació: No, tampoc…
-dubte: Potser, possiblement…
22Les preposicions
Les preposicions són enllaços invariables que uneixen paraules de manera que relacionen un element amb el seu complement: a, amb, capa, contra, de, des, de, en, entre, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, sobre, sota, vers...
23Les conjuncions
Les conjuncions són enllaços invariables que uneixen paraules i, a diferència de les preposicions, també oracions senceres. Es poden classificar segons les funcions que desenvolupen:
-Uneixen dues paraules o dues oracions: i, ni...
-Mostren dues opcions que es poden triar: o, bé...
-Contraposen una cosa a una altra: però, sinó, en canvi, tanmateix...
-Indiquen una condició: si...
-Expressen una causa: perquè, ja que, atès que...
-Indiquen una conseqüència: per tant, doncs...