L’alfabet hebreu té 22 lletres. Hi ha set lletres que poden tenir dos sons diferents, segons la funció que representen. Altres cinc lletres tenen una figura diferent quan estan a final de paraula de quan estan al començament o al mitjan d’ella.

Totes les lletres són consonants. A l’alfabet hebreu no hi ha vocals. Aquestes foren afegides fa devers 1700 anys a les escoles rabíniques de Tibèries, en forma de puntets o guionets col·locats damunt, dins o davall les consonants. La primera lletra (àlef) no té cap so. La lletra ‘àin té un so gutural que no té cap transcripció al català i que representaré per un apòstrof ('). Igualment, per tal de diferenciar les lletres amb fució doble, s’afegí un puntet denominat ‘dagguéix’ dins la consonant oclusiva. En el text sagrat de la Torà no s’apunten els punts i guions.

Aquí teniu la taula de les consonants (amb les que tenen doble so), amb el nom i el so de cada lletra.

Les vocals són vuit, dividides, com en llatí, en llargues, curtes i lleugeres. La ‘xwà’ no representa cap vocal, i es col·loca davall la consonant que no té cap so vocàlic. Les vocals les he representat amb relació a la lletra tau, però seran iguals amb qualsevol altre consonant.