QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

Es coneix amb aquest nom l’antic territori de les Terres de l’Ebre, els Baix i Alt Maestrat, els Ports i el Matarranya. Ilercavons són els primers pobladors ibers d’aquesta gran área geogràfica que posteriorment va esdevenir Taifa i Bisbat, fins a arribar a altres formules actuals (populars o assumides per l’Administració) com Taula del Sénia, Terres de l’Ebre o Cruïlla dels Països Catalans. El nou treball de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries fa un viatge retrospectiu des de l’actual Terra de l’Ebre al seu capítol 00 (Ilercavònia) a la recerca d’un retrobament entre els orígens i el segle XXI: històries antigues, cançonetes que el poble ha convertit en himnes, poesia d’avui i una visió de la gent i el paisatge d’un territori bàsic per entendre la realitat de tota una gran àrea geogràfica que respira les tradicions i la cultura popular de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el Baix Aragó. En un mapa iber, a les Terres de l’Ebre hi hauria Ilercavons, a Lleida Ilergets, a Tarragona cossetans, a Barcelona laietans, a Vic ausetans... El projecte inclou una extensió del relat a nivell del territori català a través de cançons. L’espectacle tindrà un format que permetrà la posada en escena en teatres, auditoris i espais alternatius (interiors o a l’aire lliure) que s’adaptin a les seues condicions tècniques. Ilercavònia està basat en cançons, algunes populars i altres de creació pròpia. En qualsevol cas, cançons amb olor de terra i que et transporten a les essències d’una terra per coneixer els seus orígens i entendre la seua identitat.