Arturo Gaya presenta el seu primer disc i treball en solitari. Un concert on la veu i la paraula se situen en un pla primeríssim, acompanyat de músics dirigits pel guitarrista Sergi Trenzano. El cant i la paraula sense distància. Cançons de carrer, nascudes al barri de ningú. Amb temes de composició pròpia i musicant versos de Gerard Vergès, Enric Casasses, Zoraida Burgos, Jaume Rocamora, Carles Renau i Jon Gras. Gaya es reinventa com a cantautor, després de 44 anys als escenaris, 2500 concerts i 22 treballs discogràfics. És també Premi Nacional de Cultura 2015, per la trajectòria del seu grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El carrer Bonaire no te nom de cavaller, ni de sant, ni de vencedor. Inspira una cançó costumista, plena de records d’infantesa: un temps de jugar al carrer i d’escales de veïns amb les portes obertes. En paraules de l’autor: “No és la nostàlgia d’un temps sinó també la il·lusió per una altra manera de viure”.