ETS TAN POBRE QUE NOMÉS TENS DINERS.
Un treball de cançó i poesia que reivindica la memòria del poeta Abu Bakr Al-Turtuxí, contribuïnt en els valors humans, de la pau, la diversitat i la concòrdia entre civilitzacions.
DE PART DELS BONS. RECORDANT L’OVIDI MONTLLOR.
Una recreació brillant on les cançonetes de l’Ovidi reviuen com si fossin noves en el 30è aniversari de la seua mort, aparcant les seues vacances i tornant-nos a emprenyar.
Arturo Gaya canta a Abu Bakr al-Turtuxí a 'Ets tan pobre que només tens diners'. Al segle XI una persona escampava la importància d'expressar l'agraïment, la repugnància de la guerra, o la pobresa de qui només acumula béns mundans. Entre versos amorosos i reflexions sufistes, també va gosar escriure un tractat de consells als governants amb proclames tan directes com la de 'no vulguis prohibir allò que tu fas'. Es deia Abu Bakr al-Turtuxí i és la personalitat intel·lectual musulmana més rellevant nascuda a Catalunya. Les seues reflexions el fan un referent en la filosofia i la poesia andalusina. Reivindicar aquesta figura és una proposta plena de vigència que contribueix en els valors de la pau, la diversitat i la concòrdia entre civilitzacions.
Abū Bakr Muhammad at-Turtūxī (el Tortosí) va ser un estudiós andalusí del dret malikita, la sunna i l'aritmètica. Estudià a Saraqusta, Bagdad, Bàssora, Damasc, Jerusalem i Egipte. Es quedà al Pròxim Orient per exercir de professor i va deixar empremta. Va escriure una trentena d'obres sobre l'Alcorà, el dret i la moral. D'aquestes, en destaca el tractat de política titulat la Llanterna dels prínceps, considerat un text modèlic dirigit als governants.
Les cançons d’aquest treball, composades per Arturo Gaya estan inspirades en textos d'Abu Bakr, adaptats a la mètrica catalana a cura de Miquel Àngel Llorenç.
“El gran encert de posar la paraula en un primeríssim pla. Arturo Gaya té una dicció clarísima. En boca seva, els versos ovidians van fluint com una conversa puntuada amb una guitarra i un contrabaix. Sortim amb la sensació que Ovidi Montllor ha aparcat les seves vacances per tornar-nos a emprenyar amb les seves cançonasses.” Jordi Martí. Enderrock.
“Les cançons de l´Ovidi Montllor reviuen com si fossin noves. Una recreació brillant en la veu de l'Arturo Gaya.” Josep Comellas. Regió 7.
“Arturo Gaya recupera bona part del repertori de l’Ovidi Montllor i el posa en escena de manera insuperable sense caure en la imitació ni la impostura. Mostra l’essència musical i poètica, que no és poc, del cantant desaparegut i afegeix entre cançó i cançó tot un seguit de comentaris que ajuden a situar, pels qui no el coneixien, el que va significar aquell home de posat murri. No hi ha millor monument a la memòria d’algú que mantenir en vida la seva obra, ni estàtues ni batejar instituts amb el seu nom.” Ramon Solé. El Raval.
QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries viatgen al capítol 0.Ilercavònia és l’antic territori de l’Ebre català, els Maestrats, els Ports i el Matarranya. Ilercavons són els primers pobladors ibers d’aquesta área geográfica, posteriorment Taifa, Bisbat, Taula del Sénia, Terres de l’Ebre o Cruïlla.
Ilercavònia són històries antigues, cançons fetes himnes, poesia i una visió de la gent i el paisatge d’un territori bàsic per entendre un gran espai que transpira la cultura popular dels territoris de parla catalana. Cançons amb olor de terra per coneixer orígens i entendre identitats. Un missatge que el poble ilercavó vol compartir amb ilergets, cossetans, laietans, ausetans…
La Simpàtica Produccions naix el 2015 i es dedica a produccions culturals i comunicació. Actualment s'encarrega del management de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, de les produccions del músic tortosí Arturo Gaya i de la direcció artística del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre. La seua directora, Maria Elena Maureso, té una llarga trajectòria en gestió cultural des del 1992, participant ja en els inicis dels 'Quicos' i en el Festival de Teatre de Tortosa, primer des de la Cooperativa La Finestra i després des de Túbal Sccl. Ha treballat en el FestCat, el Jotacampus i presideix el Centre d'Interpretació de la Jota de les Terres de l'Ebre (Cijte).
