Diccionari

Nota prèvia.- Des de la humildat que ens caracteriza a tots els ribagorzans, con esta pàgina no quiero pas pecar de grandiloquente ni de voler donar al mio pueblo un valor per encima dels atros, només quiero que no se perda per mai més todas estas palabras que encara forman part de l'enragonar de tots els que som fillos de Lascuarre. Per més lluny que estiguam del pueblo, esta serà la llengua con la que pensarem i a partir d'ella traducirem els nostres pensaments a las atras lleguas  con las que mus ha tocat viure i conviure. Per ixo, esta part é per yo, la més importante de tota la pàgina dedicada al nostre pueblo, pel que voldria fer un homenage a la llengua dels nostres antepassats i que esperem no desapareixca con natres o si no mus esforzem inclús antes que natres mateixos si no la empleam.

É per ixo, visitants de la mia pàgina sobre Lascuarre que tus demano comprensió capa un valor molt importante que està a punto de dixar d'existir si no fem natres mismos alguna cosa: una llengua que no s'escriu, a cada palabra que se dixa d'usar, a cada palabra olvidada, se produix una pèrdida irrecuperable. A poco que valorets als vostres antepassats, als que tus van donar la vida, als que van passar per la nostra terra antes que natres, si tins alguna palabra nova que quieras añadir a las que ye posat yo, escriu-me lo antes possible a: bsin51@gmail.com y serà incorporada immediatament.

Llarga vida a la nostra vila, als suyos habitants, als suyos fillos i fillas i, com no, a la suya llengua!!!

Esta part es troba integrament escrita en la llengua de la mia vila, i els temas que s'hi poden trobar són éstes:

Estigo fent una base de datos o replegada de palabras. De moment, aquí en poso una mostra principal que només abarca las palabras que són diferentes del català i del castellano. Quan tinga moltas cosas ya gue posaré a la vista de tots. Ademés, si volets participar, tus gu'adradeceria molto, una bona espenta siempre va bé.

(suggerèncias las podets enviar a bsin51@gmail.com Moltas gracias)

ESTIGO BASTANT TRISTE, PUES LAS APORTACIONS DELS FILLOS I FILLAS DE LA VILA

SÓN TANT ESCASAS QUE MOLTAS VEGADAS ME DÓNA LA SENSACIÓ

DE QUE EL QUE ESTIGO FENT NO LES INTERESA GUAIRE, ANIMATUS, VA!!!

Si que tingo aportacions de moltas personas de fora o fillas del lloc que viguen fora que se mostran interessats 

en ayudar-me per com puedo escriure la nostra llengua, 

significativo, no?

(Vai empezar este proyecto en ixa data: 25/9/2003)

Algunas apreciacions gramaticals:

• 1. La forma d'escriure la mia llengua més o menos me l'he tenit que inventar, prenent com a modelo las dos lleguas con las que mus toca conviure: el català i el castellano. El mio escrit, denota, per tanto una forta inseguridat que tus demano me perdonets: la intenció és bona, els resultats, no ho sé pas... vatres güe direts!!!

  2. Els verbos tinen una conjugació particular: las primeras personas són diferentes del català i el resto són més catalanas que atra cosa. Mirets estes ejemplos:

Com conclusions de tot ixo podem dir:

• 1. La primera persona del singular normalment conserva una o final que el català l'ha perdet.

  2. La segunda del plurat acaba en ts, quan en català és en eu, o éis en castellano.

  3. Ñay algunas atras variants que denotan un català no reglat, lògico a l'estar fora de la catalunya normalizada actual.

  4. Alguns Pretèritos Imperfectos conservan la ba final: voleba, diba

Moltas vegadas podem veri que l'estructura es plenament catalana i las palabras són castellanas, fruto de l'evolució d'un català arcaico i fortament aculturat per la forta presió del castellà imposat en els passats ans del franquismo sobretot i tamé ajudat per la progressiva perdida de l'aislament preterit de la nostra terra de montaña. Mirets estes ejemplos:

La mia casa: S'ha perdet el meua català pero no se diu  tampoc el mi castellano.

El mio güerto: Lo mateix passa con mio.

Y'aniré: És el Hi aniré català, una mica encubert per l'evolució de la llengua no normalizada.

En tingo moltas d'amellas enguan: Se conserva el en català

Per una atra part podem dir que ñay unas palabras típicas ribagorzanas, d'atras castellanas i d'atras catalanas. Tamé ñay algunas de componente bascó o prerromano, de l'aranés, i de procedència difícil de precisar: (veri significat a la part del diccionari d'a sobre)