Diccionari

Nota prèvia.- Des de la humildat que ens caracteriza a tots els ribagorzans, con esta pàgina no quiero pas pecar de grandiloquente ni de voler donar al mio pueblo un valor per encima dels atros, només quiero que no se perda per mai més todas estas palabras que encara forman part de l'enragonar de tots els que som fillos de Lascuarre. Per més llum que estiguam del pueblo, esta serà la llengua con la que pensarem i a partir d'ella traducirem els nostres pensaments a las atras lleguas "cultas" con las que mus ha tocat viure i conviure. Per ixo, esta part és per yo, la més importante de tota la pàgina dedicada al mio pueblo, per que vol fer un homenage a la llengua dels nostres antepassats i que esperem no desapareixa con natres o si no mus esforzem inclús antes que natres mateixos si no la empleem.

És per ixo, visitants de la mia pàgina sobre Lascuarre que us demano comprensió capa un valor molt importante que està a punt de dixar d'existir si no fem natres mismos alguna cosa: una llengua que no s'escriu, a cada palabra que se dixa d'usar, a cada palabra olvidada, se produix una pèrdida irrecuperable. A poco que valorets als vostres antepassats, als que tus van donar la vida, als que van passar per la nostra terra antes que natres, si tins alguna palabra nova que quieras añadir a las que yo ye posat, escriu-me lo antes possible a: bsin51@xtec.cat y serà incorporada immediatament.

Llarga vida a la nostra vila, als suyos habitants, als suyos fillos i fillas i, com no, a la suya llengua!!!

Esta part es troba integrament escrita en la llengua de la mia vila, i els temas que s'hi poden trobar són éstes:

Estigo fent una base de datos con el programa Access. De moment, aquí en poso una mostra principal que només abarca las palabras que són diferentes del català i del castellano. Quan tinga moltas cosas ya gue posaré a la vista de tots. Ademés, si volets participar, tus gu'adradeceria molto, una bona espenta siempre va bé.

(suggerèncias las podets enviar a bsin51@xtec.cat Moltas gracias)

ESTIGO BASTANT TRISTE, PUES LAS APORTACIONS DELS FILLOS I FILLAS DE LA VILA
SÓN TANT ESCASAS QUE MOLTAS VEGADAS ME DÓNA LA SENSACIÓ
DE QUE EL QUE ESTIGO FENT NO LES INTERESA GUAIRE, ANIMATUS, VA!!!
Si que tingo aportacions de molts catalans interessats 
en ajudar-me per com puedo escriure la nostra llengua, 
significativo, no?

(En porto 350 amb data: 25/9/2003)

  A Lascuarre Català Castellano
A ababol
abadeixo
abellerol
abelleta
abeurador
abre
achocar-se
achuntar-se
admitre
adobar
afalagar
agarrar
agro
aguacil
agulla
ahir
aigua
aiguamoll
alacets
aladro
albarcas
alcol
alfalz
alguril
almada
almorzar
almut - Quartal - Fanega
alzar
amagase, amagatall
amella
amo
amontonar
amortar (el foc)
ampllo, amplla
an
anar
aparellar, emparellar
apendre
aram
aranyó
ardal
ardit
arguila
armudella
arna
arrimase
arroba
asclla
atro, atra
avergoñise
avindrese
avui
Rosella
Bacallà
Abellerol (ocell)
Abella
Abeurador
arbre
Ajupir-se
Ajuntar-se
Admetre
Fer una conserva
Afalagar
Agafar
Agre
Algutzir
Agulla
Ahir
Aigua, aiga
Aiguamoll
Ciments o fonaments d'una casa
Arada
Abarques
Alcohol
Alfalç
Lloc per guardar patates, cereals...
Coixinet del llit
Esmorzar
Mida de capacitat
Desar, guardar una cosa
Amagar-se, amagatall
Amellta
Amo
Amuntegar
Apagar
Ample, ampla
Any
Anar
Aparellar
Aprendre
Filferro
Arbust amb punxes i boles liles
Fogata
Ardit
Argila
Tipus d'arbre (om?)
Rusc de les abelles
arrambar-se
Mida de pes
Esquerda
Altre
Avergonyir-se
Avenir-se
Avui
Amapola
Bacalao
Abejaruco (pájaro)
Abeja
Abrevadero
árbol
Agacharse
Juntarse
Admitir
Hacer una conserva
Halagar, acariciar
Coger
Agrio
Alguacil
Aguja
Ayer
Agua
Zona pantanosa
Cimientos de una casa
Arado
Albarcas
Alcohol
Alfalfa
Sitio para guardar papatas, grano...
Almohada
Almorzar
Medida de capacidad
Guardar algo
Esconderse, escondrijo
Almendra
Jefe, dueño
Apilar, hacer montón
Apagar
Ancho, ancha
Año
Ir
Emparejar
Aprender
Alambre
Arandano
Hoguera
Valiente
Arguila
Tipo de árbol (olmo?)
Colmena de abejas
Arrimarse
Medida de pes
Grieta
Otro, otra
Avergonzarse
Entenderse
Hoy
B

badall, badallar
baf
bafarada
baix, baixo, baixa, baixar
balansí/balanzí
balcó
balda
baldear
ball, ballar
barana
baraixa
barandau
barrot
barza de moras
bastó, ganxa
batall
batre

beguda
bell (no tindràs bell cocho?)
benvenit
besc
betum
beure (a gallet)
bincell
billet
blanda
bllanco
bllat
bocha [botxa] botxetas
Boira
boix
boig/boch
bolomagas
bolsó, pocha
bombolla
bomboló
bombolonear
borradura
borranyas
botó
bou
borgil (de palla)
bramar
braz (braç)
brenar
brivar
brochang [brotxang] rampall
brot
bruixa
brusa
bufetada
burllase-ne
burchar
buscallada
bullofa

Badall, badallar
Baf
bafarada
baix, baix, baixa, baixar
Balancí
Balcó
balda
Criticar a un, tocar les campanes
Ball, ballar
Barana
Baralla de cartes
Brana del remolc d'un tractor
Barrot
Esbarzers
Bastó
batall d'una campana
Batre

Beguda
algun, cap (no tindràs algun gos?)
Benvingut
Pegament
Betum
Beure (a galet)
Per lligar fet de palla o espart
Billet
Flama
Blanc
Blat
Petita planta per escombres
Núvol i boira
boix (planta dura de muntanya)
Boig
herba que punxa molt
Butxaca
Bombolla
Burinot
Donar voltes a una cosa
Tenir molts granets al cos
Borranyes
Botó
bou
Molta palla junta
Plorar
Braç
Berenar
Tallar les branques
Branca seca que punxa
Brot
Bruixa
Brusa
Bufetada
Burlar-se'n
Burxar
Cop fort
Butllofa

Bostezo, bostezar
Vaho
Olor fuerte
Bajo, bajo, baja, bajar
Mecedora
Balcón
Aldaba, cierre de una puerta
Criticar a uno, tocar las campanas
Baile, bailar
Barandilla
Baraja de cartas, naipes
Baranda de remolque de tractor
Barrote
Zarzas
Cayado
Badajo de una campana
Batir
Bien
Bebida
Alguno, (no tendrás algún perro?)
Bienvenido
Pegamento
Betún
Beber (en alto, en porrón...)
Sirve para atar hecho de paja o esparto
Billete
Llama
Blanco
Trigo
Pequeña planta para hacer escobas
Nube y niebla
Boj, planta dura de montaña
Loco
hierba que pincha mucho
Bolsillo
Pompa de jabón, burbuja
Moscardón
Dar vueltas a una cosa
Muchos granos en la piel del cuerpo
Borrajas
Botón
buey
Mucha paja junta
Llorar
Brazo
Merendar
Cortar ramas
Rama seca que pincha
Brotar
Bruja
Blusa
Bofetada
Burlarse
Hurgar
Trompazo, golpe
Ampolla

C

cacagüet
cadell
caixa
calcetí, mitjó
call
camallear
camió
campeó
cana
canalera
candeleta
cànim
cantó = costat
cantre = 10 ó 12 litres
canuda
canyapitas
cap
cap
capar
caragol
carbaça/carbaza
carbó
cardar
carnistoltas
carragó (civada)
carret (de fotos)
carrucha [carrutxa]
cart
Casa la vila
casca
cascabell
cascot (chesenco) [txesenco]
caseta de defora
caure
cavall
cementeri
cendra
cenoll
cep
cerclle
cerralla
charrar [txarrar]
chaure [txaure]
chel [txel]
chermano [txermano]
ches [txes]
chitar-se [txitar-se]
choca [txoca]
chornal [txornal]
chou [txou]
chumerera [txumenera]
chungs [txungs]
chuventut [txuventut]
cimbrear
ciment
ciments (alacets)
cinglla
cireza, cirecera
cllaraboia 
cllarió
cllaro, cllara
cllavilla
coca
cocho [cotxo]
coda
coda de cavall
coixera 
com 
compareixer
compondre 
comprendre 
comprometre
conéixer, coneixement
confit 
confundre
conmoure
conill 
content 
contradir 
contrapèl (a contrapèl)
contratemps
contravindre
convent (de monxas, fraris)
conviure 
coqueta
coll 
colla 
cordé, corder
cordó (de la llum, umbilical...)
cornut 
correa 
correu 
correspondre 
corrudellas
cosigollas
cospins 
costella 
cova 
craba
crabero
Creixer 
creu (avui en desús, pero está Santa Creu...)
creure 
criat, criada
criba 
crisma (fora de la crisma...)
crosta (del pa, d'una ferida)
crostó 
cruixir 
cuba
cubert 
cubert (per no muixar-se)
cubertó 
cubrellit
cuc de terra ó llembric
cuit
cuixinet, cuixí
culivetas 
cumpllidos 
cumpllir
cunyat, cunyada (cuñat, cuñada)
cup 
curiós 
curnyera, curñera
curt, curta
cusí

Cacauet
Cadell (animal jove, flor de l'olivera)
Caixa, capsa
Mitjó
Call o tros oblidat al llaurar
Caminar
Camió
Campió
canya
Canal de teulada
Tombarella
Cànem
cantó, costat
Recipient de fang per portar aigua
Aixeta
Herba de forma semblant a canyes
Cap, part del cos
Cap, ni un
Castrar
Cargol, caragol
Carbassa
Carbó
Cardar
Algú poc reflexiu, carnestoltas
Graminia semblant a la civada
Carret de fotos
Politja
Planta amb punxes
Casa de la Vila, Ajuntament
Càscara
Cascabell
Cascot de guix
Caseta petita de zona rústica
caure, cabre
Cavall
cementari
Cendra
Herba aromàtica
Cepa de vinya
Cercle
Pany
Parlar
Jeure
Gel, glaç
Germà
Guix
Anar a dormir
Soca
treballar per compte d'altri
jou
Xemeneia
Joncs
Juventut
Oscil.lar i vibrar una cosa penjada
Ciment portland
Fonaments
Peça de cuir per aguantar l'albarda
Cirera, cirerer
Claraboia
guix
Clar, clara
Passador gros per fixar una remolc
Coca, pastís
Gos
Cua
Herba en forma de petit pi
Coixera
Com
Compareixer
Compondre
Comprendre
Comprometre
Conéixer, coneixement
Confit (dolç rodó i petit)
Confondre
Conmoure
Conill
Content
Contradir
Contrapèl
Contratemps
Contravenir
Convent (de monges, frares)
Conviure
Menjar fet del porc
Coll
Colla, grup de persones
Xai, corder
Cordill
Banyut
cinturó
Correu
Correspondre
Herba que treu molts filets petits
Pesigolles
Llavors que s'agafen a la roba
Costella
Cova
Cabra
Mussol petit
Crèixer
Creu
Creure
Criat, criada
Una mena de colador per sorra
Cap, enteniment propi dels humans
Costra (del pa o d'una ferida)
Crostó de pa
Cruixir
Bidó de fusta o barrica per vi
Cubert (de la taula)
Porxo que hi ha als carrers
Lloc cobert, sense parets, garatge
Cobrellit
Cuc
Cuit
Coixinet, coixí
Herba pels conills
Compliments
Complir
Cunyat, cunyada
Recipient d'obra per vi o oli
Net, pulcre i també tenir curiositat
Arbust per fer escombres
Curt, curta
Cossir
Cacahuete
Cachorro (animal joven, flor del olivo)
Caja
Calcetín
Trozo que se olvida al labrar sin tocar
Caminar
Camión
Campeón
caña
Canal de tejado
Volterera
Cáñamo
lado
Cántaro
Grifo
Hierba similar a una caña pequeña
Cabeza
Ninguno
Castrar
Caracol
Calabaza
Carbón
Follar, fornicar
Persona poco reflexiva
Graminea semejante a la avena
Carrete de fotos
Polea
Cardo (planta con pinchos)
Ayuntamiento
Cáscara
Cascabel
Cascote de yeso
Casita pequeñade zona rústica
Caber, caer
Caballo
Cementerio
Ceniza
Hierba aromática
Cepa de la viña
Círculo
Cerradura
Hablar
Estirarse, dormir
Hielo
Hermano
Yeso
Acostarse
Parte inferior de un tronco
trabajar por cuenta ajena
Yugo
Chimenea
Juncos
Juventud
Oscilar y vibrar una cosa colgada
Cemento de construcción
Cimientos
Pieza de cuero para aguantar la albarda
Cereza, cerezo
Claraboya
tiza
Claro, clara
Pasador grande para sujetar un remolque
Pastel
Perro
Cola
Hierba en forma de pequeño pino
Cojera
Como
Comparecer
Componer
Comprender
Comprometer
Conocer, conocimiento (uso de razón)
Confite (dulce redondo y pequeño)
Confundir
Conmover
Conejo
Contento
Contradecir
Contrapelo
Contratiempo
Contravenir
Convento (de monjar, frailes)
Convivir
Producto hecho de carne de cerdo
Cuello
Grupo de personas
Cordero
Cordel
Cornudo
cinturón
Correo
Correnponder
Hierba que saca muchos hilos pequeños
Cosquillas
Semillas que se adhieren a la ropa
Costilla
Cueva
Cabra
Búo pequeño
Crecer
Cruz
Creer
Criado, criada
Especie de colador para arena
Cabeza, entendiento propio de humanos
Costra del pan o de una herida
Trozo de la punta del pan
Crujir
Barril de madera para vino
Cubierto
Porche o pórtico para no mojarse.
Espacio con techo y sin paredes, garaje
Colcha
Lombriz
Cocido
Cojín
Hierba que comen los conejos
Cumplidos, miramiento
Cumplir
Cuñado, cuñada
Recipiente de obra para vino o aceite
Limpio, también curioso
Arbusto con el que se hacían escobas
Corto, corta
Coser
D dalla
dat (Me ho ha dat Chuan)/donat
dent (el dent)
descusit
desfilortxat/desfilarchat
despullar-se
detindre
dichós
dintro
disnar
dit
domenge
Dalla
Donat (M'ho ha donat en Joan)
Dent (la dent)
Estrip a la roba
Roba desfilada, amb fills penjant
Desputllar-se
Detenir, aturar
A sota, de sota
Dins
Dinar
Dit
Diumenge
Guadaña
Dado (Me lo ha dado Juan)
Diente
Descosido en la ropa
Ropa con hilos colgando
Desnudarse
Detener, parar
Debajo
Dentro
Comer
Dedo
Domingo
E edredó
encarnar (de bona encarnadura)
ensalada
ensobinar-se un somè
enragonar/charrar
enta
erp (guixons)
esbategar
escarpia
escallar
escatabols
eschelagras [estxelagras]
escllafar
escriure
esllucar oliveras
espanto, espantar
esparteñas
esparavet
espenta
espona
esquena
esquirola
estarnat
estremoncillo
Cubrellit
Cicatritzar una ferida
Enciam
Un ase que no es pot aixecar
Parlar
Cap a
Graminia de gra gros
Sacudir per alliberar-se
Escapa
treure la closca de les ametlles
Herba amb forma d'escarola
Planta amb punxes seques
Llençar algo i que es trenqui (ou)
Escriure
Tallar els llucs d'olivera
Esglai, espantar
Espardenyes
Esparver
Empenta
Marge d'un camp amb desnivell
Espatlla
Escarola
una fruita o tomàquet obert en talls
Planta aromàtica: farigola?
Edredón, colcha de cama
Cicatrizar una herida
Lechuga
Un burro que no se puede levantar
Hablar
Hacia
Graminea de semilla grande
Moverse con intención de liberarse
Herramienta para picar con un martillo
Quitar la cáscara a las almendras u otros frutos
Hieba semajante a una escarola
Aliaga
Tirar una cosa y que se rompa (huevo)
Escribir
Cortar los brotes del tronco del olivo
Susto, asustar
Alpargatas
Ave rapaz más pequeña que un águila.
Empujón
Margen con desnivel de un campo
Espalda
Escarola
tomate abierto en varios cortes
tomillo
F faldetas
1 fanega = 2 quartals = 6 almuts
faixo
faixa
fango
farrada
farroll
farrolla
ferri
festa
fillo, filla
filo
fira, fireta
fort
fort, forta
fosqueta
freix, freixos
fret
frontera (d'una casa)
fulero
furco
fuire
furó
furtar, Furtaperas
Faldilles
Mesures de capacitat
feix
Feixa
Fang
Cubell
Pany de porta en forma de pal llarg
Estri per treure la cendra del foc
Ferro
Festa
Fill, filla
Fil
Fira, fireta
Forn de pa
Fort, forta
Calabós o presó
Tipus d'abre
Fred
Façana
Dolent
Pam fet amb el dit polze i l'index
Fugir
Furó
Robar
Faldas
Medidas de capacidad
Haz
Finca
Barro
Cubo
Especie de cierre de puerta largo
Palita metálica para sacar ceniza del fuego
Hierro
Fiesta
Hijo, hija
Hilo
Feria, ferieta
Horno de pan
Fuerte
Calabozo o prisión
Tipo de árbol
Frío
Fachada de una casa
Malo
Palmo hecho con los dedos índice i pulgar
Escaparse
Hurón
Robar
G galapatons
gall
ganxa
garbaixó
garrabera
gat
guixas
guixons
garra, perna
garrabons
garza [garça]
gorga
grame (sarraixon)
grípia
groga
gualla
güevo
güellas o ovellas
caminar arrossegant-se
Pollastre, gall
Bastó
Pedregada (glaç que cau del cel)
Planta amb fruits vermells i punxes
Gat
Llegum semblant a les fabes
Llegun semblant al cigró
Cama
Fruit més petit que una pruna
Garça
Aigua al riu que s'acumula, remans
Herba dolenta
Menjadora dels xais
planta groga amb forma xiprès petit
Guatlla
Ou
Ovelles
Andar arrastrándose
Capón, gallo
Cayado
Granizo
Planta con frutos rojos y pinchos
Gato
Legumbre similar a las habas
Legumbre similar al garbanzo
Pierna
Fruto más pequeño que una ciruela
Urraca
Agua al río remansada
Tipo de hierba mala
Comedera de corderos
Planta amarilla con forma de ciprés pequeño
Codorniz
Huevo
Ovejas
H hem
La mayoria de h- inicial fa f-
hem (verb haver) hemos (verbo haber)
I ixada
ixadeta
ixafegar
ixarrancar-se
ixartell
ixerit
ixervellit
ixe (ixe d'astí)
ixena
ixir-se-ne
ixí,  ixida
ixo
ixoflle
ixolomar
ixordigas
Aixada
Aixada petita
Respirar de forma forçada pel cansament...
Obrir les cames
Aixada petita
Eixerit
Congelat
Aquest (aquell d'allà)
Estella, punxa
Aconseguir una cosa
Sortir, Sortida
Això
Pluja forta amb vent
Ensumar
Planta irritant i orticària
Azada
Azada pequeña
Respiración entrecortada por cansancio...
Separar las piernas
Azada pequeña
Espabilado
Congelado
Ese (ese de ahí)
astilla
Conseguir una cosa
Salir, Salida
Eso
Lluvia fuerte con viento
Oler
Hortigas
J jarsé jersei jersey
K      
L leer
llana
llanternada
lladre
llapiç (llapiz)
llastons
llató
llaurador
llebre
llembric
llenat
llengua
llenguaniza
llevantar-se
llibre
llimpiar, llimpio
llironero, lliró
llop
lloco
llum, lluminària
llum
lluna
llunes
llucièrnaga
Llegir
Llana
Cop fort
Lladre
Llapis
gramínia salvatge molt abundant
Garrí
Llaurador, pagès
Llebre
Cuc
Teulada
Llengua
Llonganissa
Aixecar-se
Llibre, lliure
Netejar, net
Arbre fa unes boletes comestibles, lledoner
llop
Boig
Llum, lluminària
lluny
Lluna
Dilluns
Cuqueta de llum
Leer
Lana
Golpe fuerte
Ladrón
Lápiz
Gramínea salvaje muy abundante
Cochino, lechón
Agricultor
Liebre
Lombriz
Tejado
Lengua
Longaniza
Levantarse
Libro, libre
Limpiar, límpio
Arbol que hace bolitas comestibles
lobo
Loco
Luz, mucha luz
lejos
Luna
Lunes
Cuca de luz
M
manzanera
meligo, melic
meliguera
muixó
marraixa
marró
melleroca
menescal
mintxar, mintxadora
mitxó (calcetí)
mocho [motxo]
moll
molla
molla (no n'nya-hi molla d'ixo)
mondongo
mostillo
muçol
muixat, muixadura
muriciego
mustrela

Pomera
Melic
Planta que alguns fumaven...
Ocell petit
Recipient de fang per aigua
Marró
Un tipus d'herba dolenta
Veterinari
Menjar, menjadora
Mitjó
Trist i deprimit
L'interior d'un fruit sec
Molla del pa,
Res (no n'hi ha res d'això)
Elaboració post matança del porc
Menjar líquid dolç de most o mel
Mussol
Mullat, humitat
Rat penat
Mostela
Mano
Manzano
Ombligo
Planta que algunos fumaban...
Pájaro
Recipiente de barro para agua
Marrón
Tipo de hierba mala
Veterinario
Comer, comedera
Calcetín
Triste y deprimido
Interior de un fruto seco
Miga del pan
Nada (no hay nada de esto)
Matanza del cerdo: elaboración post.
Comida líquida y dulce de mosto o miel
Búho
Mojado, humedad
Murciélago
Comadreja
N nas
nietro
neu
Nas
Mida pel vi
Neu
Nariz
Medida para el vino
Nieve
Ñ nya-hi [ñay] N'hi ha Hay
O olivera
oncina
1 onza = 16 duros
orchegar
Olivera
Alzina
Mesura monetària
Vomitar un animal
Olivo
Encina
Medida monetaria
Vomitar un animal
P palla
palmà, palmaret, repisa
pampes de vinya
panistra
paper, papelera
papo
pastera
pastillo de carbaza
peixo
pentxar, pentxador (penchar)
pèl
pel
perchi
perdiu
perna
picaport
picot
pila, pileta
pilota
pimentó
pinxe
pinxo [pintxe]
pisador
pita-roi
pitxella/pichella
pllanta
pllat
pllano
plleno
plleta
Plletar
plloure
pllorar
polla, poll
pont
popa, despopar
pozal
pruna verda, negra
puente (el pont é una atra cosa)
pulzas
puñada
put-put
puyar
Palla
Estanteria feta d'obra
Branques de vinya
Cove de canya o vimets
Paper, paperera
Pap
Recipient de fusta gran i rectangular
Postre fet amb carbassa, canella...
Peix
Penjar, penjador
pèl
pel
Falsa (sota teulada)
Perdiu
Cama de persona o de pollastre, xai
Picaport
Pica-pins
Recipient de pedra tallada d'1 peça
Pilota
Pebrot
Empleat molt jove, fa encàrrecs...
Maco, elegant
Espai o recipient per trepitjar el raïm
Pit roig (Tipus d'ocell)
Recipient de fang pel vi
Planta
Plat
Pla
Ple
Lloc on es tanquen els bens
Figurat, dormir
Ploure
Plorar
Gallineta jove, pollastre jove
Pont
Pit, deslletar
Recipent gran per posar-hi oli
Pruna verda, negra
Fusta que suporta d'altes en sostre (no és el pont)
Puces
Cop de puny
Ocell Put-put
Pujar
Paja
Estanteria hecha de obra
Sarmientos de la viña
Tipo de cesta grande de caña...
Papel, papelera
Buche
Recipiente madera grande y rectangular
Postre hecho con calabaza, canela...
Pez
Colgar, colgador
Pelo
por el
Falsa (bajo tejado)
Perdiz
Pierna de persona, pollo, cordero...
Picaporte
Pájaro carpintero
Recipiente de piedra cortada de 1 pieza
Pelota
Pimiento
Empleado muy joven, hace recados...
Bonito, elegante
Espacio o recipiente para pisar uvas
Tipo de pájaro del pecho rojo
Recipient de barro para el vino
Planta
Plato
Plano
Lleno
Lugar donde se cierran las ovejas
Figurado, dormir
Llover
Llorar
Gallina joven, pollo joven
Puente
Seno, destetar
Recipiente para poner aceite
Ciruela verde, negra
Madero principal del techo (diferente del puente)
Pulgas
Puñetazo
Abubilla
Subir
Q queixigo, tipus de roure
quadrat
quan
qüestió
qui
quibarra
quota
Roure
Quadrat
Quan
Qüestió
Qui
Garrapata
Quota
Roble
Cuadrado
Cuando
Cuestión
Quien
Garrapata
Cuota
R rabosa, guineu
racha [ratxa]
rampa
rampall
rastoll
rellàmpago, rellampaguear, llampaguear
renec, renegar
respondre
retroceder o recular
roda
roi/roy
rosada
rossinyol/rosiñol
roure
rubinyat/rubiñat
ruixat
Guineu
Gramínia molt semblant a la civada
Rampa
branca
Rostoll
Llampec
Renec, renegar
Respondre
Retrocedir o recular
Roda
Vermell, roig
Gebre
Rossinyol
Roure
Oxidat, rovellat
Ruixat
Zorra
Avena loca (pesadilla para el cerealista)
Calambre
rama
Rastrojo
Rayo, relámpago
Blasfemia, blasfemar
Responder
Retroceder
Rueda
Rojo
Escarcha
Ruiseñor
Roble
Oxidado
Chubasco
S sabuquero
salldre (palabra importada del vall isábena)
salsiró
sanlluc
sangells
sauvia
segadera
segal, segaltrigo
silló
somè, somera
sopar
Arbre que es poden fer infusions
Eixir o sortir
Arbre semblant a un roure
Singlot
Arbust que creix molt recte i alt
Herba que es fa infusions
Falç
Gramínia cultivada de tall alt
Cantir per aigua
Ase
Sopar
Arbol que se puede hacer infusiones
Salir
Arbol tipo roble
Hipo
Arbusto que crece alto y recto
Hierba que se hace infusiones con ella
Hoz
Graminea cultivada de corte alto
Botijo
Burro
Cenar
T tamé
tarna
tarroc
taula
taupa
tenalla (= 2 cargas d'aigua)
teixó
teula
tina (sulfatar vinya, xafar raïm)
toll
torrodà
trencanous
tringolas
truc
trunfa
També
Tros d'una patata, tomàquet, etc
Terrós
Fusta
Talp
Recipient per líquids
Teixó
Teula
Recipient de fusta gros
Bassal i toll d'un barranc
Pardal
Trencanous
Un que es posa en tot
Truc (de trucar, fer un truc)
Patata
También
Trozo de una hortaliza, fruta, etc.
Torroco
Madera
Topo
Recipiente para líquidos
Tejón
Teja
Recipiente de madera grande
Charco y remanso de un barranco
Gorrión
Rompenueces
Metese en todo
Picar, llamar con un golpe una puerta.
Patata
U ubago
ull
Obac, ombria
ull
Umbria
Ojo
V ventanico
verda
verdura
vestir-se
vimes, vimenera
vindre
Finestró
Verda
Bledes
Vestir-se
Vímets: per fer cistells, lligar l'herba
Venir
Parte de la ventana que no deja pasar luz
Verde
Acelgas
Vestirse
Planta para hacer cestas, atar hierba...
Venir
W      
X ch =tx a Lascuarre...
xarlatà [txarlatà]
xarrameca [txarrameca]
xeperut [txeperut]
xic [txic]
xiflat [txiflat]
xillit [txillit]
xiular [txiular]

Xerraire
Xerrameca
Xeperut
Xic, petit
Xiflat, boig
Crit molt agut
Xiular


Charlatán, que habla mucho
Que se habla mucho y hace ruido
Que tiene una chepa en la espalda
Pequeño
Chiflado, loco
Grito muy agudo
Silbar
Y      
Z zagueras
zarpada
zoquet
Darreres
Grapat
Eina de fusta per tallar amb la falç
Últimas
Puñado
Herramienta para cortar con la hoz

 


Algunas apreciacions gramaticals:


  1. La forma d'escriure la mia llengua més o menos me l'he tenit que inventar, prenent com a modelo las dos lleguas con las que mus toca conviure: el català i el castellano. El mio escrit, denota, per tanto una forta inseguridat que tus demano me perdonets: la intenció és bona, els resultats, no ho sé pas... vatres güe direts!!!

  2. Els verbos tinen una conjugació particular: las primeras personas són diferentes del català i el resto són més catalanas que atra cosa. Mirets estes ejemplos:

YoTuEll o EllaNatresVatresElls o ellas
vingovinsvinvenimvenitsvinen
vaigovasvaanamanatsvan
quierovosvolvolemvoletsvolen
faigofasfafemfetsfan
minchominchasminchaminchamminchatsminchan
vigoviusviuviguimviguitsviguen
naixconaixesnaixnaixemnaixetsnaixen
repllegorepllegasrepllegarepllegamrepllegatsrepllegan
puyopuyaspuyapuyampuyatspuyan
begobeusbéubeguembeguetsbeguen
veigoveusvèuvedemvedetsveuen
vengovensvenvenemvenetsvenen
sigoesésonemsonetsson
dibadibasdibadibamdibatsdiban
volebavolebasvolebavolebamvolebatsvoleban
febafebasfegafebamfebatsfebam

Com conclusions de tot ixo podem dir:

  1. La primera persona del singular normalment conserva una o final que el català l'ha perdet.

  2. La segunda del plurat acaba en ts, quan en català és en eu, o éis en castellano.

  3. Ñay algunas atras variants que denotan un català no reglat, lògico a l'estar fora de la catalunya normalizada actual.

  4. Alguns Pretèritos Imperfectos conservan la ba final: voleba, diba

Moltas vegadas podem veri que l'estructura es plenament catalana i las palabras són castellanas, fruto de l'evolució d'un català arcaico i fortament aculturat per la forta presió del castellà imposat en els passats ans del franquismo sobretot i tamé ajudat per la progressiva perdida de l'aislament preterit de la nostra terra de montaña. Mirets estes ejemplos:

La mia casa: S'ha perdet el meua català pero no se diu  tampoc el mi castellano.

El mio güerto: Lo mateix passa con mio.

Y'aniré: És el Hi aniré català, una mica encubert per l'evolució de la llengua no normalizada.

En tingo moltas d'amellas enguan: Se conserva el en català

Per una atra part podem dir que ñay unas palabras típicas ribagorzanas, d'atras castellanas i d'atras catalanas. Tamé ñay algunas de componente bascó o prerromano, de l'aranés, i de procedència difícil de precisar: (veri significat a la part del diccionari d'a sobre)

Aranés i d'altres àmbits ribagorçansEnta: Me'n vaigo enta el güerto
Ribagorzano:Cocho: El mio cocho no mossega a ningú
Propias de la nostra vila (tot i que tamé las podem trobar a atras parts de la Ribagorça hitòrica.Perchi
Llató
Marraixa
Pitxella
Castellanomoltas i moltas més de les que voldriam.
CatalàCada vegada més desplazat pel castellano, pero tot i ixo, encara se va conservant.
Basc o prerromà:Garrabera, Lascuarre
Fabla, patués:Ye, é (=és català), dito, feito


Comments