Característiques generals del rococó
- No és un art destinat a la monarquia, sinó un art aristòcrata i burgés.
- Rococó és un qualificatiu amb intensió caricaturesca i despectiva derivat del terme Rocaille, que era l’element principal de la decoració del segle XVIII.
- És un estil ric i suggeridor que fruit d’una època, es desenvolupa a França i assoleix una gran acceptació arreu de l’Europa central.
- És l’últim estil artístic comú a tota Europa, ja que a partir del segle XVIII sorgeix la burgesia moderna.
- El Rococó, fa un canvi sociològic molt gran, ja que es torna més humà, ja no serà per representar ni déus ni súper homes.
5.1 Característiques de l’arquitectura del rococó
- No presenta innovacions estructurals.
- L’aportació principal va ser posar l’edifici al servei de la comoditat.
- Utilització de materials falsos
- Edificació més representativa és “l’hôtel”, que és la casa aristocràtica amb jardí.
5.2 Característiques de l’escultura del rococó
- El centre neuràlgic escultòric del rococó, es troba a l’Europa central.
- Materials à mateixos que en el barroc, tot i que s’hi troben noves solucions, com per exemple: l’ús del plom amb aparença de bronze i la fusta marbrada.
- Es creen noves formes escultòriques, com petites figures per pessebre o la porcellana.
5.3 Característiques de la pintura del rococó
- Reflecteix la sofisticada societat de l’antic règim amant de la galanteria de l’erotisme i de la sofisticació.
- Renovació de la paleta cromàtica amb colors clars com el gris, el verd poma, el rosa pàl·lid i el beix.
- Els principals temes són l’amor, la dona, escenes quotidianes, paisatges dels països baixos, paisatges urbans, etc.