03. Llegir el conte "El rei i el savi"
De tot se n’aprèn, en aquesta vida. També, per què no?, jugant. I si no us ho creieu, pareu atenció a aquesta història.
Corria l’any de la picor, quan Iadava, el rei de l’Índia – que com la majoria dels reis no feia brot i s’avorria com una ostra – va fer venir el seu primer ministre.
El rei va dir al primer ministre:
- M’avorreixo. Tot el dia manant i cobrant impostos..., m’avorreixo com una ostra.
I què té de dolent l’avorriment, majestat? –va contestar el primer ministre- És ben sabut que l’avorriment de les ostres produeix perles!
Però el rei Iadava no estava per orgues i va encarregar al ministre que convoqués a tots els savis del seu regne a pensar un joc que el salvés de l’avorriment.
El cas és que, obeint el desig del rei, el ministre va convocar els savis més savis d’aquell país i es van posar a pensar en algun joc que entretingués el monarca.
El primer va ser un savi lletraferit, que li va proposar el joc d’encadenar paraules. “Pipa” –va dir el rei-, “parentesc” –va contestar el savi...
I aquí es va acabar el joc, perquè el rei no va trobar cap paraula que comencés amb “tesc”.
Després va venir un savi europeu que li va parlar d’un joc en què dos equips d’onze jugadors s’enfrontaven per ficar una pilota en una mena de porteria. Però el rei no hi va veure cap futur.
Més endavant va rebre un savi àrab que va voler ensenyar-li a jugar al set i mig, a la brisca i a la botifarra. Però al rei, aquests jocs de cartes, tampoc no li van fer el pes.
Cap dels jocs no l’acabava de satisfer.
Fins que un savi indi anomenat Lahur Sessa va tenir una idea sensacional que potser agradaria al rei.
Es va presentar a palau amb un tauler quadrat dividit en seixanta-quatre caselles blanques i negres, i amb trenta-dues peces dividides en dos equips.
Cada equip tenia una parella de torres, cavalls, alfils, una reina, un rei i vuit peons que representaven els soldats.
El joc consistia a moure hàbilment les peces, un cop cada jugador, fins que un dels equips capturava el rei de l’altre. Era com una petita batalla en miniatura. I el rei Iadava, que li agradava la guerra més que el pa amb tomàquet, ho va trobar senzillament genial
- REI: Mmhh... Com es diu aquesta meravella de joc? –va demanar el rei.
- SAVI: Escacs, majestat.
- REI: Doncs et felicito, Lahur Sessa. Amb els escacs segur que no m’avorriré.
- SAVI: Majestat, no badeu, que us toca moure peça...
Així que en van jugar una altra. I una altra. I es van passar tot el dia jugant a escacs.
En acabar, el rei va dir al savi que li demanés el que volgués:
Què vols? Un dels meus palaus?
Prefereixes el millor cavall del regne?
Fins i tot li va oferir casar-se amb la seva filla, que era una gran aficionada a jugar a dames.
O t’estimes més un diamant gros com un panet i que brilla com la lluna plena?
Però vet aquí que el savi va dir que no volia honors ni riqueses i que es conformava amb un gra de blat a la primera casella del tauler d’escacs, dos a la segona, el doble a la tercera i així fins arribar a l’última.
El rei, que es creia més llest que ningú, va pensar que aquell savi no ho era tant o que potser s’havia begut l’enteniment, així que va acceptar sense pensar-ho dues vegades.
Un, dos, quatre, vuit, setze...
I després, 32, 64, 128, 256...
Quan van arribar a la casella setze van haver de dipositar 4.096 grans i el sac de blat es va acabar.
Centenars d’homes s’afanyaven a portar sacs i més sacs de blat.
A la casella 24, van arribar al milió de grans i la cosa continuava. I el rei Iadava, que no era babau del tot, va començar a sospitar que potser no havia fet un negoci tan bo com es pensava.
Molt abans d’arribar a l’última casella, ja no quedava blat al seu regne i en van haver de fer portar de fora.
El que no comptava el rei Iadava és que, en arribar al final, hauria de pagar en total (18.446.744.073.709.551.615) divuit trilions, quatre-cents quaranta-sis mil set-cents quaranta-quatre bilions, setanta-tres mil set-cents nou milions, cinc-cents cinquanta-un mil sis-cents quinze grans de blat. Ni més ni menys.
No hi havia a tota la terra prou blat per recompensar el savi Lahur Sessa.
El cas és que, naturalment, el rei Iadava no va poder complir la seva paraula, però va aprendre dues coses molt importants: una, que per jugar a escacs, a més d’intel·ligent, s’ha de ser astut.
I dues: que una bona idea val més que tot l’or del món.
- REI: Què, mestre? Juguem la revenja?
Guió: Lluís Arcarazo