Reconeixements
EDUARD FELIU I MABRES
El 6 de novembre de 2007, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, Eduard Feliu i Mabres, president de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, filial de l'IEC, va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona.
Solemne Investidura de Doctor Honoris Causa al professor Eduard Feliu
http://www2.ub.edu/comunicacions/cgi/principal.pl?fitxer=noticies/noticia004217.htm
JOSEP RIBERA I FLORIT
El dia 18 d'octubre de 2007, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, dins dels actes del III Congrés per a l'estudi dels jueus en territoris de llengua catalana, es va portar a terme l'homenatge al Dr. Josep Ribera i Florit, catedràtic emèrit del Departament de Semítiques, Secció d'Hebreu i Arameu de la Universitat de Barcelona i president del I i II Congrés. Pere Casanellas presentà el perfil biogràfic i acadèmic, i el Dr. Joan Ferrer el seu darrer treball sobre Meixul·lam de Piera.
JOSEFINA FERRATER MESTRE
El dijous 13 de desembre de 2007, l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel va portar a terme un sopar - homenatge a Josefina Ferreter Mestre. Us mostrem aquí les paraules d'Andreu Lascorz, president de l'ARCCI:
Ahir dijous dia 13, a Reus, es va retre Homenatge a la Josefina Ferrater Mestre. (ARCCI)
Als 96 anys -fa un any- ens va abandonar la Josefina Ferrater Mestre. Persona culta i discreta ens va deixar un magnífic testimoni per tal d'ajudar a conèixer el judaisme català: el RITUAL DE PREGÀRIES JUEVES (Séder d'Amram Gaó), volum número 2 de la Biblioteca Judaico-Catalana, publicat per la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Girona l'any 1995.
La Josefina Ferrater, llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona ens va aproximar a la realitat espiritual jueva, mitjançant una orientadora introducció i una excepcional traducció d'una part del Séder.
El rabí Amram, Gaó (excel·lència o eminència) de la ciutat iraquí de Sura, al s. IX, fou un expert en temes relacionats amb la pregària i litúrgia jueves. Degut a la seva experiència en aquest camp sembla ser que la comunitat jueva de Barcelona li mostrà el desig de posseir un ritual que contingués tota la normativa aleshores existent sobre les pregàries comunitàries i personals.
La tesina de llicenciatura de la Josefina Ferrater va tenir un gran èxit a la Universitat i a la Comunitat Israelita de Barcelona, fet que motivà que s'esgotés l'edició ràpidament. A més de la traducció impecable d'un text extremadament complex, el curat model de transcripció de la llengua hebrea al català, segueix vigent.
Cal dir que les comunitas jueves catalanes, no es poden identificar amb les comunitats jueves de la Sefarad d'al-Andalus. El nom Sefarad i el gentilici sefardita, procedents de l'hebreu no inclou fins el segle XVI les comunitats jueves catalanes. Comunitats que parlaven català, tenien institucions pròpies i fins i tot un ritual una mica diferent que van mantenir durant segles després de 1492.
La Josefina Ferrater escvriví sobre la influència de l'Arameu en les pregàries jueves. Ella va conèixer i estimar la llengua hebrea i la història d'Israel, i ens ha deixat un exemple d'honestedat, esforç i coherència.
Andreu Lascorz
President de l'ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel)
14 de desembre de 2007
Projecte i Estatuts Membres i entitats El congrés
Memòries i subvencions Biblioteca Llibreria Recerca Recursos Enllaços
Notícies i informacions d'interès Novetats Editorials Xarxa de Calls
Associar-se i col·laborar Agenda Contactes