Pagès és el cognom més extens del Papiol. Gairebé 800 persones han dut o duen aquest cognom com a primer. Tots els Pagès venen de dues nissagues que ja estan extinguides, els Pagès del Mas i els Pagès de la Vila. Són aquests darrers els que s'han anat bifurcant en nombroses branques, algunes de les quals encara viuen al poble.
Consten al fogatge de 1497. El 1817 va morir el darrer hereu. El patrimoni fou repartir entre la seva dona, que posteriorment es va casar amb en Jaume Campderrós, antic mosso de la casa, i la seva germana, que era mestressa de Cal Bernet.
Branca lateral: Can Pagès de la Roca (1595).
Branca de Can Pagès del Mas. L'hereu de la casa va casar-se el 1626 amb la pubilla de can Vilar de la Font.
Mitjans del segle XVI. Pagesos de Sant Andreu de la Barca i procedents de França. La pubilla es va casar el 1732 amb un cabaler de Cal Font i conegut com el Font de la Pahissa.
Branca lateral: Can Pagès de la Font (1596).
Branca dels Pagès de la Vila. Van emparentar amb els Canals i els Costa de la Vila. El 1710 moria el darrer hereu sense descendència.
Branques laterals: Can Botella (1659), Cal Pere Botella (1696) i Ca l'Isidre Botella (1785).
Branca dels Pagès de la Vila. Exceptuant els Tita, totes les nissagues Pagès actuals venen d'aquesta.
Branques derivades: Cal Vicenç Pagès (1823), Cal Valls (1827) i Cal Soldevila (1881).
Branca de Cal Pagès. El 1732 va entrar de pubill un Roig de Corbera de Llobregat.
Branca de Cal Pagès. Teixidors i petits pagesos. Van emparentar amb els Serra de Cal Frare, els de Cal Sisco Abella i els Arís de Cal Foc i Trons. A principis del segle XX, els seus membres van anar a viure a Barcelona.
Branca de Cal Pagès. Es possible que inicialment visquessin a Can Puig, però al segle XIX ja vivien al Carrer de la Salut. Van emparentar amb nombroses famílies. Algunes d'elles són els Torreblanca, els Figueres de Cal Figueres Gros i els Alujas de Cal Rei de la Creu. El darrer hereu va morir a finals del segle XIX.
Branca lateral de Cal Cosí. Van residir a Can Puig fins als anys 20 del segle passat. Després van traslladar la seva residència al carrer del Carme. Van emparentar amb els Jané de Cal Carpintero, els Barrio de Cal Barrios i els Alujas de Cal Vicenç del Rei.
Branca de Cal Cosí. Petits pagesos i sabaters. Van viure de lloguer a les Cases d'en Faura. A finals del segle XIX van marxar del poble.
Branca de Cal Cosí. Van emparentar amb els Campderrós de Cal Màlio, amb els Casajuana de Cal Joan Carter i amb els Pagès de Ca la Laieta Rabassa. A finals dels anys 40 del segle passat van anar a viure al Prat de Llobregat.
Branca de Cal Pagès. La casa fou coneguda amb el sobrenom de Paró, que és el diminutiu de Gaspar, el nom del fundador de la nissaga. Van emparentar amb els Bernet, els Jané de Cal Met i de Cal Carpintero, els Amigó de Cal Tomeu, els Calopa de Cal Quila i els Mayol de Cal Pere Pau. El 1790 entrava de pubill un cabaler de Cal Piler.
Branques laterals: Cal Ventura (1746), Cal Jaume Paró (1755) i Cal Met (1790).
Branca de Cal Paró. Masovers de Can Maimó fins la primera meitat del segle XIX. Quan van deixar la masoveria van venir a viure al carrer de la Salut. Han emparentat amb els Amigó de Cal Tamuet i de Cal Milet i els Casajuana de Cal Sassó, entre d'altres.
Branques laterals: Cal Tomeu Maimó (1875) i Ca la Roseta de Cal Tic (1919).
Branca de Can Botella. Pagesos. Van emparentar amb els Arús de Ca n'Esteve de la Font, els Barba, els Pagès de Ca l'Adjutori i de Cal Sacataire.
Branques laterals: Ca l'Isidre del Tita (1863) i Cal Vicenç del Tita (1873).
Branca de cal Tita. Petits pagesos. Van emparentar amb els Faura de Cal Faura, els Julià de Cal Valeta i els Amigó de Cal Carlets.
Branca lateral: Cal Pau de les Unces (1873).
Branca de Cal Pagès. Han emparentat amb nombroses famílies del poble, entre elles, amb els Font de Cal Sebastià Font i de Cal Senyoret, els Casanovas de Cal Biel i de Cal Pontgrau i els Julià de Cal Batllevell. Després de la Guerra civil, la família va marxar a Rubí.
Altres branques laterals: Cal Sacataire (1787) i Ca l'Adjutori Fuster (1800c).
Branca de Ca l'Adjutori. Inicialment eren espardenyers. Van emparentar amb els Alujas de Cal Rei de la Creu, els Tintorer de Cal Curt, els Presas de Cal Forner Nou i els Puig de Cal Pepet del Castell.
Branca de Ca l'Adjutori. Petits pagesos. A la darrera generació foren botiguers i comerciants. El darrer hereu va morir sense descendència a principis del segle passat i va traspassar el negoci al seu mosso, en Ramon Olivé.
Branca de Ca l'Adjutori Espardenyer. Petits pagesos que van viure de lloguer en diverses finques. Als anys 30 foren masovers de la Granja d'en Joan Bonic. Després de la Guerra van marxar del poble.
Branca lateral: Ca la Maria Rosa (1883).
Branca de Cal Pagès. Pagesos. Emparentats amb els Arús, els Torreblanca, els Amigó de Cal Pahissa, els Benàs i els Magrans. El 1910 va entrar de pubill l'Antoni Oller de Sant Andreu de la Barca.
Altres branques laterals: Cal Calau (1790) i Ca l'Agustí Taró (1838).
Branca de Cal Taró. Petits pagesos. Emparentats amb els Rabassa, els Jané de Cal Garrofa i els Pagès de Cal Barló. A partir de principis del segle XX, la família fou coneguda amb el nom de Ca la Laieta Rabassa, que n'era la mestressa i ensenyava les noies a cosir.