Els Julià

Mitjans segle XVII. Pagesos de Gelida (Alt Penedès). En Joaquim Julià va dur la masoveria del Castell fins que d'aquesta se'n feu càrrec el seu gendre, en Bartomeu Amigó, patriarca de Cal Tomeu.

Branca dels Julià masovers. Pagesos i ferrers. La masia, que ja no existeix, era un mas ferrer. Era situat a l’actual municipi de Sant Cugat prop de la Colònia Montserrat.

Branca lateral: Cal Cuera (1714).

Branca de Can Julià de la Serra. Petits pagesos. El sobrenom és per la seva primera mestressa, l’Elena Bernet. 

Van emparentar amb els Costa de Cal Peret de l'Antuena, els Alujas de Cal Rei de la Creu, els Claret, els Padró i els Pujadas de Cal Sastre del Racó. A mitjans del segle XIX van anar a viure a Gràcia.

Branca de Can Julià de la Serra. Ferrers i més endavant petits pagesos. Van entroncar amb els Calopa de Can Calopetes, els Urpí de Cal Pallejà, els Pagès de Ca l'Adjutori Espardenyer i els de Cal Penas

A principis del segle XX la pubilla es va casar amb un Jané de Cal Florencio i conegut com en Joan Campaner.

Branca de Can Julià de la Serra. Serrallers. Van emparentar amb els Mestres de Cal Xico.

En Miquel Julià va construir l'antiga font de la Plaça de l'Església i la va donar al poble. 

Branca dels Julià masovers. Segons la família el sobrenom els ve donat per un avantpassat que fou batlle a una edat molt avançada.

Els Batllevell han emparentat amb nombroses famílies del poble, entre elles, amb els de Can Canals, els de Cal Roger, els de Cal Faura, els Pagès de Ca l'Adjutori i els Riera de Cal Boter.

Branca lateral: Cal Pau Batllevell (1845).

Branca de Cal Batllevell. Fusters. Van entroncar amb els de Cal Millat, els de Cal Mauri i els Amigó de Cal Mas.

El darrer hereu va anar a viure a Molins de Rei durant la I Guerra carlina (1833-1840).

Branca de Cal Batllevell. Pagesos. Van emparentar amb els Santacana de Cal Trist, els Pagès de Cal Neret i els Roca, majordoms del Castell.

El 1824 va entrar de pubill un cabaler de Cal Joan Bonic.

Branca lateral: Cal Benet Frare (1819).

Branca de Cal Batllevell. Pagesos. Van emparentar amb els Comas moliners. El 1839 la pubilla es va casar amb en Pere Comerma, de cal Segimon.

Branca lateral: Cal Joan Roget (1827)

Branca de Cal Batllevell. Eren pagesos i barraloners. Van emparentar amb els Amigó de Cal Badó del Ferro, els Calopa de Can Tintorer, els Serra de Cal Joan Bonic,  els Casanovas de Cal Pontgrau i els Pagès de Cal Tita, entre d'altres.

Branques laterals: Cal Tomeu Valeta (1819), Cal Josep Valeta (1819), Cal Migonet (1822), Cal Ramon Migonet (1869) i Ca l'Aleix Valeta (1873).

Branca de Cal Batllevell. Pagesos. Han casat fills i filles amb els Pagès de Ca l'Isidre del Tita, els de Cal Rabassa, els Mayol de Cal Pere Pau, els Font de Cal Sebastià Font i els Amigó de Cal Badó del Ferro, etc.

Branques laterals: Cal Francesc Maseta (1833) i Cal Federico de Ca la Maseta (1904).

Mitjans segle XVII. Hostalers originaris de Sant Sadurní d’Anoia.

[arbre pendent]

Mitjans segle XIX. Jornalers de Castellví de Rosanes. A finals d'aquell segle van anar a viure a Sant Feliu de Llobregat.