Des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del segle passat hi ha hagut diverses nissages Font al poble, moltes d'elles ja no existents.
Segona meitat del segle XVI. Bracers de Tolosa de Llenguadoc. Van regentar l'Hospital del poble. A principis del segle XVI van marxar del poble.
Segona meitat del segle XVII. Jornalers del Regne de França i possiblement emparentats amb els de Cal Font. Per matrimoni, va passar a ser el masover de Can Botella. Van emparentar amb els Bernet.
Meitat del segle XVII. Jornalers del Regne de Franca. L'iniciador de la saga va contraure matrimoni amb la que al cap de pocs anys seria la pubilla de Cal Campanyà per la mort del germà.
Van entroncar amb els de Can Canals i els de Cal Bernet, entre d'altres. Durant la segona meitat del segle XVIII va entrar de pubill un Oliver de Can Montmany.
Branca lateral: Cal Font de la Pallisa (1725).
Branca de Cal Font. Pagesos. Han casat fills i filles amb nombroses famílies del poble. Entre d'altres, amb els Pagès de Ca l'Adjutori, els Calopa de Can Tintorer, els Claret de Cal Miquel del Castell, els Casanovas de Cal Pontgrau, els Bou de Cal Piler i els Julià de Cal Maseta.
Branca lateral: Cal Josep Font (1807)
Branca de Cal Font. Pagesos. Van entroncar amb els de Cal Salas, Cal Roig i els Urpí de Cal Pallejà.
A mitjans del segle XIX van anar a viure a Barcelona però van conservar la casa que, des de principis del segle XX utilitzaven com a finca d'estiueig. La pubilla era casada amb l'Enric Richetta, col·leccionista d'obres d'art.
Branca de Cal Sebastià Font. Pagesos. Han emparentat amb els Jané de Ca la Pepeta Arangadera, els Julià de Cal Valeta i de Cal Migonet, els Torreblanca de Cal Manyà, els Costa de Cal Peret de l'Antuena i els Pagès de Ca l'Adjutori.
Branques laterals: Ca la Pauleta (1905) Cal Josep del Puig (1828)
Branca de Cal Sebastià Font. Espardenyers. A principis del segle XX van obrir una barberia.
Han emparentat amb els Santacana de Cal Trencaurnes, els Amigó de Cal Sord, els Domènech de Cal Trist i els Bou de Cal Barló.
Durant la dècada dels 10 els fills van anar marxant del poble. Un d'ells, l'Aureli va anar a viure a Granollers on fou professor de música.
Branca lateral: Cal Bolero (1803).
Branca de Cal Senyoret. Sastres. També regentaven l'estanc del poble. Van entroncar amb els de Cal Claret.
A mitjans del segle XIX van marxar del poble.
Branca de Cal Senyoret. Petits pagesos. Van emparentar amb els de Cal Pau Reig i amb els Traveria de Cal Serrador.
Durant molt de temps van viure a Cal Morelló, al carrer de les Parres. Després es van comprar aquesta finca a la Plaça dels Països Catalans. La darrera d'aquesta nissaga es va fer monja i a la seva mort va donar la casa al convent.
Branca de Cal Papiol. Paletes. Han entroncat amb els Bou de Cal Paró, els de Cal Muray, els Suñé de Cal Ros de l'Emília i els Casanovas de Cal Ros de Can Montmany.
Segona meitat del segle XVIII. Cirurgians de Terrassa. Van emparentar amb els Amigó de Cal Milet. El 1799 va entrar de pubill en Francesc Vidal, cirurgià de Bellpuig d'Urgell.
Principis del segle XIX. Moliners de Sant Hipòlit de Voltregà. Van marxar del poble durant la Guerra del Francès (1808-1814).
Segona meitat del segle XVIII. Jornalers de Sant Sadurní d'Anoia. Ermitants de la Salut i després masovers de Can Cerdà.
Van emparentar amb els Torreblanca de Cal Manyà i els Pi de Cal Llorenç de Cal Pi. A principis del segle XX van marxar del poble.
Branca dels Font ermitans. Pagesos. Han entroncat amb els Barba de Cal Pepus, els Bernet de Cal Pere de la Pipa i els Jané de Cal Borina.
Després de la Guerra civil (1936-1939), el cap de casa va marxar a l'exili.
Branca dels Font ermitans. Foren masovers de Can Maimó les dues darreres dècades del segle XIX.
A principis del segle passat, la família va anar a viure a Rubí. Una de les filles va venir a viure al poble i fou coneguda com l'Agnès de Cal Maimó.
Branca dels Font ermitans. Petits pagesos. Vivien al Passatge Bellreguard i al carrer de Barcelona.
Van entroncar amb els de Cal Presas i amb els de Cal Penas.
Primera meitat del segle XIX. Paperers de Sant Vicenç dels Horts. Van marxar del poble poc després de la Guerra del Francès (1808-1814).
Jornalers i petits pagesos originaris de Sant Pere de Bertí. Han entroncat amb els Campodarve de Cal Luciano i els Mayol de Cal Pere Pau.