Els Calopa

A finals del segle XVII uns Calopa de Sant Cugat del Vallès van venir a residir en el que fins ara havia estat el Molí Mitjans. Aquest molí pertanyia a la parròquia del Papiol però era situat al terme de Rubí. D'aquesta família en surten totes les altres que han habitat al Papiol.

Branques laterals: Cal Calopa (1710) i Cal Mosas (1796).

Nissaga lateral del Molí d'en Calopa. La família va viure a la masia de Can Calopeta fins a finals del segle XIX. Després van venir a viure al poble, en una finca del carrer de les Parres.

Van emparentar amb els de Can Pagès del Mas, els de Cal Blai Julià, els Bou de Cal Paró i els Casanovas de Cal Joan Pontgrau. El darrer hereu va morir sense descendència.

Un cabaler del Molí Calopa va entrar de pubill a Can Tintorer el 1713. La família va viure a la masia fins a finals del segle XIX i després van compaginar la residència amb una casa que van construir al carrer Salut cantonada amb el Camí Fondo.

Han entroncat amb nombroses famílies dels pobles dels voltants. Aquí al Papiol, han emparentat amb els de Can Domènec, els Casanovas de la Fonda, els de Cal Millat i els Barba de Cal Carrabina.

Després de la Guerra civil van anar a viure a Barcelona i a Manresa.

Nissaga lateral: Cal Curt (1777).

Branca lateral dels Calopeta. Petits pagesos. Han emparentat, entre d'altres, amb els Casajuana de Cal Sassó i amb els Arís de Cal Nonell.

Branques laterals: Cal Pere Quila (1824), Cal Sastre Quila (1840) i Cal Tut (1898).