Els Arís

Jornalers de Matadepera (Vallès Occidental). La primera generació va tenir almenys 8 fills la majoria dels quals van anar a viure als pobles del voltant.

La branca que es va quedar al poble vivia almenys des de principis del segle XIX al carrer de la Salut. Treballaven a la fàbrica de filats i després de la I Guerra carlina (1833-1840) van anar a viure a Molins de Rei.

Van entroncar amb els de Can Campmany de la Cirera, els Pagès de Ca l'Isidre Botella i de Cal Maimó i els Serra de Cal Joan Bonic.

Branques laterals: les iniciades per en Josep Arís (1747) i en Miquel Arís (1767).

Nissaga de jornalers que va anar a viure a Castellbisbal. Un dels seus membres va retornar al Papiol a l'esdevenir masover de Can Canals. Van viure al poble fins a finals del segle XIX. Van marxar a Rubí.

Un Arís va entrar de pubill a Cal Nonell. Durant tres generacions van viure a la casa pairal dels Nonell, situada al carrer de Barcelona.

Van emparentar amb els Arús de Cal Pinya, els Santacana de Cal Trencaurnes, i els de Cal Calopa. A finals del segle XIX van anar a viure primer a Abrera i després a la ciutat de Barcelona.

Branca de Cal Nonell. Petits pagesos el sobrenom del qual ve donat per la gran afecció al teatre que tenien els seus membres. Expliquen que, enmig d'una representació, en Pere Arís va confondre la lletra i en comptes de dir "llamps i trons" va dir "foc i trons". El fet fou molt comentat entre els espectadors.

Van entroncar amb els Calopa de Cal Quila, els de Cal Pagès Teixidor i els Arús de Cal Xullo.